Que el Jordi Sabata acabés sent el cap de llista del PDeCAT a Berga em semblaria una molt bona notícia. Segons va avançar el Regió 7, aquesta opció té força, i obriria un nou escenari a aquest espai polític. L'espai convergent a la capital del Berguedà continua sent molt ampli, són molts els ciutadans que s'hi senten representats. I que una persona jove i coneixedora de la realitat berguedana, del dia a dia de la ciutat, s'hi posi el capdavant pot ser un molt bon equilibri. Si guanya, per modul·lar la visió que puguin tenir les parts més conservadores. Si és oposició, per intentar contribuir a una bona gestió municipal. 

Per anticipar-me als trolls comentaristes de l'article, diré que no tinc decidit el meu vot. No faig aquest article per afavorir Sabata, sinó per contribuir al que des del meu punt de vista és el millor per Berga. Sóc de conviccions socialistes, i hi ha moltes crítiques que faria a Convergència. Però des de fa anys vaig assumir que, al final, ningú es mereix una defensa a ultrança. Vull el millor per a una ciutat que estimo però que necessita molta feina. No només valen les sigles. L'equip de gent que millor pugui recollir els anhels de la ciutadania, del seu conjunt, és el que es mereix estar al capdavant del consistori. 

Pel poc que conec el Jordi Sabata, el veig com una persona propera i curosa. Veig en ell una sensibilitat, i com que crec molt en les persones, més que en les formacions, em satisfà que algú com el Jordi encapçali una candidatura. A tot això se li ha de sumar el coneixement de Berga. Me'l trobo sovint. Noto que està implicat en el teixit. Trepitja el carrer. I això li dóna les eines necessàries per, com a mínim, transmetre el que es parla a peu pla al que es decideix a la casa gran. 

El que li demanaria al Jordi ho podria fer extensiu a tots els caps de llista i persones que tenen un pes en les cúpul·les dels partits. Mireu per Berga. Penseu en Berga. Sobretot, de cara a les direccions nacionals. Berga necessita influència de Manresa en avall. Calen inversions, i cal fer-nos sentir. I això no s'aconseguirà si qui mana a la plaça de Sant Pere no és capaç d'influir en el seu propi partit i en les institucions de qui depenem. Especialment a la Diputació, que és on hi ha la clau de molts projectes. Si guanya el PDeCAT o ERC, cal apretar al carrer Provença o a Calàbria. Si la CUP manté l'alcaldia, cal tenir cintura per negociar amb altres partits i fer-se sentir a Barcelona, on sembla que estan més preocupats per l'àrea metropolitana que per la única capital de comarca on governen. Hi ha reptes massa grans per resoldre'ls sense ajuda externa. 

Una altra petició que faria al Jordi és que miri a llarg termini. Al govern de la CUP se'ls pot fer moltes crítiques, però una de les virtuts és que en diverses regidories s'ha intentat mirar més enllà dels quatre anys de legislatura. El pitjor per a una ciutat és funcionar com han funcionat convergents i republicans a Berga i a la comarca: a toc de subvenció i de partida pressupostària. Hem de tenir un model de ciutat, un model econòmic i un model social. I a partir d'aquí treballar. Ser insistents. Fer coses que serveixin, i no obres i projectes cridaners de finals de legislatura. No es tracta d'aconseguir 30.000 euros per un projecte i que mai més se'n parli. Es tracta de buscar aquells projectes que estructuren la ciutat que volem.