Tot i reconèixer gratament els esforços que fa la ciutadania i molts ajuntaments de la comarca per crear ambients culturals diversos, en poc temps han proliferat els festivals, els concerts, les exposicions artístiques, teatrals o plàstiques, les actuacions, les associacions culturals, els empresaris que veuen que a banda de donar el servei pel que és conegut el seu negoci, vestir-ho amb un toc d'espectacle cultural és un afegit que pot fer que arribi a un públic diferent al que ja pot tenir.

No obstant això dic, els berguedans estem encaixonats en un macro festival que ennuvola qualsevol altre intent d'exposició artística a la comarca, La Patum, la festa que ens remou les entranyes als berguedans, aixeca passions i fa amics als enemics, i allunya amistats i famílies en alguns casos.

El gran entusiasme amb que vivim La Patum, fa que els dies pròpiament festius que dura anualment, se'ns quedin curts. Amb l'adoració que esperem la festa, amb el fervor que recordem festes anteriors i l'entusiasme que posem en imaginar les properes, ens deixa el regust amarg de la nostàlgia.

Per tant, i per fer l'espera més lleugera, en comptes de teixir un sudari com faria Penèlope, nosaltres teixim una sèrie d'entramats que es desenvolupen al voltant de la festa i de les seves comparses, que serien dignes d'un serial dels que s'emeten en horari de màxima audiència.

Any rera any, l'entramat és més laboriós i ha de superar sempre al de l'any anterior, l'elecció del cartell, l'elecció dels caps de colla, la democràcia interna, les famílies, les màfies, els suborns..., tot agafa tal embranzida que fins i tot els guionistes ignoren quin gir donarà el “culebrot”.

Aquest any, el capítol de final de temporada acaba amb la socialització dels salts de Plens, perdoneu l'spoiler però era d'esperar ja que s'havia de donar sentit al fet que l'ajuntament sigui majoritàriament socialista.

A més, i com és habitual en el grans esdeveniments mediàtics, hi ha els defensors i detractors, que exposen les seves opinions a mode de comentari sota els articles dels diaris digitals, en la gran majoria sense voler donar a conèixer el seu nom, el que fa que passin com anònims, tot i que tots finalment, s'acaben coneixent. Per tant jo convido a posar nom a l'escriure un comentari, cosa que facilitaria haver-se de cridar quan coincideixin tots a la Patum dels borratxos.