Quan va començar la legislatura fruit de les eleccions municipals a Berga, vaig apostar per un pacte. Els resultats van ser molt justos, i només sis regidors per integrar un govern és un nombre molt reduït. En una capital de comarca, sempre solen faltar mans. Però si només en tens dotze, encara més. Ideològicament, el pacte més fàcil era amb Esquerra Republicana de Catalunya, però la confiança personal no ho permetia. Tampoc no ho posava fàcil el fet que la CUP tenia més assumit, en un primer moment, estar a l'oposició que no pas estar al capdavant del consistori. 

Hi ha un altre element que permetia pensar en un pacte de municipal. La CUP no és un partit que tingui tradició de govern. L'esquerra independentista compta amb dècades de presència als municipis, però la candidatura com a tal és molt jove. La seva joventut encara es fa més evident al Parlament de Catalunya. I això fa que no estigui connectada com sí que ho estan altres formacions amb les institucions que tenen l'aixeta dels projectes i dels recursos econòmics. És a dir, el Govern de la Generalitat i, sobretot, la Diputació de Barcelona, que és d'on surten les poques garrofes que s'aboquen als municipis des de fa anys. 

Vaig dibuixar l'escenari d'un pacte de govern municipal i diverses persones de la CUP em van tractar de boig. No veig per què, tenint en compte que en anteriors legislatures s'havia permès governar a Convergència i Unió. Un gest que, sense ser un pacte de govern, exigia una maduresa política enorme i que va ser molt ben valorat per diversos sectors de la ciutat. En tot cas, potser era massa complex assumir el govern municipal i, alhora, plantejar-se un pacte amb un altre partit quan els plans que has fet són més per estar a l'oposició que no pas per agafar el timó. Continuo pensant, però, que hauria estat una bona recepta perquè hauria repartit el desgast de les regidories i potser s'hauria tingut més accés a les institucions que poden aixoplugar projectes d'inversió a la ciutat. 

La feina que s'ha fet al consistori en termes de control de despesa i d'organització interna és ingent. És el millor llegat que s'està deixant a la ciutat. El problema és que això tan difícil i tan seriós que s'ha fet corre el risc de passar desaparcebut pel gran nombre de ciutadans que només es fixen en si el paviment del seu carrer està prou ben enquitranat. Per aquest motiu, un pacte de govern en l'últim tram de la legislatura que permetés donar un impuls d'obres i d'enfilament de projectes il·lusionadors a la ciutat seria una bona idea per posar el llaç a l'embolcall d'una legislatura seriosa en la contenció de la despesa però mancada d'accions visibles per al gruix de la ciutadania. 

Segurament, veure un pacte de govern en l'últim tram de la legislatura també és molt complicat. S'hauria d'estar treballant des de fa temps, i ja aniríem amb els minuts comptats. Per tant, els que heu arribat a llegir l'article fins aquí us preguntareu: I per què continues donant-hi voltes? Doncs perquè només falta un any i mig per a les properes eleccions municipals. I és molt possible que els resultats que se n'obtinguin també siguin ajustats. I sigui quin sigui el partit que les guanyi, el que voldria per a la meva ciutat és que les principals forces polítiques es possessin d'acord per tirar endavant un projecte de llarg abast. 

Hi ha molts reptes pendents. En termes urbanístics, el forat de la vergonya de la Rasa dels Molins és més que urgent. No ens podem permetre tenir a ciutat partida per un cau com aquest. L'estació de busos també tarda. La Casa de la Patum... deixem-ho en què també seria de justícia tenir-la en marxa. I, en resum, fa falta una engegada general per a una ciutat i una comarca que tenen un potencial enorme tant en termes paisatgístics com de potencial humà, però que no estan acompanyades, dins de Berga, per un lideratge compartit de tots els seus sectors socials, econòmics i sobretot polítics. Aquesta és la carta que deixo als reis. Si no pot ser durant aquest 2018, que sigui durant el 2019 que ens portin ambició i unitat política.