Hi ha alguna cosa en els protocols de la UNESCO que no funciona. Perquè, a Berga, més que per la Patum, ens haurien d'haver fet patrimoni immaterial de la humanitat per una altra cosa: per la capacitat de sorprendre i de tirar-nos trets al peu. Només així s'expliquen els problemes que, des del Corpus del 2017, arrosseguen els Castellers de Berga al seu local, a l'antic Cinema Catalunya. 

Fem memòria breument per als que no estan introduïts en la matèria: durant la Patum de l'any passat, hi va haver una inspecció dels Mossos d'Esquadra al cine i això va derivar en una multa que correspon posar a l'Ajuntament de Berga. Sorprèn que els castellers siguin objecte de multa quan hi ha altres entitats que posen barres dins el seu local o al carrer durant la Patum i no tenen cap problema. 

La multa de l'any passat ha desembocat en un any molt complicat per als castellers ja que han hagut de deixar de fer les activitats amb què dinamitzaven els assajos de divendres, com ara els concerts o altres esdeveniments. I això és una mala notícia tant per a Berga com per al carrer major, ja que es perd una motivació que mou, pel cap baix, un centenar de persones cada setmana i diversos centenars en funció de l'activitat que es programa. 

La situació sobrepassa la injustícia i el dany al conjunt de Berga si es té en compte que, amb això, es posen en perill diades com la dels Quatre Fuets, que porten colles del relleu dels Castellers de Vilafranca. Diades com aquesta posen Berga al mapa i arrosseguen centenars de persones que consumeixen a la capital del Berguedà amb l'afegit qualitatiu que és un tipus de turisme més que cultural i arrelat a la terra. Vaja, que si no volem aquest tipus de visites, ja m'explicaran quin. 

L'any que ha anat de Corpus a Corpus ja no es pot salvar. Tampoc no es pot arreglar el que ha passat durant la darrera Patum. I és que, en lloc de ser un epicentre de l'oferta lúdico-cultural que hauria d'envoltar la festa, el cine ha funcionat a mig gas pel risc de tornar a ser objecte de multa. Això no només fa mal a la base de la colla, sinó que limita un espai. La Patum necessita una oferta complementària a la de les comparses, per enriquir el que la gent s'hi troba i per donar resposta als que no volen estar més de mitja hora veient com balla un gegant. 

El problema, d'arrel, és el marc legal. Les colles castelleres haurien de disposar d'una normativa pròpia. Són entitats singulars, de grans dimensions i capaces de fer una programació cultural durant tot l'any que pot arribar a superar la d'un consistori. Com que no hi ha un marc establert, cada ajuntament dóna la resposta que li sembla al local casteller del municipi i a tot el que s'hi fa a dins. I, a Berga, el que hi ha hagut és una resposta molt restrictiva a nivell tècnic. 

Cadascú sap com fa la seva feina. No es tracta, des d'aquí, de dir a ningú que està fent malament les coses, perquè tant regidors com personal de l'Ajuntament de Berga són responsables legals dels seus actes. Però sí que toca, des dels espais d'opinió, de crear debat i d'interrogar-nos. I el punt de debat és el següent: si volem el millor per a la ciutat i els seus habitants, no hauríem de trobar una solució per tal que les persones i entitats dinàmiques puguin fer coses potents?

El problema amb què es troben els castellers ens connecta amb una altra realitat, la del Konvent. Arran d'una multa, aquest espai de Cal Rosal pertanyent a Berga des del punt de vista administratiu ha arrossegat molts problemes. I és una llàstima. Perquè gràcies als seus responsables s'hi ha estat fent una programació cultural que ha atret persones de tot el món a la comarca. La programació del Konvent és un regal, perquè costaria ja no a la Catalunya Central sinó a tot el país de trobar una productora que fos capaç d'atraure aquest talent. La solució és tenir-lo a mig gas? A Berlín s'ho munten força més bé.

Llegits aquests arguments, hi ha qui dirà que no es pot fer res si el marc legal és limitador. A Igualada i a Vic no ho veuen de la mateixa manera. A la capital de l'Anoia es fa el REC, una exposició d'outlets de marques de roba en espais industrials semiabandonats. A Vic, es va convidar darrerament a la gent del Konvent per estudiar com es podia fer un certamen similar, més de caire cultural, a les antigues adoberies. I a llocs com Vilafranca s'aprofita la potència de la colla castellera per dinamitzar activitats. Tot això no es podria fer, de ben segur, si es fes una lectura restrictiva del marc legal. 

Tot plegat, més que una queixa, o un lament, és un prec. Costa molt posar un grup de persones tan nombrós i divers com els castellers d'acord per tal de funcionar. A Berga ho tenim i necessitem, molt més que a d'altres ciutats, aprofitar aquesta energia.