El problema de l'habitatge a Catalunya, especialment per als joves, és un tema complex i preocupant. En els darrers anys, els preus dels lloguers han augmentat de manera significativa, fet que dificulta l'accés a un habitatge digne per a molts joves que volen independitzar-se.
Un dels factors que contribueix a aquesta situació és l'augment dels lloguers turístics. Algunes plataformes han facilitat que molts propietaris optin per llogar els seus immobles a turistes en comptes de llogar-los a residents locals. Això ha provocat una reducció de l'oferta d'habitatges disponibles per a llarga estada, elevant així els preus i generant una competència deslleial per als joves i les famílies que busquen un lloc on viure. A més, la demanda turística constant ha portat a una gentrificació en diverses zones, on els veïns de tota la vida es veuen obligats a marxar a causa dels preus inassolibles. Aquesta situació no només afecta els joves, sinó que també impacta la diversitat cultural i social de les comunitats.
L'anàlisi es fa sempre des d'una òptica urbana en què els preus són sovint el principal escull per accedir-hi. No obstant això, a l'entorn rural es reprodueix la mateixa problemàtica, tot i que les dificultats d'accés a l'habitatge prenen certs matisos. Apareixen en escena els habitatges buits i una ciutadania que no troba oferta de lloguer o de compra.
Aquesta crisi és el resultat del fracàs de polítiques inoperants i de la incapacitat de generar suficient oferta pública per actuar sobre el mercat immobiliari. La Llei del dret a l'habitatge busca establir una regulació homogènia dels aspectes més essencials de les polítiques en la matèria, però és essencial que aquestes siguin més àgils i eficients. Les mesures proposades pretenen reequilibrar el territori i treure pressió de les zones més tensionades, però cal aplicar criteris diferencials i adaptats a les diferents realitats territorials.
La planificació urbana i les polítiques d'habitatge han de ser prioritàries per evitar que el Berguedà es converteixi en una destinació només per a aquells que busquen segones residències, deixant de costat les necessitats dels locals amb un enfocament integral i col·laboratiu.
Fa unes setmanes, la Generalitat va demanar a tots els ajuntaments la relació de solars de propietat municipal per a ser edificats. Com la majoria dels municipis del Berguedà, l'Ajuntament de Puig-reig disposa de terrenys edificables, però aquesta no ha de ser l'única ni la primera opció. Amb el traspàs dels immobles de la Sareb se'n podria disposar de forma immediata. A més, no oblidem que disposem del patrimoni de les colònies industrials: centenars d'habitatges que es poden recuperar abans de plantejar-nos construir-ne de nous. De moment, però, el Govern sembla més interessat a omplir de titulars els diaris apostant per construcció d'obra nova, oblidant-se de les oportunitats que oferim els contextos territorials diferents.
És essencial trobar un equilibri entre el desenvolupament i la preservació del territori. Cal reivindicar el potencial de les colònies i proveir-les d'un nou valor d'ús social, transformant la seva degradació en una oportunitat per recuperar-les que no podem deixar passar. En plena era tecnològica, la digitalització permet una producció descentralitzada. I és en aquest punt que el rol de les antigues colònies esdevé un factor clau. Amb la incorporació de nous models de treball i la diversificació de l'activitat econòmica, viure i treballar en un mateix entorn esdevenen un estàndard de qualitat de vida.
La participació de la comunitat en la presa de decisions i la sensibilització sobre la importància de l'habitatge per a la sostenibilitat social i econòmica són fonamentals. Treballant junts podem trobar solucions que beneficiïn a tothom i preservin l'essència del Berguedà. Ja ens vam prendre el tren una vegada. Ara, aquest tren no passarà de llarg.