Tot el que està passant aquests dies al Principat de Catalunya és apassionant i il·lusionador. I el que succeeix al Berguedà no n'és una excepció, sinó tot el contrari. La celebració del referèndum va ser un repte majúscul però es va superar amb nota. Les traves posades pel govern espanyol van obligar la ciutadania, ja organitzada dins dels partits i de les entitats, a coordinar-se encara més i en temps rècord. I tothom va respondre. 

A Berga, el cap de setmana del referèndum va ser esgotador però, alhora, va deixar un bon regust de boca a què ens hauríem d'acostumar més sovint. Mantenir el Berga Bolet va servir per inundar els carrers del centre des de divendres, i la capacitat de resposta per part de veïns, entitats i organitzacions polítiques va mantenir vius els col·legis electorals fins la gran jornada de diumenge. Acostumats a llançar-nos els plats pel cap, fem una parada en el camí i felicitem-nos tots plegats. 

De tot el que ha passat, com sempre que es viuen coses transcendents, és bo fer-ne un balanç i extreure'n lliçons. Des del punt de vista d'un ex-periodista polític que es mira l'actualitat amb ulls de treballador de bar i de ciutadà ras, el principal factor que explica el bon resultat de la celebració del referèndum és la unitat popular que hi va haver des de divendres. Perquè unitat popular, al meu entendre, és la unitat de tot un poble més enllà de la ideologia supèrflua que es confon amb l'estètica. 

Si hem estat capaços d'arribar fins aquí, i de quedar-ne tan satisfets, és perquè hi ha hagut la capacitat de fer feina organitzativa i de mobilitzar-se en els diversos espectres sociològics de la societat berguedana. Des de la família més humil fins la que té més poder adquisitiu. Des del que reivindica una socialització absoluta i una anul·lació del capital fins la que defensa una liberalització dels serveis públics. D'això se'n diu pluralitat política d'un país que s'uneix per assolir un objectiu: la capacitat de decidir el seu futur. 

Digueu-me agosarat, però crec que haurem de tibar d'aquesta recepta en els dies que vindran. Encara més. Això, a escala nacional. I a escala local, també seria bo extreure'n una recepta adaptada. Perquè fins i tot amb una Catalunya independent, Berga i el Berguedà continuaran tenint reptes. El principal, el majúscul, és el de reconvertir una economia deprimida pel passat esfondrat de les mines i del tèxtil. I penso que per aconseguir això també cal una aliança que superi fronts ideològics. De moment, seguim caminant.