20
de setembre
de
2023, 20:48
Actualitzat:
20:48h
El nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Berga s'ha exposat avui al públic. El treball, engegat el novembre del 2022, ha donat a conèixer la diagnosi sobre l'estat actual de la mobilitat a la capital berguedana. A grans trets, el document posa de manifest que el vehicle privat es continua imposant a la resta d'opcions en els desplaçaments interns. Per aquest motiu, i havent recopilat les principals mancances de mobilitat a Berga, el PMUS planteja diferents intervencions que volen definir millors condicions a vianants, ciclistes i usuaris de VMP, així com pel servei de transport públic, per tal de revertir la situació. També es fixen actuacions per a la millora de la seguretat viària i l'optimització dels desplaçaments motoritzats.
La xifres de la mobilitat a Berga es mantenen similars a les del 2013, cosa que evidencia que no s'ha produït un canvi d'hàbits a la capital berguedana. En concret, el 50,4% dels desplaçaments es fan amb el vehicle privat, un 48,3% a peu, un 0,9% amb transport públic i un 0,4% amb bicicleta o Vehicle de Mobilitat Personal (VMP). Però, quins són els motius pels quals la gent continua apostant, deu anys després, més pel cotxe?
Una de les principals casuístiques és l'orografia de la ciutat. I és que els pendents ascendents de sud cap a nord dificulten l'accessibilitat, tant dels vianants com dels ciclistes. Ara bé, uns i altres assenyalen més motius. La síntesi de la mobilitat a peu ha detectat que manquen passos de vianants rebaixats o, directament, falten de passos en punts com el carrer Pere Coma. També apel·len a la inseguretat de vies com la Ronda Moreta, la cruïlla entre la carretera de Sant Fruitós i el carrer Aurora Bertrana, el passeig de la Indústria (entre la plaça Viladomat i l'avinguda Canal Industrial) i el carrer Pere III. El text també fa referència a trams de voreres inexistents o en molt mal estat, com a la Valldan, el Polígon i Casampons. De fet, el document assenyala que el 83% de les voreres de Berga no són accessibles perquè fan menys dels 1,8 metres d'amplada que haurien de tenir per ser-ho.
Per la seva banda, la mobilitat en bicicleta i MVP consta d'una gran problemàtica pel que fa a la seva circulació (a més de els pendents) que és la manca d'espais reservats. Actualment, Berga només disposa un tram exclusiu per a bicicletes de 100 metres a la ronda Queralt que, a més, no té cap element de seguretat respecte dels vehicles que també circulen per la mateixa via. D'altra banda, també s'exposa una falta d'aparcaments segurs. Pel que fa als trams de més intensitat, els carrers més freqüentats per bicicletes i VMP són el passeig de la Indústria, la Ronda Moreta i el carrer del Roser, reforçant el model de mobilitat d'est a oest que presenta la ciutat.
Una altra de les diagnosis ressenyables, en aquest cas pel que fa al transport públic, és que d'ençà de la Covid, l'ús del bus no s'ha recuperat. En concret, les xifres del 2021 i 2022 són un 21% inferiors a les del 2019, abans de l'esclat de la pandèmia. Les conclusions al voltant d'aquesta situació fan referència, pel que fa al bus urbà, a una deficiència de les parades, citant explícitament la manca d'espai suficient o d'infraestructura. També s'assenyala que es tracta d'un servei amb una tarifació no integrada a l'ATM.
Tot aquest conjunt de situacions i problemàtiques coincideixen amb una casuística preponderant per al vehicle privat, en una ciutat on a més dels cotxes locals es sumen els 18.000 que diàriament hi accedeixen. Sigui com sigui, les conclusions pel que fa a la disponibilitat d'aparcament és que la ciutat pot donar resposta a la demanda, amb una ocupació mitjana diürna del 62% del total de 6.137 places que té Berga. Aquestes es divideixen per les no regulades (70,5%), els solars d'aparcament (16,8%) i la zona blava (5,3%). Ara bé, també cal posar en relleu que, malgrat que el 50,6% d'enquestats en la diagnosi veuen bé la implementació de zones verdes per a residents, un 65,7% no estan disposats a pagar-les.
D'aquesta manera, el PMUS recomana implementar accions com augmentar la xarxa de vies veïnals i pacificades, així com convertir alguns carrers en sentit únic per millorar la seguretat i afavorir la circulació. També es recullen deficiències en el disseny d'algunes interseccions com la del carrer Comte Oliba amb Gran Via, passeig de la Pau amb carrer Aurora Bertrana, carrer Pere III amb passeig de la Pau, ronda Moreta, passeig de la Indústria, i carretera de Ribes. També en matèria de seguretat viària, s'han localitzat cinc entorns conflictius en matèria d'accidents a Berga: el tram del carrer Gran Via entre la Rasa dels Molins i Altarriba i Godolà, la intersecció del passeig de la Indústria amb l'avinguda del Canal Industrial, la intersecció entre el carrer del Roser i el Cervantes, la rotonda de la plaça Gernika, i la intersecció del carrer Gran Via amb el passeig de la Pau.
.jpg)
Per tot plegat, el PMUS proposa nou línies estratègiques que el consistori de la capital ha de prioritzar en els sis anys d'execució que compta aquest document. En primer lloc, es parla d'afavorir la pacificació i potenciar les vies per a vianants amb el Barri Vell, així com promoure l'ús de la bicicleta i el VMP. També vol potenciar un transport públic de qualitat i fomentar la racionalització del vehicle privat. El pla incideix en establir una política d'aparcament a les zones més sensibles prioritzant els espais a la calçada pels residents i els solars perimetrals pels visitants, treballar en la reducció de la sinistralitat i garantir una Distribució Urbana de Mercaderies àgil i ordenada. Finalment, el pla demana la redacció d'una nova ordenança de mobilitat que reguli les noves formes de desplaçaments, i fer més accions de sensibilització i conscienciació ciutadana sobre la mobilitat sostenible.
El pròxim pas del PMUS és la fase propositiva, on l'empresa que s'ha encarregat de la diagnosi formularà les propostes per treballar en l'assoliment d'una mobilitat més segura i sostenible a la ciutat els pròxims sis anys. Posteriorment, haurà de ser aprovat definitivament en sessió plenària. Segons fonts de l'Ajuntament de Berga, "tenim molt clar que hem d'anar cap a una mobilitat més saludable, segura i sostenible". És per aquest motiu que el consistori apunta que algunes intervencions podran començar a fer-se realitat l'any vinent, ja que es preveu incloure'n alguna al pressupost del 2024. "Volem començar a treballar en actuacions de pacificació com la que es va fer a l'Escola de Santa Eulàlia i també coses més ambicioses al carrer del Roser i a la Font del Ros", detallen.
Cal recordar que, a Catalunya, les capitals de comarca i ciutat de més de 50.000 habitants tenen l'obligació de redactar un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, que tindrà una validesa de sis anys. Esdevé, doncs, el full de ruta que defineix els principis i objectius de la gestió de la mobilitat a les ciutats. L'elaboració del PMUS va a càrrec de la Diputació de Barcelona.
La xifres de la mobilitat a Berga es mantenen similars a les del 2013, cosa que evidencia que no s'ha produït un canvi d'hàbits a la capital berguedana. En concret, el 50,4% dels desplaçaments es fan amb el vehicle privat, un 48,3% a peu, un 0,9% amb transport públic i un 0,4% amb bicicleta o Vehicle de Mobilitat Personal (VMP). Però, quins són els motius pels quals la gent continua apostant, deu anys després, més pel cotxe?
Una de les principals casuístiques és l'orografia de la ciutat. I és que els pendents ascendents de sud cap a nord dificulten l'accessibilitat, tant dels vianants com dels ciclistes. Ara bé, uns i altres assenyalen més motius. La síntesi de la mobilitat a peu ha detectat que manquen passos de vianants rebaixats o, directament, falten de passos en punts com el carrer Pere Coma. També apel·len a la inseguretat de vies com la Ronda Moreta, la cruïlla entre la carretera de Sant Fruitós i el carrer Aurora Bertrana, el passeig de la Indústria (entre la plaça Viladomat i l'avinguda Canal Industrial) i el carrer Pere III. El text també fa referència a trams de voreres inexistents o en molt mal estat, com a la Valldan, el Polígon i Casampons. De fet, el document assenyala que el 83% de les voreres de Berga no són accessibles perquè fan menys dels 1,8 metres d'amplada que haurien de tenir per ser-ho.
Per la seva banda, la mobilitat en bicicleta i MVP consta d'una gran problemàtica pel que fa a la seva circulació (a més de els pendents) que és la manca d'espais reservats. Actualment, Berga només disposa un tram exclusiu per a bicicletes de 100 metres a la ronda Queralt que, a més, no té cap element de seguretat respecte dels vehicles que també circulen per la mateixa via. D'altra banda, també s'exposa una falta d'aparcaments segurs. Pel que fa als trams de més intensitat, els carrers més freqüentats per bicicletes i VMP són el passeig de la Indústria, la Ronda Moreta i el carrer del Roser, reforçant el model de mobilitat d'est a oest que presenta la ciutat.
El transport públic no remunta
Una altra de les diagnosis ressenyables, en aquest cas pel que fa al transport públic, és que d'ençà de la Covid, l'ús del bus no s'ha recuperat. En concret, les xifres del 2021 i 2022 són un 21% inferiors a les del 2019, abans de l'esclat de la pandèmia. Les conclusions al voltant d'aquesta situació fan referència, pel que fa al bus urbà, a una deficiència de les parades, citant explícitament la manca d'espai suficient o d'infraestructura. També s'assenyala que es tracta d'un servei amb una tarifació no integrada a l'ATM.Tot aquest conjunt de situacions i problemàtiques coincideixen amb una casuística preponderant per al vehicle privat, en una ciutat on a més dels cotxes locals es sumen els 18.000 que diàriament hi accedeixen. Sigui com sigui, les conclusions pel que fa a la disponibilitat d'aparcament és que la ciutat pot donar resposta a la demanda, amb una ocupació mitjana diürna del 62% del total de 6.137 places que té Berga. Aquestes es divideixen per les no regulades (70,5%), els solars d'aparcament (16,8%) i la zona blava (5,3%). Ara bé, també cal posar en relleu que, malgrat que el 50,6% d'enquestats en la diagnosi veuen bé la implementació de zones verdes per a residents, un 65,7% no estan disposats a pagar-les.
D'aquesta manera, el PMUS recomana implementar accions com augmentar la xarxa de vies veïnals i pacificades, així com convertir alguns carrers en sentit únic per millorar la seguretat i afavorir la circulació. També es recullen deficiències en el disseny d'algunes interseccions com la del carrer Comte Oliba amb Gran Via, passeig de la Pau amb carrer Aurora Bertrana, carrer Pere III amb passeig de la Pau, ronda Moreta, passeig de la Indústria, i carretera de Ribes. També en matèria de seguretat viària, s'han localitzat cinc entorns conflictius en matèria d'accidents a Berga: el tram del carrer Gran Via entre la Rasa dels Molins i Altarriba i Godolà, la intersecció del passeig de la Indústria amb l'avinguda del Canal Industrial, la intersecció entre el carrer del Roser i el Cervantes, la rotonda de la plaça Gernika, i la intersecció del carrer Gran Via amb el passeig de la Pau.
La presentació de la diagnosi del PMUS ha tingut lloc a la sala de plens de l'Ajuntament de Berga Foto: Lídia López
Línies estratègiques
Per tot plegat, el PMUS proposa nou línies estratègiques que el consistori de la capital ha de prioritzar en els sis anys d'execució que compta aquest document. En primer lloc, es parla d'afavorir la pacificació i potenciar les vies per a vianants amb el Barri Vell, així com promoure l'ús de la bicicleta i el VMP. També vol potenciar un transport públic de qualitat i fomentar la racionalització del vehicle privat. El pla incideix en establir una política d'aparcament a les zones més sensibles prioritzant els espais a la calçada pels residents i els solars perimetrals pels visitants, treballar en la reducció de la sinistralitat i garantir una Distribució Urbana de Mercaderies àgil i ordenada. Finalment, el pla demana la redacció d'una nova ordenança de mobilitat que reguli les noves formes de desplaçaments, i fer més accions de sensibilització i conscienciació ciutadana sobre la mobilitat sostenible.El pròxim pas del PMUS és la fase propositiva, on l'empresa que s'ha encarregat de la diagnosi formularà les propostes per treballar en l'assoliment d'una mobilitat més segura i sostenible a la ciutat els pròxims sis anys. Posteriorment, haurà de ser aprovat definitivament en sessió plenària. Segons fonts de l'Ajuntament de Berga, "tenim molt clar que hem d'anar cap a una mobilitat més saludable, segura i sostenible". És per aquest motiu que el consistori apunta que algunes intervencions podran començar a fer-se realitat l'any vinent, ja que es preveu incloure'n alguna al pressupost del 2024. "Volem començar a treballar en actuacions de pacificació com la que es va fer a l'Escola de Santa Eulàlia i també coses més ambicioses al carrer del Roser i a la Font del Ros", detallen.
Cal recordar que, a Catalunya, les capitals de comarca i ciutat de més de 50.000 habitants tenen l'obligació de redactar un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, que tindrà una validesa de sis anys. Esdevé, doncs, el full de ruta que defineix els principis i objectius de la gestió de la mobilitat a les ciutats. L'elaboració del PMUS va a càrrec de la Diputació de Barcelona.