Primer de tot, felicitar-vos les festes nadalenques i desitjar-vos el millor de cara al nou any. Per aquesta ocasió, m’ha semblat fer una cosa una mica diferent dels articles que faig, habitualment dedicats a una banda, cantant en concret o un concert. I sense marxar del món de la música (rock, rithm&blues, sothern, soul, blues....) he pensat que fora bona idea mostrar un ventall de llibres i pel·lícules molt interessants relacionats amb aquest tipus de música. Probablement ja haureu llegit o vist alguns o tots d’aquests llibres o pel·lícules. També segurament n’hi trobareu a faltar, segur. Hi he posat els que a parer meu em semblen més interessants, amens, divertits i que aporten quelcom, i els que no hi són, disculpes, o no valen la pena, o no estan fets, o per motius obvis no hi cabien tots.

Com que estem en època de regals, aquesta selecció  ens pot donar també idees per aquell regal d’aquella persona que és molt fan de.......i que segur li agradarà. A l’estar immersos en festes, en família, amics, o aquelles estones que un no sap ben bé què fer, recomano el visionat d’aquestes pel·lícules, molt bones totes, amb bons actors i grans directors o la lectura d’algun d’aquests llibres molt interessants cadascun d’ells. 
S'han escrit molts llibres sobre The Beatles, però cap, excepte aquest pot considerar-se l'obra definitiva. Amb declaracions i converses procedents de les més variades i completes fonts es publica The Beatles Antologia, un definitiu document sobre el grup pop més famós de tots els temps, The Beatles Antologia és la biografia de la banda més popular de tots els temps, explicada des de dins pels seus propis membres i amb més de 1300 fotos, moltes d'elles inèdites John, Paul, George i Ringo parlen de la seva infància a Liverpool, de com van arribar a formar el grup que els faria famosos a tot el món i expliquen l'al·lucinant història de la seva vida com The Beatles: la duresa dels primers concerts, el fenomen del seu ascens a la fama, el canvi musical i social en el seu apogeu i el camí fins a la seva separació. Igual que la seva música, es tracta d'una obra entranyable, sincera, descarada, divertida i commovedora.


I’m With The Band - Confesiones de una Groupie .
Pamela Des Barres
 
I’m With The Band: qui pot explicar-te millor que ningú com eren Jimmy Page i Mick Jagger a la intimitat? Doncs no eren ni els seus mànagers, ni aquells periodistes que van viatjar al “Starship” per un breu espai de temps. Només ella, Pamela Des Barres, va poder fer-ho. Líder indiscutible del moviment groupie, dona icònica (el personatge de Kate Hudson a Casi Famosos (2000) està inspirat en ella) i cap suprema de les GTO (Girls Together Outrageously). Miss Pamela ha estat amb tots; i quan dic tots, és tots. Primer va ser una fan adolescent dels Beatles, després es va endinsar en els perills (i l'amor abrasiu) de la mà del seu adorat Jimmy Page i finalment va experimentar alguna que una altra coseta amb Mick Jagger; però entre mig va haver-hi més (molts més). Jim Morrison, Chris Hillman, Keith Moon, Robert Plant. La llista és interminable, i és que quan t'endinses en aquesta història, que combina les seves impressions actuals de tot el que va ocórrer amb fragments dels seus diaris de llavors, només experimentes una sensació: enveja, una enveja tremenda. Pamela es va passejar en un descapotable amb  Jim Morrison, mentre escoltava les seves confidències; va viure sobre l’altaveu connectat a la guitarra de Jimmy Page un dels concerts més mítics de Led Zeppelin i va ser perseguida (fins a l'assetjament) per Jagger. El paradís del groupisme en estat pur.


¿Acaso Molesta El Ruido Que Retumba En Mi Sesera? – Memorias Roqueras
Steven Tyler​
 
“Tinc moltes salvatjades per explicar i vull explicar-les sense sucre, sense draps calents: històries de luxúria, llibertinatge, drogues i transcendència. Tantes que potser aconsegueixi saciar la vostre gana per les confessions endimoniades”. La venerable trinitat composta per sexe, drogues i rock’n’roll constitueix a aquestes alçades un tòpic proper a la collonada. Referent al primer apartat podem afirmar sense por que fins i tot els més consumats atletes sexuals rendeixen els seus humiliats caps davant les acrobàcies del nostre heroi, perquè l'inesgotable repertori d'incontinències és motiu d'estupefacció i, per descomptat, d'enveja. Pel que fa al segon apartat, només cal dir que ell mateix xifra en vint milions els dòlars dedicats a l'adquisició de les substàncies il·lícites empleades per conèixer l'èxtasi i, en diverses ocasions, vorejar la mort. Les lícites ni es computen. El tercer sagrament es resumeix mitjançant un nom que ha electritzat a diverses generacions i ha venut uns cent cinquanta milions de discos: Aerosmith. Aquest vendaval sonor acumula ja quaranta-cinc anys, els suficients perquè la seva veu cantant hagi pres plena consciència que és un cos celeste situat en una òrbita compartida amb, diguem, Keith Richards o el difunt Jimi Hendrix. D'acord amb els rituals de la galàxia, Steven Tyler ha pres la ploma per explicar-ho tot (absolutament) amb tants pèls i tants senyals que deixa altres memòries roqueres convertides en contes de guarderia. El resultat és aquest descaro, aquest desacatament obscè en forma de llibre.


Led Zeppelin - El martillo de los dioses 
Stephen Davis
 
Drogues, excessos, groupies, una mica de barbàrie, ocultisme i rock dur i del bo. Va fer Led Zeppelin un pacte amb el diable? Si escoltes Starway To Heaven a l'inrevés trobaràs un missatge ocult dedicat el rei dels inferns? Què hi ha de cert en l'episodi que vincula a una groupie amb una cria de tauró? Les xerrameques infames i els molests rumors sobre Led Zeppelín van començar a circular com la sang enverinada durant la tercera gira del quartet de rock per Amèrica al 1969. Les groupies s'explicaven històries horribles a mesura que el grup assolava quantes ciutats hi hagués al seu pas. Led Zeppelin eren atractius, foscos, perillosos. Fins a quin punt era cert el que s'explicava d'ells? De debò oficiaven misses negres als camerinos? Havien coquetejat amb la màgia? Practicaven el canibalisme ritual? Realment aquells joves músics vinguts de l'altre costat de l'Atlàntic eren tan perversos com es deia? Robert Plant posseïa un encant sobrenatural que conferia a la seva naturalesa luxuriosa un rar misticisme, però i si no fos més que un simple posat? I què dir de Jimmy Page? Les males llengües explicaven que l’abans guitarrista de blues era tot un erudit en les arts satàniques i que s'havia guanyat el favor del mateix diable per gaudir d'un èxit i una fama sense precedents.


BRUCE
Peter Ames Carlin
 
Primera biografia autoritzada en 25 anys. L'aclamat escriptor i periodista Peter Ames Carlin presenta un retrat sorprenentment íntim d'un de les més grans icones del rock del nostre temps. En aquesta exhaustiva biografia sobre Bruce Springsteen, construïda amb anys de recerca i en estreta col·laboració amb l'artista, la seva família i els membres de la E Street Band, Carlin traça hàbilment la vida personal del Bruce, des de la seva infància a Nova Jersey en el si d'una família de classe obrera i la seva complicada vida amorosa, passant per la seva lluita per vèncer als dimonis que gairebé van destruir al seu pare, fins al seu imparable ascens a la fama.
Durant més de quatre dècades Springsteen ha plasmat en les seves cançons el cor i l'ànima de la societat nord-americana i gràcies a la seva tremenda dedicació, ha venut més de 120 milions de discos a tot el món i ha estat guardonat amb vint premis Grammy, dos Globus d'Or i un premi de l'Acadèmia.
Bruce és la primera biografia autoritzada pel músic en vint-i-cinc anys i un relat imprescindible sobre el complex i fascinant artista nord-americà que ha redefinit a generacions de músics.


Los Trapos Sucios – La Autobiografía De Mötley Crüe
Mötley Crüe
 
Crònica definitiva dels perills, els plaers i la decadència de l’estrellat del rock and roll: whisky i actrius porno, baralles i accidents de cotxe, sobredosi i mort. Propulsats per totes les drogues que tinguessin al seu abast i esperonats per quantitats obscenes d'alcohol, Mötley Crüe van campar a plaer durant dues dècades, deixant al seu pas un reguer de dones corrompudes, habitacions d'hotel arrasades, cotxes destrossats, representants embogits, ossos trencats i víctimes de diversa consideració. Tots aquests fets inenarrables i les seves terribles conseqüències formen l'espina dorsal dels draps bruts, un llibre de referència tant per als fans del grup com per a tots aquells interessats en el fenomen del rock and roll. Narrat personalment per Tommy, Mick, Vince i Nikki, amb aportacions puntuals de companys de viatge com John Corabi, diversos ex representants i un parell d'executius discogràfics, Els draps bruts dista molt de ser un retrat complaent. Divertit, sí. Patètic, entranyable, depravat i repulsiu, també. En qualsevol cas, fascinant i absorbent.


Lemmy - La Autobiografía 
Ian Kilmister & Janiss Garza
 
“Si creus que ets massa vell per al rock ‘n’ roll… és que ho ets!”. Així parla Ian “Lemmy” Kilmister, llegendari frontman de Motörhead i un dels rockers més incombustibles del planeta. Si cal donar per bona l'opinió dels metges, a hores d'ara Lemmy hauria d’estar mort. Cinc dècades dedicades en cos i ànima a la música, guanyant-se a pols la fama de ser el tipus més bevedor i “sortit” que hagi trepitjat mai un escenari, han convertit la seva sang en una barreja capaç de matar a qualsevol altre ésser humà. La seva història és la història de la música rock des dels seus inicis i fins als nostres dies. Lemmy va fugir del seu Gal·les natal per viure en primera fila l'esclat de la beatlemanía i tocar en conjunts de soul i rhythm & blues. Va ser roadie de Jimi Hendrix i membre, abans de saltar a la fama de Hawkwind. Al 1975 va fundar Motörhead, degans del heavy, primers bastards del punk i precursors del speed metal. Lemmy: l'autobiografia ofereix un viatge hilarant, desenfrenat i sempre sorprenent en companyia del capdavanter de la “banda més sorollosa del món”. La seva història i les seves opinions, narrades en primera persona, sense prejudicis i sense pèls a la llengua.


Keith Richards - Biografía Desautorizada
Victor Bockris
 
El crític Nick Kent entenia així la seva imatge als anys setanta: “Era el gran Lord Byron, era un dement, era un depravat i era perillós conèixer-lo”. L'al·ludit discrepa, uns altres insisteixen, i aquest llibre ve a aclarir possibles malentesos. Perquè aquí es dissipen diverses boires (transfusions, efusions, agressions, etc.) i es presenten finalment els fets que el focus de la llegenda havia ennuvolat: l'ús i abús de substàncies tonificants o estupefaents no adquirides a farmàcies; les variades discrepàncies amb autoritats més o menys sanitàries; les trobades, desacords i topades amb gendarmes de diferents països; la solida coalició amb Mick Jagger; els intermitents, i sovint explosius, contubernis amb Dylan, Lennon, Clapton, McCartney, Marley, Berry o Bowie, per citar a alguns dels més sorollosos; les afinitats lectives amb subjectes amb molta cara o sinistra reputació; els enamoraments passatgers, les setmanes de passió i els dos amors de la seva vida (Anita Pallenberg i Patti Hansen); les extenuants sessions d'enregistrament; l'afable vida rural en una mansió de Connecticut franquejats els llindars de la senectut (encara que no de la maduresa si considerem les últimes inhalacions); els contes explicats per idiotes. Però al final, més enllà del soroll i de la fúria (que, com és de rigor, res signifiquen) emergeix la música dels Rolling Stones, aquesta incessant banda sonora que acompanya les nostres vides des de fa mig segle.


Vida - Memorias KEITH RICHARDS  
Keith Richards & James Fox
 
Segurament estiguem davant l'autobiografia més “peculiar”, perquè la vida i miracles d'un ser com Keith Richards dóna per emplenar les prop de 600 pàgines que conformen Vida. A qui no li entra la curiositat per llegir les batalletes d'un dels nostres rockers favorits com és Mr.Keef, eh?
La seva infància descobrint la música de Chuck Berry i Muddy Waters, la seva vida en una banda tan mítica com els Stones, la seva carrera en solitari, les seves diferències amb Jagger al llarg dels anys, els seus excessos de tot tipus, la seva relació amb Anita Pallenberg, la seva detenció a Canada, la seva addicció a l'heroïna, la seva amistat amb Gram Parsons, la seva passió per la literatura, els seus problemes amb el fisc britànic, el seu exili a França, l'estranya mort de Brian Jones, el per què de cada cançó i cada àlbum, i d'altres temes, són raons poderoses per llegir algun dia aquest llibre.


Mick Jagger
Philip Norman
 
Mick Jagger, en les seves cinc dècades al capdavant dels Rolling Stones, ha estat vist com el més arrogant i narcisista de les súper estrelles, amb un desig sexual i un comportament amb les dones que rivalitzava amb el del llegendari Casanova, i que el seu imprudent (i presumpte) consum de drogues va desencadenar l'escàndol més famós de la història del rock and roll. I a hores d’ara, quan ja és un avi de setanta anys i Cavaller de l'Imperi Britànic, Jagger continua sent el model a seguir per a tot jove cantant de rock. La magistral biografia de Philip Norman ens mostra al més notori (i no obstant això enigmàtic), de les icones del rock, com algú molt més complex que el fred i insaciable seductor de la mitologia pop. I ens explica per fi la veritable història de com Andrew Oldham, aquest Svengali del pop, va transformar a un tímid estudiant d'economia en el modern anticrist. O el paper heroic (i mai publicitat) que va exercir Jagger en el festival d’Altamont, on els alegres anys seixanta van trobar un horrible final. O la desfilada d’exuberants dones, des de Chrissie Shrimpton fins a Jerry Hall, amb les quals s'ha ficat al llit però no sempre dominat. I la perllongada i creativa però sempre turmentosa col·laboració amb Keith Richards, el seu “Glimmer Twin”.


Slash - De Guns N’ Roses A Velvet Revolver
Slash & Anthony Bozza
 
Després d'haver venut més de 100 milions de discos amb Guns N' Roses i després d'haver-se guanyat a pols la fama de ser un dels millors guitarristes del món, Slash ha decidit explicar, per primera vegada, la història del grup des de dins: la seva formació, els anys de penúries, la creació de les cançons que van definir una era, la bogeria de l'èxit i, en última instància, el tortuós i desquiciat camí cap a l'autodestrucció que va portar a acabar amb ells. Però aquesta no és només la història de Guns N' Roses, sinó també una crònica personal plena de triomfs i tragèdies; la d'una vida marcada per l'obstinació de fugir dels seus dimonis, ofegant-los en vodka, heroïna, cocaïna, actrius porno i el que fos que li sortís al pas. Slash ha sobreviscut a tot això: addiccions, demandes, revoltes de carrer, sobredosis, decadència i destrucció, fins a trobar una sortida en l'evolució de la seva música, des de Snakepit fins a Velvet Revolver. Slash és tot el que pot esperar-se de l'home, el mite, la llegenda: divertit, sincer, fresc i abracadabrant... en una paraula: excessiu.


AC/DC - Hágase el Rock And Roll
Murray Engleheart & Amaud Durieux
 
Fa 150 milions de discos, AC/DC era un grup de joves australians desconeguts amb ganes de tornar-li a la música rock el seu esperit proletari. En els seus inicis es deia d'ells que eren massa punkis per als rockers i massa rockers pels punkis, una barreja que no encaixava en cap estil i que acabaria per fracassar.
La biografia recorre tots els capítols essencials de la trajectòria de la banda: el seu naixement, l'èxit, la mort de Bon Scott, l'arribada de Brian Johnson, els dies del Back In Black i els discos dels 80 i els 90 fins al Stiff Upper Lip, l'any 2000.
Lemmy, el cantant de Motörhead; Glen Matlock, de Sex Pistols; o Dee Dee Ramone, recorden al llibre com eren els seus primers concerts. "Les entrades costaven 50 penics i per l'aglomeració de la gent a les sales, feia una calor tan sufocant que Angus va començar a tocar en roba interior. De fet, en una ocasió va acabar tocant despullat", revelen.
Els tres capítols centrals d'AC/DC Hágase el Rock And Roll, desgranen el moment més complicat del grup, entre la mort de Bon Scott i l'arribada de Brian Johnson.
Engleheart i Durieux aborden amb rigor totes les històries greus, però també deixen un marge per les més divertides, com la de l’stripper danesa que només treballa amb música d'AC/DC o el fan de Melbourne que va superar el seu alcoholisme passejant durant una setmana amb el disc Powerage a tot volum,o la de l'emissora de Los Angeles que va tenir una secció anomenada "l'hora del “polvo amb AC/DC" en homenatge a una parella que els solia telefonar per explicar-los amb quina cançó de la banda acabaven de fornicar.


Dentro de Pink Floyd
Nick Mason
 
Pocs negaran que Pink Floyd ha estat i és una de les bandes més creatives de tota la història de la música popular. Representants de la psicodelia més enfebrida, els seus coquetejos amb el rock simfònic a principis dels setanta els va catapultar a la primera línia de l'escena mundial, fins a convertir-se en un dels pocs grups que van poder equiparar-se amb els representants del que més tard se’n diria cultura oficial. Dentro de Pink Floyd explica els avatars pels quals van haver de passar tots els seus integrants, si bé d'una manera peculiar, ja que per primera vegada un membre de la banda ha escrit una visió personal sobre la seva història. Nick Mason, el seu genial bateria i un dels fundadors, aporta una perspectiva única sobre els millors i pitjors moments, des de l'efervescència del underground de finals dels anys seixanta o el gran èxit mundial de The Dark Side Of The Moon, un dels àlbums més venuts de la història, fins a les desavinences i tensions dins del si de la banda. Intel·ligent, original i autocrítica, aquesta és la història de primera mà d'una banda que s'ha convertit amb tot el dret en un dels referents de l'últim terç del segle passat.


Lynyrd Skynyrd - Sureños de nacimiento...Rockeros por la gracia de Dios
Vicente Javier García Vidri 
 
Lynyrd Skynyrd han estat, des de la seva formació a la dècada dels 70, una de les bandes amb més repercussió al món del rock. Amb un estil nodrit per la diversitat de gèneres: blues-rock, country, boggie, honky tonk, hard rock… van ser al costat dels Allman Brothers un dels grups més innovadors i creatius del sud dels Estats Units i com a tals van ser també els veritables precursors de tot un estil, el southern rock i el mirall on posteriorment s'han vist reflexades algunes de les il·lusions de molts músics i seguidors. No en va nombroses formacions admeten obertament la seva influència, com Metallica, Guns’n’Roses, Gov’t Mule o Blackberry Smoke, per citar alguns. 
El viatge de Lynyrd Skynyrd al llarg del seu particular periple musical, primer en els setanta (trencat per un fatídic accident d'aviació mentre estaven de gira) on alguns dels seus membres fundadors van perdre la vida, va fer témer per la desaparició del grup i després, a partir dels noranta, va ser indubtablement tota una odissea: duríssimes sessions de gravació, interminables gires, alcoholisme, baralles… Milles i més milles interpretant el paper de foragits en una vella i profunda reencarnació del vell i profund Sud, que ja no pot passar més temps oculta. Des dels seus mes humils començaments, tocant en tuguris de mala mort fins a la seva més recent incorporació. al març del 2006, al Rock & Roll Hall Of Fame, aquí trobaràs tot el que necessites saber sobre els Skynyrd i el seu llegat.


I Am Ozzy (confieso que he bebido) – Memorias de Ozzy Osbourne
Ozzy Osbourne
 
I Am Ozzy (confieso que he bebido) narra anècdotes de la infantesa humil que va viure, la seva addicció a les drogues i la seva fama amb Black Sabbath, entre altres coses. Un noi pobre de Londres mai s'hagués imaginat convertir-se en milionari, tenir una mansió a cada costat de l’Atlàntic, sobreviure a un xoc d'avió i ingerir excessives quantitats de substàncies tòxiques. Aquestes són algunes de les “perles” que escriu:

"Durant els últims 40 anys he anat cec d'alcohol, coca, àcid, cola, xarop per la tos, heroïna, rohypnol, vicodin i moltes altres substàncies".

"La gent em pregunta com és possible que segueixi viu i no sé què respondre. Si de nen m'haguessin posat contra un mur al costat dels meus amics del barri i ens haguessin preguntat qui de nosaltres arribaria als seixanta, qui acabaria amb cinc fills, quatre néts i una mansió a cada costat de l’Atlàntic, no hauria donat un duro per mi, ni de fallo. Però aquí em tenen: disposat a explicar-los la història per primera vegada".
"Cada dia de la meva existència ha estat un esdeveniment. Em vaig dedicar durant tres dècades al cultiu de la politoxicomanía amb combinacions mortíferes de drogues i alcohol. M'han detingut per un assassinat frustrat". 

"He sobreviscut al xoc d'un avió amb la meva furgoneta, a sobredosis suïcides i a un llarg menú de malalties venèries, però vaig estar a punt de perdre la vida portant un quadricicle que va passar per sobre d’un sot a la perillosa velocitat de tres quilòmetres per hora". 

I Am Ozzy (confesso que he begut) revela, entre altres coses, que a la seva joventut només es ficava al llit amb dones lletges, que va orinar sobre els sagrats murs d’El Alamo i després sobre el seu futur sogre. 

"Parlaré d'assumptes no gaire agradables: he comès unes quantes malifetes i sempre em va atreure el costat fosc, però no sóc un dimoni. En realitat sóc un noi de família obrera que va deixar el seu treball a la fàbrica per anar-se de festa".


Les Pel·lícules

  Bird (1988)

La fama del saxofonista de jazz Charlie ’Bird’ Parker creix ràpidament a partir de la seva arribada a Nova York al 1940. Però Parker comença a abusar de l'alcohol i les drogues, i la seva vida es converteix en un infern.
Director: Clint Eastwood

Forest Whitaker, Diane Venora, Michael Zelniker, Samuel E. Wright, Keith David, James Handy, Anna Thomson (AKA Anna Levine), Morgan Nagler, Bill Cobbs, Sam Robards, Arlen Dean Snyder, Penelope Windust, John Witherspoon, Tony Todd



  Ray (2004)

La vida de Ray Charles és una alternança de triomfs i fracassos personals que es succeeixen al llarg d'una dilatada carrera. Ray era un home capaç de fusionar amb enorme eficàcia els més diversos estils musicals: el jazz, el rhythm & blues, el rock & roll, el gospel i el country. La pel·lícula es centra en el període més explosiu de la carrera de Charles, que comença quan aquest jove negre i cec puja sol a un autobús a Florida i creua el país per anar a parar a l’esplendorosa escena jazzística de Seattle. Quan és descobert per Atlantic Records, comença el seu imparable ascens a la fama, però també la seva addicció a les drogues i a les dones. Al mateix temps, haurà de superar greus traumes infantils com la mort del seu germà George i la pèrdua de la vista a partir dels cinc anys, fets que marquen per sempre la seva vida i la seva música.
Director: Taylor Hackford
Jamie Foxx, Kerry Washington, Regina King, Clifton Powell, Harry Lennix, Terrence Howard, Larenz Tate, Richard Schiff, David Krumholtz, Curtis Armstrong, Bokeem Woodbine, Warwick Davis, Patrick Bauchau

  En la cuerda floja (Walk the Line) (2005)

Biopic del gran cantant de música country Johnny Cash. La història comença a Arkansas, a l'època de la Gran Depressió. John R. Cash, fill d'un granger, no trigarà a realitzar salvatges gires amb els pioners del rock and roll: Elvis Presley, Carl Perkins, Roy Orbison, Jerry Lee Lewis i Waylon Jennings, gires que culminen amb el seu inoblidable concert de 1968 a la Presó de Folsom. Cash es va convertir en l'artista més popular del moment, arribant a vendre més discos que els Beatles.
Director: James Mangold
Joaquin Phoenix, Reese Witherspoon, Robert Patrick, Ginnifer Goodwin, Shelby Lynne, Hailey Anne Nelson, Dallas Roberts, Larry Bagby, Waylon Payne 

  Rock Star (2001)

La idea original de la pel·lícula està basada en la història de Tim “Ripper” Owens, el que va ser durant uns anys el cantant que va substituir a Rob Halford a Judas Priest.
Chris Cole (Mark Wahlberg) és un fanàtic obsessiu del grup heavy Steel Dragon. Els admira tant que amb diversos amics ha format un "grup tribut". Després d'algunes discussions internes, Chris és expulsat del grup que ell mateix va fundar. Llavors, arriba la trucada màgica. Sembla ser que el vocalista d’Steel Dragon abandonarà la banda i la resta dels integrants busquen un substitut. Per atzar veuen en vídeo una presentació del grup tribut en el qual canta Chris i queden impressionats pel seu talent, per la qual cosa el conviden a fer una audició. Chris i Emily -la seva núvia/manager (Jennifer Aniston)- viatgen a Los Angeles i finalment Chris és seleccionat com a substitut. Llavors comença el seu meteòric ascens, però els excessos que acompanyen el seu nou treball aviat el posen en conflicte amb la seva núvia, de tal manera que tots dos han de decidir què importa més, si la vida de luxe de l'estrella de rock o la seva relació.
Director:  Stephen Herek
Mark Wahlberg, Jennifer Aniston, Jason Flemyng, Timothy Olyphant, Timothy Spall, Dominic West, Dagmara Dominczyk

  Cadillac Records (2008)

Crònica de l'auge als anys cinquanta a Chicago del segell discogràfic Chess Records, que en uns anys turbulents va gravar discos de llegendes de la música negra com Muddy Waters, Leonard Chess, Little Walter & Howlin’ Wolf, Etta James i Chuck Berry. El relat depèn més de la música que de la història, que és potser com ha de ser, un fascinant retrat de l'evolució de l’estil de la música negra, i dels intricats motius dels homes blancs que van tenir l’instin d’apostar per ella.
Director:  Darnell Martin
Adrien Brody, Beyoncé Knowles, Jeffrey Wright, Emmanuelle Chriqui, Gabrielle Union, Norman Reedus, Columbus Short, Cedric the Entertainer, Mos Def, Jay O. Sanders, Eamonn Walker, Tammy Blanchard, Shiloh Fernandez, Eric Bogosian

  Jersey Boys (2014)

Adaptació del musical homònim, que va guanyar un Emmy. Explica la història de quatre joves de New Jersey que anaven per mal camí fins que es van unir per crear l'icònic grup “The Four Seasons”, dirigit per Frankie Valli. La història dels seus esforços i dels seus triomfs va acompanyada de les cançons que van influir en tota una generació.
Director: Clint Eastwood
John Lloyd Young, Vincent Piazza, Erich Bergen, Michael Lomenda, Christopher Walken, Jeremy Luke, Joey Russo, Freya Tingley, Sean Whalen, Francesca Eastwood, Kathrine Narducci, James Madio


  I Feel Good (La historia de James Brown) (2014)

Basada en l'extraordinària trajectòria del padrí del soul, la pel·lícula s'endinsa sense temor, a la música, la vida i els estats d'ànim de James Brown, guiant al públic en un viatge des de la dura infància del cantant fins que es converteix en una de les figures més influents del segle XX.
Director: Tate Taylor
Chadwick Boseman, David Andrew Nash, Nelsan Ellis, Viola Davis, Octavia Spencer, Jill Scott, Tika Sumpter, Dan Aykroyd, Keith Robinson, Lennie James, Fred Melamed, Craig Robinson, Josh Hopkins, Brandon Smith, Aunjanue Ellis, Tariq Trotter, Aloe Blacc, Nick Eversman, J.D. Evermore, Carol Lee, Cleta Elaine Ellington

  The Runaways (2010)

Los Angeles, any 1975. Joan Jett (Kristen Stewart) i Cherie Currie (Dakota Fanning) són dues noies joves amb el punk a les seves venes, que es coneixen i decideixen formar una banda. Biopic del grup de rock femení dels anys setanta "The Runaways" dirigit per la realitzadora de videos i fotògrafa Floria Sigismondi.
Director: Floria Sigismondi
Kristen Stewart, Dakota Fanning, Scout Taylor-Compton, Alia Shawkat, Tatum O'Neal, Michael Shannon, Brett Cullen, Danielle Riley Keough, Stella Maeve, Hannah Marks




  Stoned (2005)

Crònica de l'agitada vida i estranya mort de Brian Jones, un dels fundadors dels Rolling Stones, que va aparèixer mort a la piscina de casa seva unes setmanes després d'haver deixat la famosa banda. Mai s'ha sabut amb exactitud quines van ser les causes de la seva mort: accident, sobredosi o assassinat. Stoned opta per la tercera tesi, pobrament avalada per una confessió de culpabilitat en el seu llit de mort al 1993 de Frank Thorogood, paleta encarregat de les obres de rehabilitació de la mansió del músic.
Director: Stephen Woolley
Leo Gregory, Paddy Considine, Luke de Woolfson, Ben Whishaw, James D. White, Nathalie Cox, Tuva Novotny, David Morrissey, Amelia Warner, Gary Love, Ralph Brown

  La rosa (The Rose) (1979)

Presumptament inspirada en la vida de Janis Joplin, “The Rose” és un biopic fictici que narra la tumultuosa vida d'una estrella de rock a la cúspide de la seva carrera. Una estrella tan explosiva i torrencial a l'escenari com desgraciada i desquiciada fora d'ell. Rose és una estrella de rock (Bette Midler) l'èxit del qual està estretament vinculat a l'alcohol i a les drogues. No obstant això, amb el pas del temps, aquests excessos seran la causa del seu declivi. Quan Rose, intentant sortir d'aquest infern, li demana al seu mànager (Alan Bates) que li permeti prendre's un respir, ell s’hi nega. Llavors ella busca consol i amor en els braços d'un atractiu “jeta” (Frederic Forrest) que no podrà seguir el ritme frenètic de la seva vida d'excessos. “The Rose” és una gran pel·lícula i defensa eficaçment el seu propòsit a través de dos pilars bàsics: l'espectacular interpretació de Bette Midler i una banda sonora magnífica.
Director: Mark Rydell
Bette Midler, Alan Bates, Frederic Forrest, Harry Dean Stanton, Barry Primus, David Keith, Sandra McCabe

  Casi famosos (Almost Famous) (2000)

Aquesta pel·lícula sorgeix de la pròpia experiència personal del seu director Cameron Crowe.  Aquest al·lucinant i apassionant viatge a les entranyes d'una banda de rock i al seu món, és una de les experiències més divertides i genuïnament disfrutables. Gràcies a les seves bones crítiques musicals, un adolescent que aspira a ser periodista és contractat per la revista "Rolling Stone" per cobrir la gira d'una famosa banda dels 70’s, se’n va de gira amb ells per escriure sobre les presentacions, sobre la banda mateixa i sobre l'experiència inoblidable que viurà.
Crowe aconsegueix un film meritori en moltíssim sentits: primer és una descripció fascinant del món de la música, les gires i les bandes, món on imperaven el sexe i les drogues; segon fa una recopilació magistral de la música dels 70’s, i la plasma al llarg de film i tercer, aconsegueix una comèdia plena de cites, gags i personatges entranyables. Relat extraordinari, plens d'una precisió i d'una professionalitat realment visibles, espectacular recorregut per la dècada del setanta i la seva música.
Director: Cameron Crowe
Billy Crudup, Frances McDormand, Patrick Fugit, Kate Hudson, Jason Lee, Philip Seymour Hoffman, Anna Paquin, Fairuza Balk, Noah Taylor, Zooey Deschanel, Jimmy Fallon, Bijou Phillips, John Fedevich, Mark Kozelek, Jay Baruchel

  Corazón rebelde (Crazy Heart) (2009)

Bad Blake (Jeff Bridges), un cantant de música country que viu al marge de la societat, després de diversos fracassos matrimonials, es refugia a l'alcohol. Quan sembla que ja no hi ha salvació per a ell, apareix Jean (Maggie Gyllenhall), una reportera que descobrirà qui és el veritable Bad. Guanyadora de 2 Oscars: Millor actor (Jeff Bridges), i millor cançó.
Director: Scott Cooper
Jeff Bridges, Maggie Gyllenhaal, Robert Duvall, Colin Farrell, Sarah Jane Morris, Beth Grant, Annie Corley, Tom Bower, Alexandria Morrow, Luce Rains, Therese Olson, Josh Berry, Jack Nation, Ryan Bingham.


  Tina (What's Love Got To Do With It) (1993)

Biopic que explica la vida i la trajectòria musical de Tina Turner des dels seus inicis, en els quals amb 19 anys coneix al carismàtic músic Ike Turner. Nascuda com Anna Mae Bullock al 1939 en una petita població de Tennessee, el destí de Tina no li va donar ni un segon de descans. Al costat d’Ike va aconseguir la gloria al món de la música, però també va pagar molt car l'èxit, el seu matrimoni va estar marcat per la violència, els maltractaments i l'angoixa, però Tina va poder trobar el valor suficient per abandonar-ho tot i començar de nou la seva vida i la seva carrera. 
Director: Brian Gibson
Angela Bassett, Laurence Fishburne, Vanessa Bell Calloway, Jennifer Lewis, Phylis Yvonne Stickney, Khandi Alexander

  Nowhere Boy (2009)

Pel·lícula biogràfica que va des de la infància i adolescència de John Lennon fins a la formació dels Beatles. Liverpool 1955: John era un adolescent intel·ligent i rebel, amb una família conflictiva, sense pare, i en la que dues dones vivien enfrontades perquè tenien idees contraposades respecte al seu futur: Mimi, la tia severa que l’havia criat, i Julia, la seva mare, una dona plena de vitalitat. Impulsat pel desig de tenir una família normal, John es refugia a l'excitant món del rock, on troba la seva ànima bessona en l'adolescent Paul McCartney. Però justament quan John és a punt de començar una nova vida, pateix una tràgica pèrdua. El jove Lennon, haurà de trobar forces suficients per seguir endavant i la seva veu ressonarà per tot el món donant vida al mite. Biopic escrit per Matt Greenhalgh, guionista de l’aclama’t film "Control" que narrava la vida de Ian Curtis.
Director: Sam Taylor-Johnson (AKA Sam Taylor Wood)
Aaron Johnson, Kristin Scott Thomas, Thomas Brodie-Sangster, Sam Bell, Anne-Marie Duff, David Morrissey, Ophelia Lovibond, Josh Bolt, Jack McElhone, Calum O'Toole, Ellie Jeffreys, Les Loveday

  The Doors (1991)

Jim Morrison, cap visible de The Doors, per molts va ser un regal de Déu; per uns altres, un fill del Dimoni. Va viure al límit, en una anàrquica carrera autodestructiva esquitxada d'escàndols i rampells d'ira i de passió que el van enfonsar en un abisme de sexe, alcohol i drogues.
Director: Oliver Stone
Val Kilmer, Meg Ryan, Kevin Dillon, Kyle MacLachlan, Frank Whaley, Michael Madsen, Billy Idol, Kathleen Quinlan, Michael Wincott, Bruce McVittie, Dennis Burkley, Josh Evans, Costas Mandylor, Crispin Glover, Mimi Rogers, Sam Whipple, Josie Bissett, Kelly Hu, Titus Welliver, Sean Stone, Oliver Stone

  Cruce de caminos (Crossroads) (1986)

Presumptament inspirada en Willie Brown que va ser un dels mestres de Robert Johnson, el famós guitarrista que la llegenda diu que va fer un pacte amb el diable. Eugene (Ralph Macchio) estudia en una escola de música i la seva especialitat és la guitarra. Però el seu somni és trobar-se amb el mític bluesman Willy "Quatre Ulls" Brown que viu en una residencia d'avis. Eugene hi aconsegueix un treball per fregar i convenç a la llegenda reciclada a antipàtic i egocèntric, a compondre un tema inèdit que mai va sortir a la llum. Willy l’hi demana que l’ajudi a escapar per emprendre un viatge cap al Delta del Missisipi, a l'encreuament de camins assenyalat, on va ser el primer punt de trobada del vell músic amb l'essència del Blues, i que segons ell, creu que va tenir un pacte amb el diable per iniciar la seva fulgurant carrera musical. Especial atenció al duel de guitarres final entre el principal protagonista i el guitarrista de rock Steve Vai. Tot un obsequi per les orelles.
Director: Walter Hill
Ralph Macchio, Joe Seneca, Jami Gertz, Harry Carey Jr., Joe Morton, Robert Judd, Dennis Lipscomb, Steve Vai, Allan Arbus, Gretchen Palmer, Tim Russ

  Northern Soul (2014)

Relat ambientat en la dècada dels setanta, on dos amics obren els seus horitzons quan descobreixen la música soul. Imagina que ets adolescent en una zona industrial d'Anglaterra durant l'era pre-Thatcher. Imagina que tens aquesta mala sort. Imagina que cada vegada que trepitges el carrer està plovent i tothom sembla cabrejat o infeliç. Imagina que no veus més futur que acabar treballant a la mateixa fàbrica que els teus pares o fins i tot en alguna cosa pitjor. Imagina que cada dia te’n vas al llit plantejant-te quin sentit té aguantar un dia més a l’infern. I ara, segueix imaginant-te en aquest context quan de sobte escoltes una música alegre, càlida i celestial. Una música que t'incita a ballar. Una música que no et permet estar trist. Una música que té els seus propis ritmes i els seus propis passos. Una música que requereix d'una arqueologia musical sorprenent. Una música que engrandeix l'amor i l'existència.
Director: Elaine Constantine
Steve Coogan, Antonia Thomas, Elliot James Langridge, Christian McKay, Ricky Tomlinson, Lisa Stansfield, Jack Gordon, Claire Garvey, Tina Harris