Ha arribat aquest matí, puntual,
discreta i elegant, com cada any...
i ens hem mirat.
Ens hem mirat
com aquella primera primavera
que tu i jo també vam arribar per fer el niu,
rics de res, però rics de tot,
amb només quatre cosetes,
un munt d'il·lusions
i la promesa eterna
de no faltar-nos mai...
i ens hem mirat.
Ens hem mirat
com aquella primera primavera
que tu i jo també vam arribar per fer el niu,
rics de res, però rics de tot,
amb només quatre cosetes,
un munt d'il·lusions
i la promesa eterna
de no faltar-nos mai...
No comptàvem amb el temps.
Sota el ràfec, la runa que l'hivern
li ha deixat va prenent forma altra vegada.
Ella va i ve, constant, atrafegada,
guiada per l'ancestral instint que ha de perpetuar-la.
No com jo, que ja no vaig ni vinc,
i només puc perpetua
el buit de la teva absència.
On ets? Què m'espera?
Quan pongui els ous cessaran els seus viatges
i només li veuré el caparró negre
que bada com jo des de la finestra,
mentre cova un futur que ja ha passat
i a mi em cova un passat massa present.
Em coneix? Sóc una bleda.
Provablement ni és la mateixa...
Però em fa il·lusió pensar que sí,
que és la meva amiga
i que cada abril torna per veure'm
i compartir l'emoció de portar al món noves vides.
Sí, ja ho sé, és una oreneta
i potser és ridícul,
però a mi em fa companyia.
No tinc res més...
Res més em queda...
Només la teva memòria
i, això, em supera.
Quan els pollets hagin sortit de l'ou,
reprendrà l'anar i venir per alimentar-los,
fins que ja siguin prou valents per volar
i fer la seva via, cap a la tardor llunyana
que els espera cel enllà.
des que tu fa un any te'n vas anar,
la tardor, malgrat sigui primavera, ja és aquí.
Ja fa un any... i sembla que va ser ahir.
X![]() |
![]() |