09
de novembre
de
2022, 16:00
Actualitzat:
19:34h
14 milions d'euros en set anys. És la quantitat de diners que la CUP ha reduït de deute a l'Ajuntament de Berga des que va entrar a governar el 2015. En un comunicat, la formació ha explicat que durant tot aquest període han dut a terme una tasca de "sanejament" amb un resultat "satisfactori", passant dels 20 milions d'euros de deute (18 milions d'euros de deute reconegut i 2 milions d'euros de "deute ocult") als 6 milions de deute en el tancament del 2021.
"Quan ens vam posar al capdavant de la ciutat, vam trobar-nos un consistori en fallida econòmica, que arrossegava un deute reconegut de 18.250.000 euros i 2.000.000 d’euros més de deute ocult", explica la formació. En aquell moment, l'Ajuntament també arrossegava "un dèficit d'entre 100.000 i 150.000 euros al mes, el que comportava que el consistori perdés més d'un milió d'euros a l'any". Segons la CUP, els governs predecessors d'entre el 2002 i el 2015 (de CiU i PSC-ERC) van "abocar el consistori a un segrest financer".Tot plegat, expliquen, va obligar-los a "replantejar tota l’aposta política que volien desplegar a la ciutat i centrar tots els esforços a sanejar les arques municipals". El resultat d'aquest treball, l'exemplifiquen amb la reducció a 0 euros del deute a proveïdors, quan el 2015 era de 2,8 milions d'euros, o passar a pagar les factures dos cops al mes, amb un període mitjà de pagament dins els terminis de la normativa vigent.
Des de la CUP lamenten que el deute ha suposat "no poder fer inversions a la ciutat per valor de 14 milions d’euros" i que aquests diners "se'ls hagi endut la banca". També xifren en 840 euros el cost del deute per a cada veí de Berga. "La ciutat ha pagat un preu altíssim pel descontrol financer", asseguren.
Els anticapitalistes afirmen que la política de reducció del deute d'aquests set anys, i des del 2021 acompanyats d'ERC, "era una necessitat inevitable i que implicava sacrificis notables per a la ciutat". Creuen que "ha estat la decisió més responsable". Segons la CUP, això ha permès que des de fa temps s'avanci "cap al punt de partida perquè Berga pugui tornar a remuntar" i afirmen que ja han començat a desplegar "algunes de les millores que van haver de deixar en un calaix el 2015".
Pla d'Ajust fins al 2028
En el comunicat, la formació també denuncia que l'Ajuntament "segueix lligat a l’estructura i l’ofegament de l’Estat espanyol", un fet que "continua limitant" la seva política. Expliquen que l'Ajuntament ha de complir amb el Pla d’Ajust, aprovat el 2012 per l'elevat deute, i del que no se'n podrà deslligar fins que no faci efectiu el retorn sencer (previst pel 2028) del crèdit que el Ministeri els va atorgar (l'ICO), segons va explicar el regidor d'Hisenda, Marià Miró.
Aquest pla "comporta que el govern espanyol controli els comptes municipals: obligant a redactar informes trimestrals, incrementar impostos i retallar en totes les àrees del consistori", segons declara la CUP. D'altra banda, també assenyalen que l'Ajuntament està "supeditat al control" de la Diputació de Barcelona, que supervisa els exercicis econòmics, un fet que, segons la CUP, "obliga a consensuar i corregir una sèrie de paràmetres i procediments abans de fer el tancament dels comptes anuals".
Mecanismes de control financer
Des de la CUP asseguren que han posat en marxa mecanismes de control financer "per no caure en el mateix error". Concretament, l'Ajuntament disposa d'un "programari específic que permet controlar les partides de cadascuna de les àrees del consistori". A banda, han ajustat la despesa "als ingressos reals".
Satisfacció, però prudència
La valoració dels anticapitalistes sobre la tasca per reduir 14 milions de deute és "satisfactòria", però són "prudents" a l'hora d'assolir l'objectiu de sanejar per complet l'Ajuntament. Per ara, diuen que estan posant "els fonaments per sanejar sòlidament i no estar tota la vida posant pedaços" i, alhora, "fent les inversions necessàries a la ciutat".
"Quan ens vam posar al capdavant de la ciutat, vam trobar-nos un consistori en fallida econòmica, que arrossegava un deute reconegut de 18.250.000 euros i 2.000.000 d’euros més de deute ocult", explica la formació. En aquell moment, l'Ajuntament també arrossegava "un dèficit d'entre 100.000 i 150.000 euros al mes, el que comportava que el consistori perdés més d'un milió d'euros a l'any". Segons la CUP, els governs predecessors d'entre el 2002 i el 2015 (de CiU i PSC-ERC) van "abocar el consistori a un segrest financer".
Des de la CUP lamenten que el deute ha suposat "no poder fer inversions a la ciutat per valor de 14 milions d’euros" i que aquests diners "se'ls hagi endut la banca". També xifren en 840 euros el cost del deute per a cada veí de Berga. "La ciutat ha pagat un preu altíssim pel descontrol financer", asseguren.
Els anticapitalistes afirmen que la política de reducció del deute d'aquests set anys, i des del 2021 acompanyats d'ERC, "era una necessitat inevitable i que implicava sacrificis notables per a la ciutat". Creuen que "ha estat la decisió més responsable". Segons la CUP, això ha permès que des de fa temps s'avanci "cap al punt de partida perquè Berga pugui tornar a remuntar" i afirmen que ja han començat a desplegar "algunes de les millores que van haver de deixar en un calaix el 2015".
Pla d'Ajust fins al 2028
En el comunicat, la formació també denuncia que l'Ajuntament "segueix lligat a l’estructura i l’ofegament de l’Estat espanyol", un fet que "continua limitant" la seva política. Expliquen que l'Ajuntament ha de complir amb el Pla d’Ajust, aprovat el 2012 per l'elevat deute, i del que no se'n podrà deslligar fins que no faci efectiu el retorn sencer (previst pel 2028) del crèdit que el Ministeri els va atorgar (l'ICO), segons va explicar el regidor d'Hisenda, Marià Miró.
Aquest pla "comporta que el govern espanyol controli els comptes municipals: obligant a redactar informes trimestrals, incrementar impostos i retallar en totes les àrees del consistori", segons declara la CUP. D'altra banda, també assenyalen que l'Ajuntament està "supeditat al control" de la Diputació de Barcelona, que supervisa els exercicis econòmics, un fet que, segons la CUP, "obliga a consensuar i corregir una sèrie de paràmetres i procediments abans de fer el tancament dels comptes anuals".
Mecanismes de control financer
Des de la CUP asseguren que han posat en marxa mecanismes de control financer "per no caure en el mateix error". Concretament, l'Ajuntament disposa d'un "programari específic que permet controlar les partides de cadascuna de les àrees del consistori". A banda, han ajustat la despesa "als ingressos reals".
Satisfacció, però prudència
La valoració dels anticapitalistes sobre la tasca per reduir 14 milions de deute és "satisfactòria", però són "prudents" a l'hora d'assolir l'objectiu de sanejar per complet l'Ajuntament. Per ara, diuen que estan posant "els fonaments per sanejar sòlidament i no estar tota la vida posant pedaços" i, alhora, "fent les inversions necessàries a la ciutat".