Pau Bartoló, a la meta del Trail Catllaràs. Foto: Arnau Urgell

Pau Bartoló (Avià, 1978), bomber de professió, és un dels molts corredors d'alt nivell del Berguedà. Més enllà dels seus bons resultats, especialment a la primera meitat d'aquesta temporada, destaca per ser l'entrenador d'atletes tan conegudes com Núria Picas o Judit Franch. En aquesta entrevista, concedida just després de guanyar el Trail Catllaràs a la Pobla de Lillet, reflexiona sobre el doble de paper de corredor i preparador així com el procés de professionalització d'aquest esport.

- Acaba de guanyar el Trail Catllaràs de manera clara. Quan ha començat aquest matí es veia bé per estar a davant de tot?

Avui sortia amb força incertesa ja que portava dos o tres mesos molt irregulars. Arrossego una lesió a la zona lumbar i al nervi ciàtic que m'està molestant bastant i no sabia com respondria. He sortit molt conservador però després he vist que baixant me n'anava i he aconseguit mantenir l'avantatge. De fet, estic força sorprès perquè no pensava que pogués arribar a meta amb tanta distància.

- De fet, va començar la temporada molt fort, amb victòries a la TransGranCanaria Advanced i a la Ultra Trail Barcelona, però després es va torçar...

Sí, la lesió em va afectar i no me n'he acabat de sortir. Ara l'important és recuperar el ritme i crec que la victòria avui a la Pobla de Lillet em servirà per agafar confiança.

- Suposo que estarà a la Ultratrail del Mont Blanc. Quins plans té per als propers mesos?

Sí, ara el proper gran objectiu és la CCC del Mont Blanc. Queda un mes... aviam com hi arribem.

- En el seu cas, és curiós perquè se'l coneixia més com a entrenador que com a corredor. Fins i tot alguna vegada crec que ha dit que competir no el cridava especialment...

Bé, sovint penso si val la pena competir o no. Però pensant en els esportistes que entreno crec que em pot anar bé fer-ho. Això sí, no m'agrada planificar massa, anar corrent una mica sobre la marxa i participar a les curses que realment em vénen de gust.

- Li serveix per tant com a entrenador?

Sí, i tant. Competir em serveix per millorar com a entrenador. M'enriqueix molt i ho puc aplicar després. Una cosa no tindria sentit sense l'altra.

- Què té el Berguedà que generi tants corredors de nivell. A banda de Núria Picas, també entrena Judit Franch, que puja molt forta...

Aquí tenim un indret que és idíl·lic. De fet, la cursa d'avui al Catllaràs és una de les més maques que he fet mai. Sortim de casa i tenim el medi per entrenar. Si això no passa és més difícil que surtin corredors bons.

- Al Berguedà, segurament, quan algú pensa en córrer té al cap tots els paratges a l'oest de la C-16. En canvi, no sé si també pels berguedans el Catllaràs és un massís una mica oblidat...

Per mi és, o era, totalment desconegut. Sempre entreno a l'altra banda de la carretera, cap a Rasos de Peguera, Figuerassa... a la zona on es fa la Marató de Berga i aquí pràcticament no havia passat per cap dels paratges on s'ha disputat el Trail Catllaràs. En part he vingut a fer la cursa per conèixer els camins i tenir una mica més de varietat de rutes.

- Vostè és un dels esportistes que darrerament ha manifestat el seu compromís amb la causa independentista. Això li ha portat algun tipus de conseqüències?

A mi no m'ha portat cap tipus de problema. Potser si tingués un nivell més alt, que pogués aspirar a competir amb la selecció espanyola, en tindria. En tot cas, això és una afició, on no ens hi guanyarem la vida, i expresso el que sento. A la gent que els hi estigui bé, perfecte; i als que no, si hi ha respecte, tampoc cap problema. En tot cas, la gent que en els nostres àmbits siguem una mica coneguts crec que hem d'aportar el nostre granet de sorra, per petit que sigui.

- Diu que no es guanyaran la vida amb les curses de muntanya. Creu, per tant, que continuarà sent un esport amateur o tendirà a una certa professionalització?

Jo penso que s'acabarà formant una elit professional. L'esport està pujant i s'acabarà produint un salt qualitatiu per part de la gent que s'hi pugui acabar dedicant. Es consolidarà una gran diferència entre aquests corredors i la resta. I aquest procés està al caure, suposo que l'any vinent o l'altre.

Pau Bartoló, al Trail Catllaràs. Foto: Rastres Fotografia