El nom d'Omar Sharif, mort aquest dijous a l'edat de 83 anys, sempre anirà lligat a la figura del personatge llegendari que va interpretar a Doctor Jivago. Però la seva filmografia és plena de perles interpretatives, com el contrapunt a Barbra Streisand a "Funny girl" (1968), la vivència revolucionària de "Che" (1969) o confegint una mica de dignitat a la irregular "El guerrero número 13" (1999), amb Antonio Banderas fent d'heroi de capa i espasa.

Sharif, que va foguejar-se com a actor al seu Egipte natal, va ser catapultat a l'estrellat de la indústria de Hollywood per David Lean, qui el va convertir, per sempre més, en un mite immortal d'imponent presència i alçada. El director anglès, amb un ull especial pel talent, primer el va fer brillar a "Lawrence d'Aràbia" (1962), on el seu paper com a príncep Alí competia amb el paper protagonista de Peter O'Toole. Aquella pel·lícula li va obrir les portes del firmament cinematogràfic, amb una nominació als Oscar i un Globus d'Or inclosos i treballant al costat d'altres mites com Alec Guiness o Antohny Quinn.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=il-CWVHDnvU[/youtube]
Però va ser "Doctor Jivago" (1965), tres anys més tard, la pel·lícula que el va fer pujar al cim, en popularitat i en reconeixement. De nou a les ordres de Lean, i al costat d'una magnètica Julie Christie, aquella interpretació li va valer el seu segon Globus d'Or, com a millor actor, i el va consagrar definitivament a l'Olimp dels déus indiscutibles del cel·luloide.

Inspirada en l'exitosa novel·la del mateix nom de Boris Pasternak, la història parla d'un amor apassionat, bell i tràgic al mateix temps, durant els dies de la Revolució Russa, entre un doctor amant de la poesia (Sharif) i una atractiva infermera (Christie). Guanyadora de cinc Oscar de l'any 1965 (guió, banda sonora, fotografia, direcció artística i vestuari) i cinc Globus d'Or.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cOSJvcECA6c[/youtube]
A partir d'aquest moment, Sharif passa a ser un dels actors més sol·licitats de la indústria, i treballa en una bona pila de films, entre els quals també cal assenyalar l'esbojarrada "Top secret!" (1984). Després d'anys de negocis, llargues estades a Madrid (on tenia la botiga de camises Sharif), viatges i vida en hotels, va tornar a la primera línia amb "El senyor Ibrahim i les flors de l'Alcorà" (2003), que li va valer el Cesar al millor actor. L'any 2010 li va ser diagnosticat un Alzheimer que el va fer desaparèixer de la pantalla, i també de la vida pública.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=YvTVtzTGCp4[/youtube]