Agustín Fernández Mallo (La Coruña, 1967) ha guanyat el Premi Biblioteca Breve 2018 per la novel·la Trilogía de la guerra. L'obra, humorística i melancòlica, narra la cara B del segle XX amb tres històries interconnectades marcades per guerres diferents.

A través de diversos personatges i escenaris que s'entrellacen, la novel·la reflexiona sobre la societat contemporània, les relacions socials, la comunicació i la distància geogràfica o temporal, a través de temes actuals com el Brexit, la crisi dels refugiats, els resultats de les darreres eleccions dels Estats Units o el problema del medi ambient. La xarxa social més gran que existeix és la que uneix els vius amb els morts.

"Ni els morts moren del tot ni nosaltres estem completament vius", ha reflexionat Fernández Mallo durant la roda de premsa, celebrada aquest migdia. L¡autor també ha concretat que el volum presenta de tres històries: La isla de San Simón (Combustibles fósiles), Estados Unidos de América (Mickey Mouse ha crecido y ahora es una vaca) i Normandía (Los amos de la noche).
 
Tres històries humorístiques i melancòliques

La primera part narra l'estada d'un escriptor que decideix viure clandestinament en una illa gallega, durant un mes, instal·lat en un antic camp de concentració de la Guerra Civil espanyola. El relat reflexiona sobre qui són els vius i qui són els morts i la connexió que hi ha entre ells. També apareixen en reiterades ocasions diàlegs ficticis entre els cèlebres artistes Salvador Dalí i Federico Garcia Lorca al cor de Central Park (Nova York).

La segona història fa un anàlisi sobre la transformació d'una societat contemporània nord-americana que muta cap a la seva vessant més monstruosa i pren com a referència, segons el propi autor, la mirada del director de cinema David Linch. Així, per estudiar l’imaginari, les contradiccions i explorar la “cara B” dels Estats Units, Fernández Mallo dona veu a un personatge d’ideologia conservadora que, després d'haver participat a la Guerra del Vietnam, afirma haver estat el quart astronauta que va trepitjar la Lluna l'any 1969. Segons l'autor, la societat occidental no pren consciencia de la idea de la mort fins després de l'atemptat de l'11-S i de l'arribada de refugiats sirians a les costes del continent europeu.

Fernández Mallo situa el tercer relat a les costes de Normandia (França), escenari del final de la Segona Guerra Mundial. La novel·la recorre els seus paisatges a través del punt de vista d’una dona que vol trepitjar la sorra on van morir 100.000 soldats durant el conflicte bèl·lic. L'autor fa una reflexió sobre la construcció de la Unió Europea, la migració cap al mateix territori de milers de refugiats sirians, la crisi mediambiental i la publicitat i la seducció, com a mecanismes moderns que han construït el món actual.