El president de la Generalitat Artur Mas i Albert Manent, l'any 2011 Foto: delCamp.cat
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha lamentat a través d'un comunicat la mort aquest dilluns de l'escriptor i historiador Albert Manent. Mas n'ha destacat el compromís "profund" amb el cristianisme i amb Catalunya, i el fet que "en els moments més durs i difícils de la dictadura del general Franco" es va entregar "completament a salvar-nos els mots". Autor "d'obra extensa i profunda", compromès políticament, va ser una "peça essencial" de la represa de la Generalitat. També l'ha definit com un home "constant i tenaç, endut sempre d'un esperit i una visió positiva" de la situació de la cultura catalana.
Mas ha assegurat que "després del desastre nacional" que va suposar la guerra del 1936-1939, grups de joves es van anar reunint "per plantar cara des d'una feina forçosament clandestina". I entre aquests joves hi havia "Albert Manent, juntament amb els Josep Maria Ainaud de Lasarte, Max Cahner, Josep Benet, Joan Triadú, Antoni Comas, Miquel Porter...". Van rebre el "mestratge de la generació anterior, noucentista, els Carles Soldevila, Josep Vicenç Foix i Carles Riba, i així es van convertir en una baula imprescindible de la cadena de la catalanitat".
El president ha recordat que aquest grup de joves va passar del compromís cultural a l'activisme antifranquista, "liderats per Jordi Pujol i altres", amb accions com la vaga de tramvies del 1957 o les declaracions de l'abat Escarré al diari francès 'Le Monde'. "Per en Manent, el conreu cultural i l'acció cívica i política havien de ser les cares de la mateixa moneda. Llibres, campanyes i empreses culturals florien alhora i com a conseqüència d'un únic compromís".
Per tot plegat el president ha considerat "perfectament natural" que després de l'establiment a Catalunya de la Generalitat a l'exili, efectuat el 1977, i de les primeres eleccions catalanes el 1980, Albert Manent es posés a treballar amb el conseller Max Cahner "en posar dempeus el nou Departament de Cultura, en el primer govern del president Jordi Pujol".
Mas també ha destacat les "excel·lents biografies" de Manent, entre elles la del seu pare, Marià Manent, i també de Carles Riba, J. V. Foix, i altres obres memorialístiques. Era també un col·laborador habitual de diaris com l''Avui' i 'La Vanguardia' o la revista 'Serra d'Or'. Entre d'altres premis i distincions, va rebre el títol de Mestre en Gai Saber el 1959, el premi Josep Pla el 1987 per 'Solc de les hores', el premi Ramon Trias Fargas per una biografia de Fèlix Millet i Maristany publicada el 2003, o el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, el 2011. El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Albert Manent, clou el president de la Generalitat, "forma part d'aquella generació de titans de la cultura, herois de la llibertat, que donen ple sentit a la cita de Bernat de Chartres: 'Nosaltres som com nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l'agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura'".
