Amb formació jurídica -va treballar com a advocada-, ha estat guardonada amb el Premi Trajectòria del Gremi d'Editors i el Vidal Alcover de traducció, entre d'altres. Anna Casassas ha traduït autors com Claudio Magris, Antoine de Saint-Exupéry, Marguerite Duras o George Simenon i és una de les traductores catalanes més reconegudes.
- Què aporta aquesta nova traducció d'Els tres mosqueters?
- El llibre sempre és el mateix, el tradueixi qui el tradueixi. Canvia la manera de veure'l, cada traductor té la seva manera de fer. Aporta en aquest cas la meva sensibilitat, que no és ni millor ni pitjor que altres, la tria de paraules. El llenguatge és d'època i he intentat que s'expressés d'una manera que soni fresca ara.
- Diem que Els tres mosqueters és un clàssic. Per què és important conèixer aquesta obra?
- Sobretot perquè és molt bona. És un llibre que és per totes les edats i que diverteix molt pels comentaris i les idees que té. Et distreu per l'acció, la fa avançar d'una manera àgil i molt intel·ligent. Està escrit d'una manera molt intel·ligent.
[blockquote]"Amb els mosqueters, hi ha molts moments en què et fa riure, però en d'altres et venen ganes d'agafar l'espasa i entrar en acció"[/blockquote]
- Ha estat encasellat sovint com a literatura juvenil. Però creu que se la pot encabir en un sol àmbit?
- No, de cap manera. És un llibre bo per tothom. Com a llibre juvenil funciona molt bé perquè genera allò de pensar: a veure què passa. Però això és una part petita del llibre.
- Alexandre Dumas va escriure la novel·la el 1844. Com s'ho ha fet el text per sobreviure a tot aquest temps?
- Sobreviu perquè està escrit amb una finor, amb una gràcia, hi ha moments que et fa riure, en d'altres et donen ganes d'agafar l'espasa i entrar en acció. Et fa entrar molt en la trama. No és un clàssic per la història en si perquè té moltes coses del tot passades de moda, com el tracte amb les dones. Però el que el fa perdurar és la literatura.
Anna Casassas amb la seva versió de l'obra de Dumas. Foto: Adrià Costa
- En un moment en què predominen les xarxes socials, no tem que sigui difícil per un lector, especialment si és jove, encarar-se amb un llibre gruixut com aquest?
- Es tracta de provocar en un moment donat a començar. Un record que tinc d'adolescent, que no esborraré mai, és de llegir en veu alta a classe. Això a vegades era pesat, si algú llegia lentament, però ja et donava l'espurna per llegir. La cosa és provocar a llegir una pàgina. Un cop comences, la trama se t'emporta. Suposo que això ve del fet que va aparèixer com un fulletó i cada setmana en publicaven un. Havien de mantenir la il·lusió del lector. Una vegada vaig voler provocar en una persona que llegís i li vaig enviar un capítol i la setmana següent un altre. I s'hi va enganxar. Es tracta de trobar un esquer.
- Quin tipus de personatges són aquests mosqueters? Responen a la imatge d'herois clàssics?
- Són quatre personatges molt diferents, tres mosqueters i D'Artagnan, que no ho és. D'Artagnan és un jove molt ambiciós, que té els seus somnis i hi vol arribar per camins que a vegades són tortuosos. No té res d'heroi clàssic. Aramis és un seminarista, tot finet, però és el primer quan ha d'anar a l'acció. Porthos és un presumptuós que només pensa en els cèntims i li agrada menjar i beure. Athos és el senyor amb majúscula, equitatiu i ponderat.
- I els "dolents" com són? El cardenal Richelieu és malèfic?
- No. Una de les gràcies del llibre és que els personatges són complexos. Richelieu és dolent, conspirador, però també té els seus detalls. També és un personatge molt ric. I en algun moment es rendeix davant la brillantor de D'Artagnan.
- Algun personatge favorit?
- No sabria dir... Potser Lord de Winter, un anglès, que durant un temps té presonera la Milady i és un personatge complex i molt persona. Però és molt secundari.
- Esmentava abans el paper de les dones en la novel·la.
- Però més que el parer que hi té la dona és la manera com ells tracten les dones. En surten poques, però tenen la seva importància. Són decidides i intel·ligents. Però el que et fa estirar els cabells és veure, per exemple, com les tracta D'Artagnan. No li importa enredar.
Anna Casassas, fotografiada a la llibreria Ona. Foto: Adrià Costa
- Després d'Els tres mosqueters vindrien Vint anys després i El vescomte de Bragelonne.
- M'agradaria moltíssim, però això no depèn de mi. Que sapiguem, no s'ha publicat mai una traducció en català de les altres dues obres. Es va començar a fer amb Vint anys després però no va tenir continuïtat.
- Ha estat una traducció difícil?
- No. He traduït moltes novel·les més difícils. Fins i tot Balzac, que és de la mateixa època, és més difícil. Dumas escriu d'una manera àgil, sense rebuscaments. Això no vol dir que no hagis d'estar buscant solucions sempre, però no implica una gran dificultat.
[blockquote]"Una de les que m'ha donat més feina però m'ha donat també més satisfacció ha estat "Ànima", de Wajdi Mouawad"[/blockquote]
- El paper de traductor continua estant una mica bandejat?
- El traductor sempre és un autor subsidiari. És normal que estigui en segona fila, però no a la desena. Hem anat millorant fruit de la lluita dels traductors per ser més presents. Crec que la gent es va adonant de la importància de la traducció.
- Quines traduccions la fan sentir més orgullosa de la seva trajectòria.
- Es fa difícil destacar-ne alguna. Una de les que m'ha donat més feina però m'ha donat també més satisfacció ha estat Ànima, de Wajdi Mouawad, un autor libanès, editat pel Periscopi. Per mi, és una de les millors coses que he fet. I després també m'agrada molt Narracions sicilianes, de Giovanni Verga.
