Aquest gènere literari, minoritari, sempre s'acaba fent un lloc a les parades de llibres el dia de Sant Jordi. Foto: Adrià Costa

Contes no destinats a la canalla, o si es prefereix, relats curts per a adults. Aquest gènere literari, minoritari, sempre s'acaba fent un lloc a les parades de llibres el dia de Sant Jordi. De Narcís Oller, passant per Pere Calders i fins a Quim Monzó o Sergi Pàmies, la tradició de contistes catalans és dilatada.

Precisament, aquest últim va publicar el setembre de 2010 el seu darrer llibre de relats curts, La bicicleta estàtica (Quaderns Crema), un llibre que figura en totes les travesses de llibres que vendran i força per Sant Jordi. L'aportació de Jordi Puntí a aquest gènere, amb Els castellans (Avenç- La Magrana), també.

Sense ser un gènere tan prolífic com la novel·la, l'assaig o la poesia, el gènere del relat -o conte per adults-, també tindrà la seva representació a les parades de llibres el dia de Sant Jordi.

No és una novetat d'enguany, és clar. El relat forma part de la tradició literària catalana, i ha estat representat per noms en majúscula de les nostres lletres al llarg dels anys, com Narcís Oller o Pere Calders. En les últimes dues dècades, però, hom identifica aquest gènere amb autors com Quim Monzó i Sergi Pàmies, dos autors contemporanis que han contribuït a renovar i recuperar el bon nom del relat breu.

Sense novetats editorials de Monzó, aquest any és Pàmies (París, 1960) qui, amb el seu darrer llibre, La bicicleta estàtica (Quaderns Crema, setembre 2010), oposita per ser un dels autors més venuts per Sant Jordi. Quatre anys després de Si et menges una llimona sense fer ganyotes , Sergi Pàmies torna amb vint contes sobre la maduresa, les fatalitats individuals i col·lectives, i ho fa per primera vegada recorrent a elements autobiogràfics.

Jordi Puntí (Manlleu, 1967) irromp amb el llibre Els castellans (L'Avenç - La Magrana). Conegut per la seva faceta de novel·lista, Puntí debuta en el món del relat amb un recull d'una sèrie d'articles mensuals publicats a L'Avenç . Aquí, l'autor repassa la seva visió del Manlleu de la seva joventut, i de la relació entre els fills de catalans i els de la immigració de la resta de l'estat espanyol.

Una altra de les novetats, destinada a un públic transversal i no necessàriament àvid de lectura, és Barcelona, t'estimo (Editorial Meteora, diversos autors). Es tracta d'una rèplica escrita de les pel·lícules París, je t'aime i New York, I love you , mitjançant un seguit de relats ambientats a Barcelona. La selecció de protagonistes i textos ha anat a càrrec dels periodistes Víctor Amela i Roser Amils.

La sorpresa de la temporada és, probablement, Gats al Parc (Proa), de la jove Alba Dedéu (Granollers, 1984). Aquest recull de narracions ha guanyat el Premi Mercè Rodoreda 2010 de contes, en el que és el debut literari de l'autora.

Probablement el jurat d'aquest guardó va valorar el fet que Dedéu retrata vides anònimes que poc sovint acostumen a ser objecte de ficció literària, i a partir dels quals toca temes universals com la mort, la monotonia, el desig de canvi, la multiculturalitat...

Joan Todó (La Sènia 1977) és l'autor de A butxacades (La Breu Edicions). Aquest llibre de contes carregat d'humor que s'apropa a la vida de poble per parlar de temàtiques ben diverses (la memòria, l'escola, la figura de l'heroi o l'obra d'art), però que configuren un univers unitari. Molts han descrit aquest llibre com una visió personal de la mort del món rural i suburbà.

Altres novetats del gènere per aquest Sant Jordi són L'arbre al pinyol (Cossetània), d'Anna Rubio, un llibre de relats curts que ha merescut el Premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. També cal mencionar L'home tranquil (editorial Columna), de Kiko Amat (Sant Boi 1971), que gira entorn dels odis ferotges i els amors gegants d'un adult, pare per sorpresa, atrapat en el procés d'admissió de la seva degeneració física i el fracàs de la raça humana.