"No hi ha res més feminista que fer el que et doni la gana i jo faig el que vull", va dir la cantant catalana Bad Gyal a una entrevista a l'agència EFE. El feminisme qüestiona la utilització del cos de la dona com a objecte en els discursos visuals típics del món de la música en general i de la música urbana en particular, però què passa quan la mateixa cantant sexualitza el seu propi cos? De què estem parlant? És "la imatge de la dona que l'home vol tenir" o "una expressió artística de com volen veure's representades"?

Aïda Camprubí, programadora i crítica cultural, és contundent i qüestiona que les artistes que mostren el seu cos de manera sexual es cosifiquin, ja que no es converteixen en un objecte "sense veu ni vot" sinó que se sexualitzen, "mostren la seva sexualitat". Angels Bronsoms, periodista i investigadora en gènere i música de la UAB, assegura que les cantants "només exigeixen el mateix dret a fer el que els homes fan", ja que ells utilitzen el cos de la dona per vendre i elles, amb la mateixa funció, "poden fer servir el seu cos".

Irene Milena, redactora de la secció feminista de la Revista Mirall, veu el fenomen des d'una perspectiva oposada i acusa aquestes cantants de fer amb elles mateixes "tot el que fan els homes, sexualitzant la dona". Tot i "intentar-ho vendre" com una actitud empoderant, opina que acaben fent "el que els homes esperen d'una dona", en el context d'una societat masclista. "Si saps que exposar el teu cos ven i t'han dit que és empoderant, és molt fàcil caure en aquesta trampa", sentencia.

Lluny de relacionar la sexualització de les cantants amb la seva funció "d'agent sexual pels homes", Camprubí reivindica que les dones es mereixen "poder-se comunicar sexualment amb el món". "Bad Gyal està sent una gran inspiradora perquè entenguem que les dones també ens mereixem expressar-nos sexualment sense que se'ns jutgi", afirma la crítica cultural. "Fins ara les dones no podien expressar les seves narratives de representació", afegeix Bronsoms, que considera que la cantant expressa la seva sexualitat "amb un motiu artístic".

Si s'analitza el rol que la cantant catalana desenvolupa en les cançons i els videoclips, en la majoria de casos satisfà el desig masculí, mentre els cantants col·laboradors no ho fan amb reciprocitat. Bad Gyal va explicar d'on provenia l'estètica que utilitza: "Moltes de nosaltres hem crescut escoltant reggaeton i veient aquells vídeos on les dones ballaven i vestint roba sexy, aquelles dones ens van donar inspiració". Així va replicar al cantant Arcangel, qui afirmava que les dones que ensenyaven el cos no mereixien respecte.

Camprubí accepta que aquests rols "poden ser herència del patriarcat" i que seria interessant veure com "els homes els hi ballessin a les dones". De l'artista destaca positivament, però, el videoclip de la cançó "Zorra" i la col·laboració de l'artista a "Bobo", amb Maria Becerra i Mariah Angeliq, en els quals "es qüestionen els rols masculins, i fins i tot se'n fa burla, ja que l'humor és una eina important per desmantellar el masclisme". Milena opina que mostrar un conjunt de dones matant un home, com succeeix en el clip, "ni tan sols és un missatge correcte, és una mentida que no passa" i hi veu poca cosa més que "una ficció que ven, que està de moda".

Camprubí demana escandalitzar-se "per la gran quantitat de referents masclistes o cosificadors que hi ha hagut al llarg de la història" i no amb Bad Gyal, qui considera que ha portat aquests referents "al seu terreny" per construir "una sexualitat pròpia". Milena també veu injust que es critiqui a l'artista, i no als cantants, quan "ella fa el mateix que tots aquells homes", però no accepta que es justifiqui "dient que és una actitud feminista", ja que cal "criticar" allò que els homes no fan bé en lloc de "voler igualar-los". "Que un home sexualitzi una dona està malament, no hem de tenir l'actitud masclista que ells tenen", afegeix.
 
[h3]Un canvi d'imatge sorprenent[/h3]
Billie Eilish, que acostumava a tenir una relació amb el seu cos diametralment oposada a la de Bad Gyal, vestint amb roba molt ample, va sorprendre a tothom fa uns mesos amb una portada de l'edició britànica de Vogue amb el que la revista va qualificar de "look sensual amb barreja vintage", una manera de mostrar el seu cos molt diferent de com en tenia costum. La cantant explica a Vogue que la relació que tenia amb el seu cos va ser "la raó inicial d'una depressió quan era més jove".

Camprubí argumenta que la cantant estava "acomplexada" pel seu cos perquè "el cos de la dona sempre es jutge" i, tot i que caldria "estimar i acceptar" el propi cos, la societat provoca que la dona senti vergonya de mostrar-lo. Així doncs, reivindica la sexualitat com a eina per "connectar amb el propi cos". Milena alerta, però, del perill que pot suposar una sobreexposició del cos a les xarxes socials: "Si mostres el teu cos des d'una falsa realitat acabes sent un objecte de consum", ensenyant només "allò que als homes els hi agrada".

[h3]La llibertat de la dona[/h3]
Un dels debats claus a l'entorn de la sexualització de la dona és el grau de llibertat sobre la pròpia representació corporal. Per a Milena, és molt difícil parlar de llibertat i consentiment "en una societat que condiciona i sotmet des del naixement", i considera la llibertat de la dona com una idea "molt utòpica". En aquest sentit, Camprubí es lamenta que es posi el focus en "les coses petites" en lloc de fer-ho en el sistema capitalista, en el qual "a les dones se'ls ha imposat unes etiquetes que fan que no puguin opinar lliurement sobre el propi sexe", afegeix Bronsoms.

Eilish també parla sobre la seva transformació estètica: "De sobte ets una hipòcrita si vols ensenyar el teu cos i ets fàcil, una porca i una puta. Si ho soc per fer-ho, llavors n'estic orgullosa. Jo i totes les noies som putes". Camprubí demana deixar d'escandalitzar-se perquè "les dones ensenyin pell" i començar a demanar que no se les cosifiqui. Per contra, Milena alerta: "La solució no és passar d'un extrem a l'altre, és tan perillós dir que res val com que siguem objecte de consum dels homes". La revolució sexual actual, afegeix, pot acabar convertint-se en patriarcal, perquè "la dona ha passat de ser la puta d'un a ser la de tothom".
 
[h3]Un món dominat per homes[/h3]
Camprubí advoca per posar el focus en la indústria musical i els seus directius en lloc de fer-ho amb les cantants, ja que "les artistes han d'entrar al sistema i sempre estaran vistes des d'una visió patriarcal". Denuncia que "sempre se les està qüestionant a elles, sempre es qüestiona la llibertat dels sectors més minoritzats". En aquest sentit, Bronsoms recorda que "qualsevol dona que tingui poder és objecte de crítica" i, com el món de la indústria musical és un espai públic i comercial, "les dones han de complir-hi certes polítiques de representació".

"Si ets una noia, has de seguir el joc. T'està permès ser maca, mona i sexy, però no siguis massa intel·ligent. I per descomptat no tinguis una opinió que no reafirmi l'estatus quo". Això ho va dir Madonna als Premis Billboard del 2016. Bronsoms explica que Madonna, Billie Eilish o Bad Gyal "han reclamat ser com som, tenir dret al propi cos". Parlant de la pròpia sexualitat, Madonna denunciava: "Pots convertir-te en un objecte per als homes i vestir provocativament, però no t'apoderis de la teva sexualitat".

[h3]Capitalisme i patriarcat[/h3]
Per canviar les dinàmiques de la indústria musical, Camprubí advoca perquè "als llocs de poder no hi hagi sempre homes cis blancs, ja que, si no, es construeix un entramat sota la seva mirada". Milena argumenta que en la música es fusiona el capitalisme i el patriarcat i es cosifica més a la dona que en altres àmbits, però "no és culpa de les cantants", tot i que, "sense voler-ho, s'estan perjudicant a elles mateixes i a les altres dones". Bronsoms reconeix que la sexualització ven i per això "entre la pròpia explotació per un benefici propi i la misogínia hi ha una línia molt fina".

"Les dones hem de ser conscient de les normes patriarcals en les quals vivim, sortir de tot això requereix molta autocrítica i crítica en general", assegura Milena, mentre que Bronsoms és del parer que "qui critica aquesta imatge és el patriarcat, que és misogin", ja que "la pròpia sexualitat és quelcom que una mateixa decideix com vol mostrar". La investigadora opina que s'estigmatitzen les dones que volen vendre perquè "hi ha una misogínia endèmica del patriarcat que les vol aturar, però elles no tenen aturador".