Barnils, en el record

En el desè aniversari de la seva mort, companys de professió, amics i admiradors de Barnils es van aplegar per homenatjar un periodista "de referència"

Publicat el 18 de març de 2011 a les 08:50
La neboda i també periodista, Núria Barnils, ha participat en l'acte explicant una experiència personal al voltant del seu oncle. Foto: Elisenda Rosanas/ACN

Més d'un centenar de persones, admiradors de Ramon Barnils, es van reunir ahir dijous al vespre per retre homenatge al periodista català desaparegut fa just 10 anys.

En un acte organitzat pel Grup de Periodistes que porta el seu nom, l'exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va reclamar estudis i treballs acadèmics al voltant de la seva figura per reivindicar la seva tasca. Per la seva banda, Joan Vila i Triadú, president del Grup, va destacar la gran vocació i el rigor amb què Barnils treballava per un periodisme compromès amb el país. L'acte també ha comptat amb la presència de la neboda, i també periodista, de Barnils que va recordar la seva faceta més afectiva.

Un 14 de març de 2001 moria a Reus el genial periodista Ramon Barnils. Deu anys després el seu record -impulsat per la tasca del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB)- ha renescut a les xarxes socials on l'etiqueta Barnils ha estat una de les més utilitzades a Twitter i s'ha obert una pàgina per recordar-lo al Facebook.

Deu anys sense Barnils

Ramon Barnils i Folguera, (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) va col·laborar al llarg de la seva intensa carrera amb els diaris Tele/eXprés, El Correo Catalán, Avui, La Vanguardia i El Mundo, i a les revistes Amb Potes Rosses, El Món, Ajoblanco i El Temps. També va treballar a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE, on va impulsar el primer servei de notícies en català, els anys 80.

A la ràdio va desenvolupar la tasca més coneguda pel gran públic. Va ser a Catalunya Ràdio des del naixement de l'emissora i en programes de gran audiència que van marcar una època radiofònica: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, i El mínim esforç, que presentava al costat de Quim Monzó i Jordi Vendrell ("La Mercantil Radiofònica"). També va ser a les tertúlies d'actualitat política L'orquestra i Postres de músic i, ocasionalment, a L'internauta.

Defensor de la independència professional i del periodisme crític, va ser professor de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1976 i 1985, i va exercir un gran mestratge sobre una àmplia generació de periodistes.

Barnils a la xarxa

Etiqueta Barnils a Twitter

Grup de record sobre Ramon Barnils a Facebook

Referències sobre Barnils al robot de Nació Digital

Article d'opinió de Joan Vila i Triadú: "Un periodista com pocs n'hem tingut"

Article d'opinió de Jordi Finestre: "Ramon Barnils"

Hemeroteca Ramon Barnils a Contrastant.net