El dandy del glam-rock fa ballar el Fòrum amb balades elegants i els ritmes desinhibits de Roxy Music Foto: Carles Batalla
Prop dels 69 anys, Bryan Ferry va impartir a l’Auditori del Fòrum una masterclass d’intemporalitat i elegància en el marc del 25è Festival de Guitarra de Barcelona. L’exlíder de Roxy Music, pioner d’un llinatge de dandys que van continuar -amb elements de collita pròpia- David Byrne (Talking Heads) i Jarvis Cocker (Pulp), va saber integrar les guitarres estridents i l’esperit glam-rock amb el savoir faire del solista romàntic i seductor. Sense defallir ni desafinar. Ni moviments forçats per exhibir una agilitat que no se li exigeix. Té l’edat que té i la vigència del qui no se n’avergonyeix i fa el que sap i pot fer.
Davant d’un públic amb una mitjana de 50 anys que va omplir el 90% del recinte i acompanyat per vuit persones (incloses dues ballarines-coristes negres amb ADN gospel, una bateria i una trompetista), no va deixar ni un instant per a l’especulació. Va trencar el gel amb l’apoteòsic “Re-make/Re-model”, un èxit de Roxy Music més adient per un final de concert. “Slave to love” o “Oh yeah” van fer més càlida la cita, que va arribar al seu punt àlgid de tendresa amb el tàndem format per “More than this” i “Avalon”. Amb la sensibilitat i passió artesanals inherents de qui va estudiar Belles Arts i va arribar a ser professor de ceràmica.
El públic, fins aleshores tímid, va abandonar la correcció política per canviar la categoria de l’espectacle: de vetllada íntima i nostàlgica més pròpia de jazz a festa desinhibida. Corredisses cap endavant. Amb desenes d’espectadors drets a tocar de l’escenari, Ferry va accelerar la màquina de hits: “Love is the drug”, “Virginia plain” i “Both ends burning”. I com a bisos, “Let’s stick together”, “Editions of you” i l’emotiva versió de “Jealous guy” de John Lennon, amb els característics xiulets. 21 temes en 90 minuts impecables. Tal i com Roxy Music va titular el seu disc de 1973, pel vostre plaer, “For your pleasure”.
