Carles Casajuana és l'autor d'El melic del món' Foto: Jordi Borràs
Carles Casajuana és escriptor i diplomàtic en excedència. Exambaixador a Londres presenta 'El melic del món' (Columna, 2013), una novel·la sobre la identitat dels catalans en que dóna continuïtat als personatges d'un anterior llibre seu, 'L'últim home que parlava català', guardonat amb el Premi Ramon Llull el 2009. Al nou llibre, els personatges treballen en el projecte d'un assaig que ha d'esclarir com és la identitat de Catalunya.
-Com compagina la feina de diplomàtic amb la de novel·lista?
-La feina de diplomàtic es presta a escriure llibres si tens inclinacions literàries, perquè et dóna seguretat i distància. A més, per fer de diplomàtic, com per fer de periodista, els recursos literaris són molt útils, perquè cal escriure molt. Ara també depèn de la destinació, perquè n'hi ha de molt exigents.
-Des de la seva experiència com a diplomàtic, com es viu a l'estranger el moment polític de Catalunya i la possibilitat que es faci una consulta d'autodeterminació?
-Es veu amb molta curiositat i molt interès, perquè pot tenir una gran importància política per tot Espanya.
-A un diplomàtic se li pot preguntar si és independentista?
-Sí, evidentment. Però els diplomàtics a base de rodar i veure món acabem sent tolerants, molt oberts, i amb mota idea d'evitar conflictes. Jo sóc internacionalista, sóc molt europeista i voldria una Europa sense fronteres on Catalunya, una de les nacions mes velles d'Europa, hi pugui ser. Però sempre he pensat una cosa, mentre els catalans paguem impostos a Espanya i tinguem un carnet d'identitat a la butxaca, ens podem presentar a les oposicions i podem ser diplomàtics, notaris i jutges, i podem tenir les idees que vulguem. Jo com a diplomàtic sempre he seguit les instruccions del govern elegit democràticament perquè crec que això és el que ha de fer un diplomàtic. Les meves idees les deixava a casa. Aportava la meva manera de fer i veure les coses, però sempre seguint els objectius d'un govern elegit democràticament i sempre sense apartar-me d'aquests objectius. Un diplomàtic és un servidor públic, no un servidor de les seves idees privades. Ha d'estar a les ordres i el servei de qui mana elegit democràticament i d'acord amb les regles. Es pot ser independentista perfectament i un funcionari exemplar i es pot seguir les instruccions de qualsevol govern, sobretot perquè això fa referència a un futur, i una persona pot ser independentista i seguir les normes actuals. És més, és el que ha de fer siguin quines siguin les seves idees.
-Pel que fa a Gibraltar, per a la Gran Bretanya és important o secundari?
-Crec que no he de donar opinions sobre aquest assumpte, no seria convenient i seria deslleial, però sí és veritat que hi ha una asimetria entre l'interès que es dóna allà i el que es dona aquí. I és normal, perquè afecta més la sobirania d'Espanya.
-'El melic del món' és una novel·la sobre un assaig. D'alguna manera volia fer un assaig i li ha sortit una novel·la?
-No. El que volia era fer una novel·la que continuant amb la línia de 'L'últim home que parlava català' explores la idea de la identitat dels catalans i el veïnatge entre la novel·la i l'assaig. De fet em sorprèn que no s'explori més el tema de la identitat, perquè em sembla evident que la identitat catalana presenta aspectes problemàtics, encara que sigui perquè Catalunya és culturalment la primera nació sense estat d'Europa, i al no tenir estat genera unes tensions que projecten la qüestió identitària. A tot arreu on la identitat presenta aspectes problemàtics es reflecteix en la literatura, i aixo aquí també, 'La pell de brau', Pla, Carner. I em fa l'efecte que avui només es toca aquest tema dins la novel·la històrica o novel·les que plantegen situacions de ficció futurista d'una Catalunya independent, però no la d'avui.
-I aprofita per fer-ho amb personatges del seu anterior llibre.
Sí. Em vaig adonar que em servien molt aquells personatges. Penso que el tema identitari es pot abordar de moltes maneres i una d'elles és l'excusa de la redacció d'un assaig. I aquesta novel·la és la història de la redacció d'un assaig, amb pàgines que transcriuen el que diria l'assaig, però són poques, potser unes vint d'entre dues-centes. A més, de forma involuntària, 'El melic del món' arrenca d'alguna manera on acabava l'altre. 'L'últim home que parlava català' finalitza amb uns paletes marroquins preguntant al protagonista, 'I vostè qui és?'. Aquella novel·la acabava amb una pregunta que a 'El melic del món' intento contestar.
-Al llibre també descriu el funcionament d'una gran editorial, amb tensions, pressions dels directius. És real?
-A l'assaig en català li calen més obres universals i no tantes sobre qüestions específicament catalanes?
-No ho penso. Crec que l'important de l'assaig és l'assaig, no la llengua. Un bon assaig ha de tenir un tema pertinent i això és el que li dóna joc i interès en qualsevol llengua. Lamentablement la producció d'assaig en català en aquests moments de crisi és limitada, i això ho plantejo a la novel·la en el sentit que cal donar-li una empenta. I de fet estan apareixent molts llibres d'aquest tipus.
-Busca que el lector aprengui coses sobre la identitat dels catalans?
-Crec que pot aprendre i reflexionar, però no crec que ningú canviï d'opinió llegint aquest llibre.
-A 'El melic del món' un dels personatges prepara una novel·la sobre el retorn de l'exili de Josep Carner. És un recurs literari o realment és un projecte seu com a escriptor?
-[Riu] Diguem que no em comprometo a no fer-la.
-Pel que fa a Gibraltar, per a la Gran Bretanya és important o secundari?
-Crec que no he de donar opinions sobre aquest assumpte, no seria convenient i seria deslleial, però sí és veritat que hi ha una asimetria entre l'interès que es dóna allà i el que es dona aquí. I és normal, perquè afecta més la sobirania d'Espanya.
-'El melic del món' és una novel·la sobre un assaig. D'alguna manera volia fer un assaig i li ha sortit una novel·la?
-No. El que volia era fer una novel·la que continuant amb la línia de 'L'últim home que parlava català' explores la idea de la identitat dels catalans i el veïnatge entre la novel·la i l'assaig. De fet em sorprèn que no s'explori més el tema de la identitat, perquè em sembla evident que la identitat catalana presenta aspectes problemàtics, encara que sigui perquè Catalunya és culturalment la primera nació sense estat d'Europa, i al no tenir estat genera unes tensions que projecten la qüestió identitària. A tot arreu on la identitat presenta aspectes problemàtics es reflecteix en la literatura, i aixo aquí també, 'La pell de brau', Pla, Carner. I em fa l'efecte que avui només es toca aquest tema dins la novel·la històrica o novel·les que plantegen situacions de ficció futurista d'una Catalunya independent, però no la d'avui.
-I aprofita per fer-ho amb personatges del seu anterior llibre.
Sí. Em vaig adonar que em servien molt aquells personatges. Penso que el tema identitari es pot abordar de moltes maneres i una d'elles és l'excusa de la redacció d'un assaig. I aquesta novel·la és la història de la redacció d'un assaig, amb pàgines que transcriuen el que diria l'assaig, però són poques, potser unes vint d'entre dues-centes. A més, de forma involuntària, 'El melic del món' arrenca d'alguna manera on acabava l'altre. 'L'últim home que parlava català' finalitza amb uns paletes marroquins preguntant al protagonista, 'I vostè qui és?'. Aquella novel·la acabava amb una pregunta que a 'El melic del món' intento contestar.
-Al llibre també descriu el funcionament d'una gran editorial, amb tensions, pressions dels directius. És real?
-No ho se, no he treballat mai en cap editorial. És invenció meva, però crec que cada editorial és un món, i encara que la novel·la passa en un gran grup editorial, no hi ha persones reals darrera els personatges.
-A l'assaig en català li calen més obres universals i no tantes sobre qüestions específicament catalanes?
-No ho penso. Crec que l'important de l'assaig és l'assaig, no la llengua. Un bon assaig ha de tenir un tema pertinent i això és el que li dóna joc i interès en qualsevol llengua. Lamentablement la producció d'assaig en català en aquests moments de crisi és limitada, i això ho plantejo a la novel·la en el sentit que cal donar-li una empenta. I de fet estan apareixent molts llibres d'aquest tipus.
-Busca que el lector aprengui coses sobre la identitat dels catalans?
-Crec que pot aprendre i reflexionar, però no crec que ningú canviï d'opinió llegint aquest llibre.
-A 'El melic del món' un dels personatges prepara una novel·la sobre el retorn de l'exili de Josep Carner. És un recurs literari o realment és un projecte seu com a escriptor?
-[Riu] Diguem que no em comprometo a no fer-la.
