Humanista, refinat i sensible a la natura, "va ser gràcies a ell que es va salvar la costa nord –explica, rotunda, Riera–, i que ara podem dir que no és plena de ciment, com sí ho són altres punts de l'illa". Allà, al nord, és on Lluís Salvador d'Habsburg va establir el seu reialme, en una localització on ara, per atzar, es connecten dos mons en forma de vivència i de literatura. "Jo he viscut tots els estius de la meva infantesa en un lloc que era territori de l'Arxiduc i per a mi és una personalitat molt propera". Riera va arribar a conèixer persones que havien estat al seu seguici i que en perpetuen la imatge desmesurada i excèntrica, convertint-lo en un hippy avant la lettre.
Aquesta proximitat va ser l'esperó per posar paraules a la llegenda. "Un dia vaig sentir parlar el personatge dins del meu cap i vaig començar a escriure", fins a arribar a tenir enllestit Les darreres paraules (Proa, Premi BBVA Sant Joan), un llibre que va néixer a redós de l'exposició sobre l'Arxiduc que es va poder veure a Palma i que va comandar la pròpia Riera. "Després de tres anys de preparació, cada vegada m'interessava més el contrast, saber què i qui era aquesta persona, com vivia les seves contradiccions". El repte va ser "escriure al límit de no fer literatura" i no donar més informació de l'estricament necessària.
El recurs del manuscrit retrobat
Assumida l'ambició d'aquesta concreció, Riera presenta una novel·la curta de llenguatge precís i que juga amb el recurs del manuscrit retrobat –"som en ple Any Cervantes i sentia la necessitat d'afegir-me als homenatges", explica, tot rient–. La història mostra la confessió dels secrets de Lluís Salvador d’Habsburg Lorena, cosí de l’emperador Francesc Josep i de la famosa emperadriu Sissí, i protagonista d'una vida plena de clars i d'obscurs: amors, sexe, vida social, inquietuds, ambicions, viatges, filantropia i política, tot amb un context de sacseig i de canvi, amb l'Europa del segle XX en ebullició, i amb la incògnita de si ell, tot sol, hauria pogut evitar la Gran Guerra.
"L'Arxiduc va anar a Trieste per dir-li a Francesc Xavier que no anés a Sarajevo, uns fets que estan precisament documentats". En aquest sentit, l'autora creu que tots els viatges que va fer no només tenien a veure amb un tarannà determinat i amb una necessitat romàntica ("ell no és romàntic, però si que hi ha molts aspectes del romanticisme en la seva vida i en la seva obra", afirma l'autora), sinó que tenen a veure, en realitat, amb una missió política. "I això el porta a ser responsable d'unes accions determinades".
Més enllà de la geopolítica i dels teixits ocults que l'anaven movent, Riera ens ofereix tots els racons d'un personatge fascinant que va deixar un llegat perdurable, viu i reivindicat especialment pel que fa al turisme, "de tan baixa qualitat avui en dia" a les Illes. "A Mallorca, la massificació ha estat terrible i una cosa és segura: Lluís Salvador d'Habsburg no hauria permès una cosa així", rebla l'autora. Carme Riera posa el mite davant del mirall, cara a cara amb allò que és i allò que ha estat, oferint una novel·la sobre la senectut que esdevé un curós examen de consciència.
Carme Riera novel·la la vida de l'Arxiduc, una figura fascinant i misteriosa Foto: ACN
