Carme Riera (Palma, 1948) és el vuitè nom català guardonat amb el Premi Nacional espanyol de les Lletres, el reconeixement més important –després del Premi Cervantes– dels que es donen a l'Estat. El jurat ha reconegut l'escriptora per "l'altíssima qualitat d'una obra en català i castellà en què ha combinat la creació literària amb la investigació i divulgació", aconseguint que aquesta fos "polifacètica i de repercussió universal".

L'autora mallorquina, que sempre ha definit la literatura com a "llengua treballada" i no únicament "un argument", va debutar el 1975 amb els contes de Te deix, amor, la mar com a penyora. A partir de l'impacte d'aquell recull personalíssim, Riera ha forjat una obra sòlida, majoritàriament escrita en català, basculant entre l'exploració de les passions, l'èpica i l'assaig memorialístic. Versàtil i arriscada, l'escriptora ha sabut trobar "una veu pròpia, rica, plàstica i sensual", tal com han destacat els seus editors en la roda de premsa celebrada aquesta tarda.
 
Carme Riera, sense embuts: "No sóc partidària de dinamitar els ponts"

Després de quaranta anys de carrera literària, i més enllà dels assumptes de la seva pròpia trajectòria, Riera no ha defugit cap tema de l'actualitat que viu el país. "No sóc independentista i no vull que Catalunya sigui independent", ha afirmat, taxativa i amb una normalitat molt agraïda. Una asseveració que ha acabat amb un "ja us ho fareu!" coronat per l'esclafit d'una rialla. "Sóc partidària dels ponts, no de dinamitar els ponts. Sóc partidària dels trens i no del xoc de trens", ha subratllat. "Si aquest premi ajuda a l'enteniment, benvingut sigui".
 
En aquest sentit, Riera no vacil·la: "la qüestió política a Catalunya és molt complicada i el nivell de ridícul que estem fent supera qualsevol sàtira". Segons l'autora mallorquina, vivim un moment que "si el posessis en una novel·la et dirien que exageres, amb un president en funcions que no ha donat la cara, amb Artur Mas que vol ser el primer, però es presenta el quart d'una llista i es tapa amb tots aquests noms per si hi ha mines amagades".

Membre de la RAE, però no de l'IEC

Riera també ha estat taxativa sobre la qüestió de la "paritat" lingüística del guardó que atorga el Ministeri de Cultura, afirmant que "la literatura catalana, gallega i basca haurien de ser més conegudes" per la gent de la resta de l'Estat. "Però tampoc hem de pensar que pel fet d'escriure en català som rebutjats ".
 
Ella mateixa ha explicat les raons per les quals és membre de la RAE, però no de l'Institut d'Estudis Catalans: "em deuen estimar més allà. És curiós que l'IEC tingui tan pocs escriptors i tan poques dones. Això demostra que no tot és dolent a fora". En temes de paritat, Riera també ha fet esment al fet que el seu nom sigui el de la quarta dona premiada: "realment és una proporció que crida molt l'atenció".
 
Nous projectes que passen per una novel·la, possiblement el 2016
 
Carme Riera, que mai s'havia plantejat fer carrera d'escriptora, ha explicat que si no hagués tingut èxit, s'hagués dedicat a la vessant de la recerca i a ser professora, una activitat per la qual també ha tingut unes paraules. "Fa uns deu anys que no puc explicar res, a classe. Els alumnes d'ara no tenen referents, la literatura ha desaparegut de batxillerat i de l'ensenyament". Un mal al qual cal posar remei des de ben d'hora, des del moment en què apareix "la passió pel gaudi de llegir".
 
Els projectes futurs de Riera passen per una nova novel·la, possiblement enllestida pel 2016, sense avançar res de l'argument, però sí que no té "res a veure" amb les coses que ha anat fent fins ara". El camp de l'assaig també li ofereix un nou terreny per córrer: "m'agradaria recollir en un volum els poetes amb qui vaig conviure: Goytisolo, Barral i Gil de Biedma, i escriure des de la memòria una recreació d'aquests personatges".