Diu la llegenda que el 28 d'agost del 2009 va ser especialment agitat al festival Rock en Seine de París. Estava previst que hi actués Oasis, el grup format pels germans Liam i Noel Gallagher. Mai van tenir bona relació -ja als inicis, a principis dels noranta, havien tingut separacions traumàtiques i reconciliacions sonades-, però aquella nit de finals d'estiu a la capital francesa va suposar un punt i final. Al camerino s'hi van sentir crits -els dos germans són una enciclopèdia de l'insult british- i cops de porta. Des d'aquell dia van partir peres. Aquest divendres, però, tornen als escenaris. Començaran per Cardiff, al País de Gal·les, on els fans més previsors fa dies que segueixen les proves de so.
Aquestes són deu cançons que, segur, formaran part del setlist del retorn d'Oasis, banda de referència dels anys noranta al Regne Unit -amb el permís de Blur- i encarregada d'omplir grans recintes durant dues dècades. L'èxit de la gira reposa en la nostàlgia i en la incertesa de saber com serà la química entre dos germans explosius. De tot plegat, això, sí, segur que en surten amb les butxaques plenes: les entrades estan venudes des de fa mesos i el marxandatge oficial s'està evaporant de totes les pop up stores.
1. Acquiesce
Resulta irònic que una de les millors cançons d'Oasis sigui una oda a l'amistat i a la necessitat mútua de tenir persones amb qui t'entens al costat, tenint en compte com ha estat la relació històrica entre els Gallagher.. Té números de ser una de les primeres en sonar pels altaveus. És de les poques que canten quasi al 50% cada germà.
2. Rock'n'Roll Star
En aquesta entrevista amb la revista Vogue, Liam Gallagher assegura que ja només queda ell com a gran estrella del rock a escala mundial. La modèstia mai ha estat la seva principal virtut. En aquesta versió en directe, del 2008, un any abans de la ruptura, la veu del cantant ja no és la que era, però la banda sona superlativa.
3. Slide Away
L'any 1996, en el cim de la popularitat, el grup va omplir dues nits consecutives el recinte de Knebworth. Dos concerts espectaculars, amb l'efervesència dels primers moments i l'experiència de la fama ja incorporada. Funciona tot com un metrònom. Al minut 3:47 s'hi pot degustar el millor nèctar vocal de Liam Gallagher.
4. Live Forever
En una entrevista delirant amb el mitjà Noisey, Liam Gallagher assegura que aquesta cançó és la que més li agrada interpretar en directe. El motiu? Perquè és sobre la seva mare, puntal d'una família amb un pare alcohòlic i maltractador que només va voler saber dels seus fills quan es van fer famosos. Live Forever serà nostàlgia en vena.
5. Supersonic
Un dels primers hits de la banda de Manchester. Són del City, per cert: quan els pregunten deu coses que odien, diuen que odien deu vegades el Manchester United. Supersonic, per cert, és el títol del documental produït per A24 sobre els inicis del grup. Un himne hedonista que, des del riff inicial, farà saltar els afortunats que tinguin entrades.
6. Champagne Supernova
Hi ha cançons que semblen escrites per omplir estadis. No des de l'algoritme, sinó des d'una certa autenticitat, tot i que les reminiscències als Beatles -si poguessin ressusscitar algú, seria John Lennon- són evidents. En aquesta versió en directe, des de l'estadi de Wembley, les peces ja acusaven un cert desgast, però en públic tot sonava aparent.
7. Wonderwall
Quan es van tancar a l'estudi per gravar el segon disc, que els catapultaria a la fama, cada germà es va reservar una cançó icònica. Liam va optar per Wonderwall, un hit d'aquells que coneixen fins i tot els qui no han sentit mai a parlar dels Gallagher. Els primers acords de guitarra transporten directament a mitjans dels noranta.
8. Don't Look Back in Anger
Si Liam va optar per Wonderwall, Noel ho va fer per Don't Look Back in Anger, una altra d'aquelles cançons que no cal saber de qui són per reconèixer-les. En aquest concert a Manchester el 2005, camí del final de la banda, se sent pràcticament més el públic que al grup. Vint anys després, la ciutat acollirà cinc dates consecutives de concerts.
9. Whatever
Inclou violins, una raresa en la discografia d'Oasis, i s'ha convertit en icònica gràcies a uns quants anuncis que l'han fet servir. Es va publicar entre el primer i el segon àlbum, amb l'esclat de popularitat, i té bona entrada als concerts. En aquesta versió en directe des de Knewborth, fa 29 anys, s'hi evidenciava la versió més Lennon dels Gallagher.
10. Stand By Me
Després dels dos primers àlbums, els Oasis ho tenien complicat per continuar amb la ratxa d'elogis de públic i crítica. Amb el Be Here Now, que inclou aquest Stand By Me, es van quedar a mitges. Tot i això, en directe continua funcionant. En la gira que comença aquest divendres a Cardiff, els Gallagher li trobaran espai cada nit.