Josep Maria Ainaud de Lasarte (1925-2012) ha estat de les persones que tot i haver participat activament en política continua despertant un enorme consens positiu per gent de gairebé tot el ventall ideològic. Historiador, membre d’una família il·lustrada, el seu pare fou el pedagog Manuel Ainaud i fou nét de Carme Karr, escriptora i activista feminista. Ainaud va participar de la lluita antifranquista i, com a acadèmic, ha estat un dels grans coneixedors de la figura i l’obra de Prat de la Riba. Avui ha rebut un homenatge a l’Ateneu Barcelonès amb motiu del seu centenari, coorganitzat amb l’Associació Memòria i Veus, l’Any Conxita Badia i Cossetània Edicions, que ha reeditat El llibre negre de Catalunya.

L’expresident i editor Quim Torra, la periodista Sílvia Cóppulo i l’historiador Borja de Riquer l’han recordat, junt amb la presidenta de l'Ateneu Barcelonès Isona Passola i amb la moderació de Mireia Domènech, neboda de l’historiador. Torra ha explicat l’auctoritas que desprenia la personalitat d’Ainaud, fruit d’una feina incansable com a historiador, i la utilitat que volia donar a la seva tasca. L’expresident ha definit Ainaud com un “nacionalista català clàssic, liberal, que posa la llibertat per davant de tot”. Torra ha assumit la continuïtat d’El llibre negre de Catalunya.  

Sílvia Cóppulo ha destacat que era una “persona valenta” a qui li agradava deixar les coses clares: “Ho va demostrar quan va escriure El llibre negre de Catalunya i també defensant la seva “llibertat de consciència” quan era diputat de CiU al Parlament o regidor a Barcelona. La periodista ha explicat detalls de les col·laboracions que Ainaud havia fet en programes que ella conduïa: “Tenia Catalunya al cap i al cor”. I era poc vanitós, fins al punt que no va voler la Creu de Sant Jordi. 

Borja de Riquer, per la seva banda, ha explicat que el va conèixer el 1973 a l’arxiu personal de Prat de la Riba, Ainaud capbussant-se en la biografia del president de la Mancomunitat i ell investigant els primers anys de la Lliga Regionalista. Ha destacat que era “estranyament generós entre historiadors, ho sabia tot i aconsellava on es trobava documentació rellevant”.  

“Vols fer un llibre amb dos del PSUC?”

L’historiador ha explicat que el 1978 va publicar junt a Ainaud i Josep Maria Colomer Els anys del franquisme. Eren dos militants del PSUC i un home de Convergència, i es van “posar d’acord en tot”. “Vols fer un llibre amb dos del PSUC?”, li van preguntar, i no va dubtar. Un senyal més d’una gran capacitat d’entendre’s amb persones d’altres ideologies.

De Riquer ha comentat les tres principals categories amb què ell avalua les persones. Bondat o maldat? Ainaud era una bona persona. Honest o corrupte? Era “honest i incorruptible”. Intel·ligent o curt de gambals? “Era molt intel·ligent”. A la pregunta de si li agradaria el país tal com està ara, l’historiador ha afirmat que “no el va veure mai pessimista”.  

Una visió integradora de la identitat

Mireia Domènech ha recordat com Ainaud assegurava sempre que “ser català és una cultura, no una raça” i que ell, que era un catalanista de pedra picada, sempre es referia als seus orígens, amb cognoms com Ainaud, Lasarte, Sánchez i Karr. Una manera oberta d’entendre la catalanitat en moments com els actuals d’ascens de les “extremes dretes”. Sense citar cap sigla, Torra ha recordat que el fet de ser català es defineix “per adhesió, no per imposició” i ha assenyalat que Ainaud “estaria horroritzat si veiés que partits d’extrema dreta agafen volada”. 

L’acte ha culminat amb la interpretació de peces de Conxita Badia i Carme Karr, a cura de Maria Bañeras (veu) i Raúl Sandín (guitarra). Hi era present el president del Parlament, Josep Rull, l’exconseller Joaquim Forn i l’exconseller Joaquim Forn, entre d’altres.