Catalunya està plena de mitjans de comunicació locals o comarcals. És a dir, diaris o revistes que cobreixen una àrea geogràfica molt específica i que tenen un grup de lectors més o menys reduïts que els tenen com a referents per informar-se. Originats majoritàriament en l’època dels mitjans de paper, el pas al digital, que moltes d’aquestes capçaleres encara estan fent, és un repte per a redaccions sovint reduïdes i envellides a les quals costa captar nou talent. 

El futur d'aquests mitjans és, precisament, el tema que ha ocupat la tarda de la trobada de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) que s'ha celebrat aquest divendres a Barcelona. En la ponència 'Present i futur de la Premsa Comarcal i Local', Marc Basté, president del Grup Edicions de Premsa Local -format per Nació i les seves edicions locals i temàtiques, el Diari de Sabadell i el Diari de Terrassa-, ha assegurat que l'obsessió principal dels editors dels mitjans locals és fer augmentar els ingressos que genera cada lector.

I és que molts d’aquests mitjans es van endinsar a l'era digital de forma totalment gratuïta i es van anar adaptant a les necessitats i peticions de Google. Sobreviuen, en molts casos, gràcies a la publicitat i a les subvencions i busca maneres per subsistir. “Com li dius al lector que t’ha pogut llegir de gratis des del primer dia que, de sobte, ha de pagar per llegir-me?”, ha reflexionat Ferran Perdrix, responsable d'estratègia del Grup Segre, durant la trobada territorial de l'ACPC.

Els ponents han donat múltiples respostes a la pregunta, i n’hi ha una en què tots han coincidit: la importància de ser hiperlocals. Els mitjans comarcals i locals han d’aconseguir tenir autoritat en temes i espais geogràfics molt específics que permetin generar comunitats, que el lector se senti partícip del projecte, que en vulgui ser part. I això, segons Basté, implica "tenir canals propis que permetin una relació directa amb l’usuari –com els butlletins o els canals de whatsapp-, crear productes útils i recurrents –com una agenda local o un web de resultats esportius-, o oferir continguts basats en dades que siguin exclusius".

Els reptes de la premsa local

"El que fem ha d’interessar la gent, l’ha d’atreure”. Ara que l’època daurada de Google arriba a la seva fi i que el gegant tecnològic deixa de potenciar els continguts elaborats pels mitjans, un dels reptes més grans en l’actualitat és descobrir què agrada als lectors per garantir que continuen llegint-los. És a dir, posar l’usuari al centre.

Ara bé, hi ha un conjunt de preocupacions compartides que Basté ha resumit en una frase: "Qui ho fa tot i com es paga". I és que la premsa comarcal té molts desafiaments que haurà d'assumir en el futur més imminent: des de posar fi a la distribució gratuïta a una mancança de "múscul tècnic" per endinsar-se al món de les subscripcions o les dades, passant per un mercat reduït marcat pel factor de la llengua així com una "innovació comercial pendent d'evolucionar". 

En aquest sentit, l'editor de Nació ha assegurat que l’èxit dels mitjans locals al futur es donarà si s’aconsegueix que la relació amb els lectors “tingui més valor”. Això és, sobretot, creant comunitat i generant confiança amb el públic, i convertint els mitjans en prescriptors. Segons Basté, els mitjans en paper tornaran a tenir rellevància pel seu valor tangible i per la confiança directa que generen entre els lectors, però sempre com una branca més d’un negoci renovat.

Més enllà de la subscripció

Tot i que la subscripció és el model de negoci més reconegut als mitjans de comunicació, els ponents han reivindicat que no és l’únic, que hi ha alternatives. Es poden crear campanyes creuades amb múltiples suports, cal integrar la tecnologia i la intel·ligència artificial com a elements habituals del dia a dia de la redacció i és important diversificar les subscripcions: “Hem de guanyar una mica de cada cosa que fem, i cada vegada més”.

El 9GEN d'El 9 Nou, un producte pensat per al públic jove amb estratègia de membership, o el CRónicas de Prensa Ibérica, l'aposta del grup pel periodisme hiperlocal estrenada aquest 2025, han estat alguns dels exemples que s'han compartit durant la tarda.