Escena de "Carmen". Foto: Alexander Kenney (facilitada per l'Òpera Reial d'Estocolm). L’octubre de 2010 “Carmen” inaugurava la temporada liceista, i el passat setembre, l’emblemàtica Òpera Reial d’Estocolm va inaugurar nova temporada amb una flamant producció de l’obra mestra de George Bizet. Una austera i, tanmateix, acolorida producció escènica , signada pel director Vicent Boussard amb escenografia de Vicent Lemaire. I és que, tot i encapçalar el rànquing de les òperes més representades, la set de Carmen no s’acaba de saciar.
Lemaire va reduir a la mínima expressió els recursos escenogràfics (una cadira, una llitera, un televisor i poca cosa més), cedint el protagonisme a l’acció dels personatges que es movien en un espai quadrangular totalment despullat. El vistós i eclèctic vestuari concebut per Zana Bosnjak i l’esplèndida il·luminació de Hans-Ake Sjöquist van contribuir a recrear una atmosfera d’allò més plàstica i suggerent en cadascuna de les diferents escenes de l’obra. Boussard, seguint el costum imposat arreu, va optar per actualitzar l’acció de la història, convertint a Micaëla, Carmen i les seves amigues, Frasquita i Mercédès, en unes meuques, als amics contrabandistes en uns mafiosos, a Escamillo en un proxeneta i a Don José en un soldat de boina negra; una solució que, tot i no aportar gran cosa al sentit dramàtic de l’obra, va respectar-ne l’argument i el sentit musical.
Pel que fa als protagonistes del repartiment, el passat dissabte 15 d’octubre va destacar l’esplèndida Carmen de Katarina Dalayman, molt sòlida tant en el terreny vocal com en l’actoral. David Bizic va encarnar un vigorós i contundent Escamillo, mentre que Michael Weinius, tot i una certa tendència a cridar l’agut, va signar també una memorable interpretació del turmentat rol de Don José. La Micaëla de Emma Vetter va reeixir per la seva potència i expressivitat canora, així com també la Frasquita i la Mercédès de Vivianne Holmberg i Katarina Giotas, respectivament. La resta de coprimaris van complir amb eficàcia en els seus papers.
L’actuació del cor, malgrat uns inicis vacil·lants, va assolir una altíssima prestació en el darrer acte, a la qual cal sumar-hi també la del cor infantil local. La direcció musical de Lionel Bringuier, al capdavant de l’orquestra titular, va aconseguir fer traspuar les riquíssimes atmosferes de la partitura de Bizet, subratllant especialment els deliciosos passatges de les fustes i el treball expressiu de les cordes.
Tot plegat va redundar en una representació més que rodona que es podrà veure fins a mitjans d’abril, intercalant-se amb les properes produccions operístiques de “Dialogues des Carmélites” de Poulenc, “La fanciulla del West” de Puccini, “Elektra” i “Capriccio” de Strauss i el Lohengrin wagnerià. Si tenen ocasió de fer una escapada a les terres escandinaves, no se la perdin.
