Catarina Aimée Dahms, de nom artístic Cata Pirata, és la cantant del grup neerlandès Skip & Die. Nascuda a la República Sud-africana ha viscut a les Açores, Eivissa, Països Baixos, Argentina i el Regne Unit, en una trajectòria vital que li atorga un bagatge multicultural tant a l'hora de fer música amb el seu grup -una barreja de bases electròniques, músiques del món i sonoritats hip hop, funk i ragga-. Amb el seu segon disc, 'Cosmic serpents', la banda actua a Barcelona el dissabte 2 de maig al Music Hall (20h), una ocasió per mostrar la seva proposta musical i alhora la seva filosofia vital.



-Com serà aquest concert a Barcelona?

-Acabem de treure el segon disc i serà el primer cop que el presentem aquí, tot i que a Barcelona ja havíem tocat als festival Sónar i Cruïlla.

-El festival Sónar programa grups de música electrònica. Creu que Skip & Die encaixa en aquest estil?

-Tenim molta base electrònica, i sobretot el que tenim són 'beats', és a dir, que fem música molt ballable, i això vol dir que en un concert nostre, coneguis o no ala banda, acabaràs ballant.

-Feu una música molt variada, amb influències d'arreu del món. Això té a veure amb la identitat de les persones que en formen part?

-En el meu cas segur que sí. Sóc de Sud-Àfrica, un país amb moltes cultures diferents, i parteixo de la idea de barrejar tot el que és diferent, el millor de cada cultura. M'agrada barrejar coses, i això té a veure amb la meva vida. Pel que fa als nois, tots són dels Països Baixos, però molt oberts, els agrada viatjar, escoltar coses i tots tenim la mateixa obsessió per la barreja musical.

-La multiculturalitat és una bandera del grup? Això es tradueix en la música?

-Sí, cada cultura on he viscut s'ha barrejat amb les meves arrels. De petita buscava definir qui era partir de la meva cultura, per saber qui era, però després em vaig adonar que no tinc una sola cultura, perquè estic totalment barrejada.

-De què parlen les lletres de Skip & Die?

-És una barreja entre allò personal i poètic, però també hi ha espai per a parlar de la situació al món i les injustícies, perquè jo vaig créixer a Sud-àfrica, amb uns pares enfrontats a l'estat i a l'apartheid, i per això tinc una passió que em porta a intentar crear un món millor.

  -La música és doncs un bon instrument per desenvolupar aquestes idees?

-Per a mi sí, així ho intento fer.

-I la multiculturalitat és la recepta per solucionar els problemes del món?

-Penso que obrint la ment i el cor es poden resoldre moltes coses, hem de deixar de banda la por al diferent i obrir-nos més. Està bé defensar la cultura pròpia però sense foragitar les altres, per això m'agrada barrejar música d'arrel, perquè li tinc molt de respecte. 

-Música d'arrel, d'on?

-De tot el món, perquè no som tan diferents els que viuen a la Xina dels d'aquí, tenim cultures diferents però tots som persones i estem més connectats del que sembla.

-Coneix Catalunya, la seva cultura, els seus grups musicals?

-No gaire. El poc que conec ve de l'època que vivia a Eivissa. No se ben bé que passa ara a Catalunya. Recordo que quan vivia a Eivissa, ara fa uns deu anys, escoltava molt Chambao, perquèm'agrada el flamenc i ells ho barrejaven amb electrònica.

-Pel que fa a Sud-àfrica, el somni de Mandela s'ha acomplert?

-Està complicat, ara tenim problemes de xenofòbia, i és molt estrany perquè vam lluitar molt contra aquesta forma de violència i ara sembla que volguem fer fora a la gent d'altres llocs d'Àfrica. És terrible.