Robert Mitchum sempre ha estat un tipus dur, com proven papers tan venerables com el d'El cabo del terror o La noche del cazador. Però també va ser una figura peculiar i magnètica, capaç de fer dos discos que van del calipso al country, amb un notable encert com a cantant i compositor, malgrat que aquesta faceta quedés soterrada per un proverbial talent com a actor. Al llarg d'una bona pila de films, podem comprovar-ho en drames bèl·lics, westerns, cinema negre o diverses incursions en el cinema independent.

La seva trajectòria l'avala com un actor sòlid i contingut, distanciat de la imatge estereotipada de l'home infranquejable, sobretot gràcies a la ironia i la fredor que desprenia en cada paper. Motius més que suficients per convertir-lo en el primer antiheroi modern de l'art cinematogràfic. "L’única diferència entre jo i els meus col·legues de professió és que he passat més temps a la presó", deia. I potser no errava el tret: orfe des dels dos anys, d'aquesta manera es referia a una vida gens fàcil on va transitar sovint pel cantó més obscur.
 
Expulsat de l'institut, la seva joventut va ser una cursa desbocada que el va portar a tastar els efectes dels estupefaents i a exercir feines de tota mena, com ara la de boxejador, una ocupació que el deixaria –diuen– amb la seva característica mirada mig desmenjada, mig desafiadora. El teatre amateur va ser la seva porta d'entrada a la interpretació, a Califòrnia, i ja no pararia d'encadenar intervencions al cinema com a figurant, fins que va trobar el seu lloc en títols com Con él llegó el escándalo, La nit del caçador o The story of G.I. Joe, pel qual va rebre la seva primera i única nominació a l’Oscar, l'any 1945.

Cinc títols com a testimoni d'una filmografia immensa

Just el dia que se celebren els cents anys del seu naixement, i per homenatjar l'actor com cal, la Filmoteca ha preparat un cicle amb cinc títols que són el testimoni d’una filmografia "immensa i torrencial". La tria vol allunyar, en certa manera, l'intèrpret del seu propi clixé. Com a exemple més notable, l'única i magistral incursió de Charles Laughton en la direcció, La nit del caçador, on l'actor va crear un dels malvats més ambigus i icònics del cinema: el fals pastor que és el pitjor dels ogres per als nens protagonistes.
 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fAjpjQaFfkQ[/youtube]
La tria també inclou L’herba és més verda, una comèdia sofisticada signada per Stanley Donen, i dos westerns allunyats del convencionalisme: Río sin retorno, d’Otto Preminger –amb Marilyn Monroe–, i Dead Man, de Jim Jarmusch, la darrera gran aparició de Mitchum a la pantalla. La clausura del cicle permet gaudir d'una de les interpretacions més completes de l'actor, a La hija de Ryan, amb l'embolcall fascinant d'Irlanda i signada per David Lean. Cinc films que són joies del cinema i on Mitchum supera l'arquetipus que el va fer cèlebre.
 

Sessions del cicle

The Night of the Hunter (La noche del cazador) Charles Laughton, 1955 Diumenge 6 d’agost / 19.00 h Dimecres 9 d’agost / 21.30 h The Grass Is Greener (L’herba és més verda) Stanley Donen, 1960 Dimarts 8 d’agost / 21.30 h Dijous 10 d’agost / 17.00 h Dead Man Jim Jarmusch, 1995 Dimarts 15 d’agost / 21.30 h Divendres 18 d’agost / 22.00 h River of No Return (Río sin retorno) Otto Preminger, 1954 Dijous 17 d’agost / 18.30 h Diumenge 20 d’agost / 21.30 h Ryan’s Daughter (La hija de Ryan) David Lean, 1970 Divendres 25 d’agost / 20.00 h Dimarts 29 d’agost / 17.00 h