Amb només onze anys, Noam Chomsky seguia amb passió la Guerra Civil espanyola. En especial, els esdeveniments a Catalunya, on el juliol del 1936 s'havia esclafat l'aixecament militar i havia esclatat una revolució abanderada per la CNT, la FAI i el moviment llibertari. Als seus 93 anys, el lingüista continua sent un dels referents de la intel·lectualitat d'esquerres i l'editorial Capitán Swing acaba de publicar Sobre l'anarquisme, un conjunt d'assajos de Chomsky que permeten conèixer el seu vincle amb la història cenetista.
El volum inclou una entrevista de fa anys feta per Harry Kreisler, un historiador de la Universitat de Berkeley, en la qual Chomsky dona molts detalls dels seus orígens. Hi explica la identitat jueva i com ell, nascut a Filadèlfia, es va formar al costat d'un oncle seu que regentava un quiosc a Nova York per on passaven molts emigrats i que es va convertir en una escola de carrer per ell. El primer escrit de Chomsky va ser precisament sobre la caiguda de Barcelona en mans franquistes, el gener del 1939.
En el llibre hi ha un text titulat El cas espanyol, on el lingüista fa una crítica de bona part de la historiografia sobre la Guerra Civil espanyola. Es mostra dur amb tot un clàssic com Gabriel Jackson, autor d'una de les obres canòniques sobre la República i la guerra. Jackson, un demòcrata liberal, no amaga le seves simpaties per Manuel Azaña i ataca el moviment anarquista pel seu radicalisme. Chomsky, en canvi, surt en defensa de la CNT i la FAI i elogia com en uns mesos, Catalunya va experimentar una transformació revolucionària, subratllant l'èxit de les col·lectivitzacions.
Qualifica el govern de Lluís Companys de "burgès" i carrega durament contra el paper jugat pel PCE i el PSUC, als qui considera "contrarevolucionaris", en línia amb els interessos de la Unió Soviètica. El pensador nord-americà nega la tesi que l'extremisme de l'anarcosindicalisme fos una de les causes de la derrota de la República i apunta més aviat a la pèrdua d'impuls revolucionari com acausa del desànim entre la població.
Chomsky defensa en el llibre la vigència de l'anarquisme, que entén sobretot com una ideologia rebeca a l'autoritarisme i a tot poder establert fora de control. En l'ideari del lingüista no hi ha lloc per a cap simpatia envers el comunisme ortodox, la Unió Soviètica o els règims de l'anomenat socialisme real. El rebuig envers el capitalisme ultraliberal no l'ha fet mai simpatitzar amb els sistemes d'arrel estalinista.
És molt possible que en el fons del pensament de Chomsky hi hagi molt d'un liberalisme d'esquerres radical, hostil a tot tipus de dirigisme i centralització del poder. El seu anarquisme és vigilant i alhora pragmàtic, el que l'ha dut a considerar un mal menor l'opció per Joe Biden enfront el que veu com una amenaça protofeixista en el seu país. Com bona part dels pensadors anarquistes, per ell la llibertat és un dels grans valors que no s'han de deixar a la dreta.
Chomsky i la seducció per la Catalunya anarquista
L'editorial Capitán Swing edita els assajos sobre el moviment llibertari del pensador i linguista nord-americà
ARA A PORTADA
Publicat el 23 de gener de 2022 a les 15:00
Et pot interessar
-
Cultura Màrcia Cisteró rep el Premi Memorial Margarida Xirgu 2025 com la millor actriu teatral a Barcelona
-
Cultura El director del MNAC proposa una reunió «tècnica» amb la jutgessa d'Osca sobre les pintures de Sixena
-
Cultura «Vox té la mateixa idea de Franco sobre la puresa nacional»
-
Cultura Roben una maleta amb discos i marxandatge a Judit Neddermann: «Segurament acabaran al contenidor»
-
Cultura Una Setmana del Llibre de «màxims» a Arc de Triomf: 93 casetes i 312 expositors
-
Cultura Jordi Amat guanya el Premi Bones Lletres d'Assaig amb una mirada sobre Barcelona