Tots els participants del concert 'Cançons d'amor i anarquia', sobre l'escenari Foto: Jordi Palmer / Nació DigitalUn concert pot ser una classe d'història, encara que sempre es corre el risc d'explicar només una versió dels fets, i una mica això és el que ha passat aquest vespre de diumenge al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, on s'ha presentat l'espectacle ' Cançons d'amor i anarquia ', un concert coral liderat per Joan Isaac pensat expressament per commemorar el quarantè aniversari de l'execució al garrot de Salvador Puig Antich i aprofitant l'avinentesa, recordar la lluita anarquista a través de la història, des de l'aixecament popular de la Comuna de París del 1871 fins a l'esmentat assassinat 'legal' d'un jove suposadament acusat de matar, a sang freda, un policia.
Amb un Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat ple de gom a gom, i amb mitja hora de retard atribuïda, precisament, al bon ritme de vendes de les entrades i a l'aforament complert -el director del BarnaSants, Pere Camps, ha agraït la “paciència revolucionària” per l'espera-, el concert que havia de recordar Puig Antich i de retruc de tots els herois anarquistes -ja saben, Sacco i Vanzetti; Durruti, Ascaso i García Oliver; Quico Sabater i tants d'altres- s'ha convertit en un recull de cançons -no pas himnes, a excepció de l'emblemàtic 'A las barricadas'-, que han presentat la paradoxa històrica del fet que els herois recordats el dia d'avui no eren gaire més que bandolers, lladres i subversius segons la història oficial i la premsa de l'època.
'One hit wonder'
Lluny de l'aula d'història però, els assistents al concert han pogut contemplar un espectacle ben travat però allunyat de l'èpica que el mateix BarnaSants va atorgar al concert d'homenatge al general Moragues . Si no era aquesta la intenció se n'han sortit, perquè tot i que el festival ha girat a l'entorn d'una història d'homes ajusticiats pel poder, no ha donat facilitats ni a la llagrimeta ni al pamflet, a excepció d'un parell de moments molt concrets, com el 'Sacco e Vanzetti' interpretat per Joan Isaac i Olden i la seva concessió a la grandiloqüència, o la interpretació de l'esperat 'A Margalida' d'aquest 'one hit wonder' que és, a pesar seu, Joan Isaac, que ha provocat les llàgrimes esperades en un concert que ha comptat amb la presència, entre el públic, de la mateixa Margalida i de Carme Puig Antich, germana de Salvador.
Lluny de l'aula d'història però, els assistents al concert han pogut contemplar un espectacle ben travat però allunyat de l'èpica que el mateix BarnaSants va atorgar al concert d'homenatge al general Moragues . Si no era aquesta la intenció se n'han sortit, perquè tot i que el festival ha girat a l'entorn d'una història d'homes ajusticiats pel poder, no ha donat facilitats ni a la llagrimeta ni al pamflet, a excepció d'un parell de moments molt concrets, com el 'Sacco e Vanzetti' interpretat per Joan Isaac i Olden i la seva concessió a la grandiloqüència, o la interpretació de l'esperat 'A Margalida' d'aquest 'one hit wonder' que és, a pesar seu, Joan Isaac, que ha provocat les llàgrimes esperades en un concert que ha comptat amb la presència, entre el públic, de la mateixa Margalida i de Carme Puig Antich, germana de Salvador.
Val a dir, sense que això sigui una crítica a l'espectacle, que part del respectable esperava veure un concert de Joan Isaac, i així s'ha pogut escoltar a la sortida en diversos comentaris, però el cert és que 'Cançons d'amor i anarquia' ja es va plantejar de bon començament com un concert coral, liderat sí per Isaac, però amb la participació anunciada de sobres de personal com Sílvia Comes, Anna Roig, Jaume Arnella, Dani Flaco i algun cantant més.
Ara bé, amb tanta nòmina de cantants i tantes cançons especialment interpretades per a l'ocasió, era inevitable que algunes sonessin millor que altres, i així, mentre Anna Roig ha arrodonit 'La Bande à Bonnot', a 'La locomotora' de Sílvia Comes li ha faltat un parell d'assajos més, encara que la Comes s'ha fet perdonar amb la fantàstica i sorprenent 'Verbena anarquista', una adaptació de la 'Verbena de la paloma' cantada a duet amb Juan Carlos Biondini, el pertinent argentí que sempre cal en un muntatge d'aquestes característiques.
Maquis o bandoler?
Per la seva banda, Jaume Arnella ha fet el que s'esperava d'ell, un romanço amanit amb tot d'anècdotes i comentaris, sobre la mort de Quico Sabater, un maquis o un bandoler, segons les fonts, mentre que la introducció amb un número de dansa a càrrec de Julyen Hamilton no ha estat del tot compresa pel públic.
Tot plegat però, ha deixat prou convençut a un públic agraït d'escoltar un cop més la immortal 'A Margalida' i que ha marxat cap a casa amb la satisfacció d'haver participat d'un acte històric, el merescut homenatge a Salvador Puig Antich, a tots els Puigantich de la història de l'anarquisme.
