'Enamorats d'Audrey Hepburn' (Proa, 2015) és el nou títol de l'escriptor i periodista de Manuel Cuyàs (Mataró, 1952), una selecció dels articles que publica a diari a 'El Punt Avui' i on reflecteix les seves reflexions i consideracions sobre la vida. Malgrat no estar del tot conforme amb el títol, ja que l'actriu només apareix en un dels apunts, reconeix que aquest nom dóna «el to del llibre». «Si aquest llibre es titulés 'Enamorats de Marilyn Monroe', seria molt diferent», assegura amb raó.

-Com ha fet la tria d'articles per a nodrir 'Enamorats d'Audrey Hepburn'?

-No l'he feta jo. No és un llibre d'autor sinó de lector. És un recull d'articles publicats a 'El Punt Avui', però amb l'editorial vam agafar un curador, en Joan Safont, i ell ha fet la tria sense cap intervenció meva, jo no he dit aquest sí, aquest no. Hi no ho ha fet per ordre cronològic, sinó que els ha ordenat de manera temàtica. 

-Cada bloc és un recull d'articles, però s'ha perdut el títol de cada article.

-Sí, és un criteri editorial, i jo en això sóc molt disciplinat, si el seleccionador ha triat aquests articles, doncs aquests. I si diuen que sense títols, doncs sense títols.

-En tot cas, el que crida l'atenció és el títol del llibre, 'Enamorats d'Audrey Hepburn'.

-Sí, i té una explicació. Jo de jove anava molt al cinema i vaig veure una pel·lícula d'Audrey Hepburn i em va agradar, i així ho explico en un dels articles. Però ella té una importància relativa, mínima, hi fa un 'cameo'. De fet explico que l'únic enamorat d'ella era jo, perquè els altres eren més de Marilyn Monroe, Briggite Bardot o Claudia Cardinale, que són un tipus de dona ben diferent. I quan l'editor em proposa aquest títol, i a més 'enamorats' en plural, em defensa que avui en dia tothom hi està enamorat. Ara, també és veritat que el títol dóna el to del llibre.

-Què vol dir?

-Vull dir que d'alguna manera els meus articles remeten a l'elegància que tenia Audrey Hepburn. Si aquest llibre es titulés 'Enamorats de Marilyn Monroe', seria molt diferent, seria una altra cosa.

-Malgrat no haver participat en la selecció d'articles, la tria li ha semblat correcta?

-Ho vaig mirar molt per sobre i ja em va semblar prou bé.

-Hi haurà segona part de 'El nét del pirata', el seu llibre de memòries?

-No. Ho he pensat però és que 'El nét del pirata' és, mentalment, un recull d'articles. Jo sóc un periodista, un escriptor d'articles, un columnista. No un novel·lista ni un memorialista. I a 'El Punt Avui' tinc un espai a la pàgina dos que m'ho permet tot, perquè puc parlar del que em dóna la gana, i això no deixaré d'agrair-ho al meu diari. En realitat faig una mena de dietari i cada dia hi apunto una cosa. Als meus articles parlo sovint de coses personals i en aquest sentit els articles són la continuació de 'El nét del pirata', i també confesso que en aquell llibre hi ha articles inclosos amb retalla i enganxa. En tot cas, jo em dono per satisfet d'escriure cada dia un capítol de la meva vida i els meus records, i que duri.

-Que la presentació del llibre hagi estat durant un vermut també dóna el to del llibre?

-No, perquè de fet jo no sóc gens de vermut, a l'inrevés del que se sol dir, a mi el vermut em talla la gana, per això no m'agrada.