Seu de la Fundació Puntcat Foto: ACNEl .cat encara és l'únic domini d'Internet dedicat a una cultura i a una nació sense estat 5 anys després de la seva aprovació. És un dels 20 dominis d'àmbit global que existeixen, al mateix nivell que el .net i el .com. Tot un privilegi, tenint en compte que s'acaba de decidir congelar l'aprovació de nous dominis, entre els quals hi ha els que aspiren a seguir les seves passes, com .quebec o .scot. La Fundació puntCAT ha viscut aquesta decisió a Cartagena d'Índies en l'última reunió de l'entitat que aprova els registres, l'ICANN. El director de la fundació, Jordi Iparraguirre, ha manifestat que el procés s'ha complicat per voler estandarditzar el procés de sol·licitud de nous dominis.
Fa mitja dècada que des de la societat civil, amb l'impuls de la Fundació puntCAT, es va aconseguir registrar el domini .cat, dedicat a la comunitat cultural i lingüística catalana. Sense fronteres, ja que es va proposar com a domini genèric i no territorial com els que tenen els estats, que són de dues xifres com, per exemple, el .es.
Totes les entitats que gestionen dominis genèrics tenen veu i vot a la Corporació per a l'Assignació de Noms i Nombres, ICANN per les seves sigles en anglès, i a les organitzacions que l'envolten com, per exemple, l'Organització de Suport als Noms Genèrics (GNSO), que vindria a ser el parlament d'Internet .
És per aquest motiu que la Fundació puntCAT va estar present la setmana passada a la trobada de l'ICANN que es va fer a Cartagena d'Índies (Colòmbia) per abordar, entre d'altres coses, l'aprovació de noves extensions per a les adreces de la gran xarxa.
Entre d'altres punts, en aquest esdeveniment es va decidir congelar, de moment, l'aprovació de nous dominis de caràcter genèric, com són alguns que vindrien a ser els homòlegs al .cat en altres comunitats. A nivell europeu s'ha constituit l'associació Dominis d'Internet Lingüístics i Culturals Europeus (ECLID), formada pels futurs .bzh (bretó), .cym (gal·lès), .eus (basc), .gal (gallec) i .scot (escocès).
A banda d'aquests dominis, també n'hi ha d'altres que pretenen ser dedicats a altres àmbits com, per exemple, .orange o .familia o .gais.
Objecció dels Estats Units
El motiu principal pel qual s'ha paralitzat el procés ha estat per l'objecció dels Estats Units, que consideren que l'ICANN no ha examinat prou a fons les conseqüències econòmiques que es derivarien d'un increment de dominis genèrics. L'entitat que controla les adreces d'Internet va acordar a Cartagena d'Índies crear un comitè consultiu amb representants de 100 governs abans de permetre que cap a les prop de 500 ciutats, comunitats i marques que volen tenir domini propi a Internet es puguin afegir a les 20 existents.
Què n'opina puntCAT?
"Es vol definir un procés que serveixi per qualsevol tipus de domini", ha explicat Iparraguirre en una entrevista, al mateix temps que ha afegit que 'definir un procés que sigui vàlid per tots no és simple'. A parer seu, aquesta no és la millor opció perquè suposa "complicar-se molt la vida". El director de la Fundació puntCAT opina que els dominis de caire cultural i lingüístic com el .cat podrien ser "aprovats fàcilment i ràpidament".
El referent català, al món
Per a totes aquestes comunitats, el domini català és un referent. Iparraguirre ha explicat que els donen suport estratègic i que puntCAT està oberta a "col·laborar amb ells" i a establir "acords de cooperació" una vegada aquests dominis siguin realitat. En aquest punt de la conversa, Iparraguirre ha precisat que aquestes candidatures encara no s'han pogut presentar formalment perquè ICANN no ha obert convocatòria. Tot i això, ha afirmat que moltes d'elles porten molt temps treballant en el projecte i, en alguns casos, amb capitals considerables invertits.
Molt més car que fa cinc anys
Iparraguirre també ha apuntat que demanar un domini és molt més car que fa cinc anys. Per examinar un dossier de presentació del projecte, ICANN demana 185.000 dòlars, si bé quan puntCAT va haver de passar per aquest filtre, en va haver de pagar entre 30.000 i 40.000.
Quant a l'aspecte econòmic, el director de puntCAT qüestiona que hagin de pagar el mateix les entitats que busquen benefici econòmic com per exemples les marques i aquelles que treballen sense ànim de lucre, com és el cas de la fundació que ell dirigeix.
Tots aquests aspectes encara no estan tancats del tot, perquè el document que especifiqui com serà a partir d'ara el procés de registre encara no està tancat. A banda de la divergència d'opinions en l'àmbit econòmic, també n'hi ha pels casos en què dues entitats sol·licitin el registre de la mateixa extensió d'Internet. Segons Iparraguirre, s'apunta a la subhasta com alguna de les solucions, si bé diu que no tothom hi està d'acord, fent referència als actors que tenen representació als òrgans de govern d'Internet: promtors de dominis, empreses que tramiten els registres i internautes.
Altres aspectes que provoquen reticències
"Hi ha molts interessos en joc", resumeix Iparraguirre. Afirma que "hi ha gent que es pensa que amb un nou domini pot fer molts diners" i d'altres que "veuen el perill que això suposa". Segons ell, també es té en compte que alguns d'aquests dominis poden fer fallida, en no aconseguir mobilitzar la societat per utilitzar-lo.
Un excessiu nombre de dominis també podria provocar que la gent no pogués recordar de memòria tantes adreces, perquè hi hauria més terminacions possibles i seria més difícil saber sota quin domini està cada pàgina. Si això passés, els internautes es tornarien més dependents dels cercadors.
Més de 46.000 registres
El que està clar és que, de moment, no hi ha cap domini que s'assembli al .cat. Està pensat només per la comunitat catalana a la xarxa i tot i així supera altres dominis globals com '.travel' (dedicat a empreses de viatges) i a '.jobs' (dedicat a portals de recerca de feina).
Iparraguirre diu que ICANN no s'esperava l'èxit del '.cat. I és que en cinc anys ha aconseguit sumar més de 46.000 adreces i promoure iniciatives d'obra social com els Ajuts puntCAT, que s'han atorgat per primera vegada aquesta setmana.
