Un fotògraf fent fotografies de retrats de Salvador Espriu al CCCB Foto: ACNLa vida i obra de Salvador Espriu. Això és el que es podrà mirar, llegir i escoltar al llarg de l'exposició 'Espriu. He mirat aquesta terra' que el CCCB ha organitzat en col·laboració amb el Departament de Cultura i en el marc de l'Any Espriu. En declaracions a l'ACN, Julià Guillamon, comissari executiu, ha assenyalat que la mostra es basa en tres aspectes de la vida d'Espriu: "El seu moment personal, literari i mític; la seva conversió en una gran figura de la cultura catalana als anys 60 i després la imatge pública d'Espriu i la seva dimensió en els anys 70 i 80 fins la seva mort". 'Espriu. He mirat aquesta terra' es podrà visitar del 30 d'octubre al 24 de febrer. Guillamon ha recalcat que l'objectiu de l'exposició és mostrar "un Espriu diferent" al que habitualment ha transcendit: "La gent durant un temps es va cansar d'Espriu després d'una època que havia estat omnipresent, hi va haver una desaparició de la seva figura i l'exposició el torna a posar en circulació agafant els seus elements més contemporanis".
El comissari executiu de la mostra ha destacat que és una exposició molt variada i no només centrada en l'escriptura. En aquesta s'hi poden veure, més enllà de les fotografies d'Espriu, elements plàstics o diaris de l'època amb notícies que van inspirar alguns dels seus escrits fins a un apartat dedicat al teatre amb elements dels muntatges que es van fer de les seves obres.
De fet, la mostra sobre el poeta, narrador i dramaturg es divideix en cinc apartats. El primer de tot, 'El jardí dels cinc arbres. Els orígens del món de Salvador Espriu i el mite de Sinera' fa referència a la infantesa, la malaltia i la mort dels germans, així com del món mític d'Arenys de Mar, la universitat i la guerra. El segon apartat, 'El meu poble i jo. Espriu, entre la desfeta i la consagració pública', una etapa de postguerra on es produeix la seva eclosió com a poeta i autor teatral. Les cançons de Raimon i els espectacles de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual li van donar una dimensió popular i va esdevenir símbol de la cultura catalana i la resistència franquista.
El tercer apartat, 'El control de la posteritat. La transició, els pes del mite i el poeta nacional' mostra ja un Espriu convertit en clàssic amb un pes transcendental per a la llengua i la cultura catalana. El quart, 'El laberint grotesc. Els personatges d'Espriu i la seva sorprenent actualitat' que inclou dues crítiques animacions: 'Així, senyor Director, ara tampoc no cobrarem?' i 'Un singular, però senzill laberint, enmig de veus i figures estrafolàries'. El darrer espai serveix per aprofundir en els aspectes d'Espriu que planteja l'exposició i per fer els tallers que el CCCB Educació ha dissenyat per estudiants i famílies.
La casa d'Espriu i la Fundació Ricard Salvat
Preguntat per la procedència dels elements i les obres de l'exposició, Guillamon ha assenyalat que s'ha dut a terme una recerca molt important amb dos focus claus: la la casa d'Espriu a Arenys i la Fundació Ricard Salvat, que guarda tot el material de les obres de teatre de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
La idea i el guió original de la exposició és de Xavier Bru de Sala. 'Espriu. He mirat aquesta terra' es podrà visitar des del 30 d'octubre al 24 de febrer.
