Judd Apatow es va donar a conèixer com a director amb Virgen a los cuarenta (2005), una comèdia d'èxit que protagonitzava un "geek" de mitjana edat, però amb un estrany carisma a prova de qualsevol judici moral. Aquell primer pas va obrir camí, fent del protagonista-inadaptat-amb-crisi el prototipus del canvi en el gènere de la comèdia romàntica. I Apatow, que com a director no compta amb una carrera prolífica, sí que ha sabut esprémer el mètode en altres títols, assumint tasques de producció: d'una corrosiva adolescència hiperbòlica i immadura (Supersalidos i Superfumados) a la destrucció de la feminitat hollywoodiana (La boda de mi mejor amiga).
 
Són títols que parlen d’un relat propi, construït sense oblidar uns orígens com a humorista, després guionista i, a la fi, director i productor. Trainwreck (estrenada com a Y de repente tú) segueix també per aquests rails, tot i que Apatow, per primera vegada, no sigui l’autor del guió i cedeixi el rumb de la història a Amy Schumer, amb tot el que això suposa. La popular humorista, una celebritat als Estats Units, protagonitza el film, en un registre proper al que interpreta a la sèrie Inside Amy Schumer, on destil·la un humor irreverent, grotesc i passat de voltes.
 
La monogàmia terrible i el final redemptor

  Creant un vincle amb la sèrie, a Trainwreck, Amy interpreta Amy, una dona que desconfia dels homes i que creu que la monogàmia és terrible des que el seu pare li explica, sent ella una nena, els motius pels quals abandona a la seva mare. Infidel i incapaç d'establir cap mena de vincle emocional amb ningú, tot canvia quan s’enamora d'Aaron (Bill Hader), un doctor del qual ha d’escriure un reportatge. Fins al moment, Amy ha desafiat les convencions i l’estigma al qual la sotmet la societat per ser una mena de raresa, amb uns principis morals discutibles, però molt clars. I aquí és on l’estructura grinyola: en l’obsessió de buscar el final redemptor, en l'abandó del radicalisme en favor de les pretensions del sistema.
 
De res haurà servit que la presentació de personatges i el primer acte siguin destacables. O que, fins i tot, LeBron James sembli un bon actor. De res servirà que Apatow (via Schumer) intenti canviar el clixé de la feminitat sotmesa de les comèdies romàntiques comercials. O que la galeria de running gags sigui excel·lent, coronada amb la sessió de cinema on es projecta una absurda pel·lícula amb Daniel Radcliffe, Marisa Tomei i uns quants gossos, o amb un becari d'estranys fetitxismes sexuals. No servirà de res, perquè una personalitat com la d'Amy queda diluïda per un personatge entranyable, però consumit pel seu propi tòpic, insuls i conservador.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=y_KP9x80Z9Q[/youtube]