La jutgessa d'Osca que instrueix la causa del retorn de les obres de Sixena a l'Aragó rebutja els recursos del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Per tant, la sentència és ferma i queden refusats els recursos sobre el risc de destrucció que existeix si les pintures són manipulades, que assegura el museu català i diversos experts.
Així doncs, s'obliga a fer el trasllat de les pintures morals en un termini de set mesos, coincidint amb el cronograma plantejat pel Govern d'Aragó. L'única via per no haver de complir els terminis és que el patronat del MNAC aporti un pla alternatiu de calendari en un termini de deu dies. La resolució és ferma i la magistrada assenyala que no cap recurs. Així doncs, abans d'acabar l'any Catalunya haurà de deixar que s'emportin les pintures de Sixena del MNAC perquè retornin a l'Aragó.
La sentència també fa referència al fet que el Govern d’Aragó va reclamar la imposició de multes de 5.000 euros al dia per al cas d’incompliment de les fites setmanals fixades. S'indica en el text que "en aquest moment processal no es considera oportuna la imposició de multes pecuniàries, sense perjudici del que pugui acordar-se posteriorment, al llarg de l’execució".
La denúncia i recurs del MNAC
Els recursos que va presentar el MNAC i finalment han estat rebutjats van ser presentats a Osca. Es va fer una petició d'incident d'execució mitjançant un escrit en el qual manifestava la "incapacitat tècnica" per traslladar les pintures murals al monestir de Vilanova de Sixena. En l'escrit presentat al jutjat d'Osca, el Museu apuntava que no podia dur a terme l'operació de trasllat en els terminis establerts per la llei d'enjudiciament civil, referint-se a aspectes tècnics. La decisió es va consensuar per part del patronat del MNAC i expressava "la impossibilitat" de fer el trasllat de les pintures "sense posar-les en risc".
Quan sorgeix el conflicte?
L'origen del conflicte es troba en l'incendi del monestir de Sixena durant la Guerra Civil. Primerament, un grup de catalans va salvar part de les obres d'art, però va ser la mà d'un altre català qui va assegurar el patrimoni de l'espai. Josep Gudiol, al capdavant del Comitè de Salvament de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya, va rescatar i restaurar les pintures que actualment es troben al MNAC.
Les pintures murals del monestir de Santa Maria de Sixena podrien haver tingut una altra destinació si el Museu de Saragossa hagués accedit a la proposta que se li va fer després de la Guerra Civil. Segons recullen les memòries de Luis Monreal, historiador de l’art i aleshores vinculat a la Junta de Museus de Barcelona, l’any 1943 el Museu de Saragossa va declinar quedar-se les obres perquè no volia pagar les 6.000 pessetes que costava completar-ne la restauració. Després del conflicte bèl·lic, les pintures es trobaven en un estat precari. Havien estat arrencades del mur per salvar-les de la destrucció i necessitaven un suport i una consolidació urgent.
- «La segregació del Bisbat de Lleida va ser la guspira que va encendre el litigi de Sixena»
- «Si s'haguessin deixat les pintures a Sixena ja no existirien»
Les pintures murals es van cedir indefinidament a la Generalitat el 1992, però la comunitat de monges de l'orde de Sant Joan de Jerusalem es va extingir abans de la firma i es va segregar el bisbat de Lleida. Llavors va arrancar el litigi per part del govern aragonès i ara el Suprem ha determinat que el museu català ha estat dipositari de les obres, però mai el propietari, i per això ordena el retorn cap a l'Aragó.
Les altres obres d'art de Sixena que l'Aragó no reclama
L'Aragó mai ha mostrat interès a reclamar La Nativitat que es troba al Museu del Prado de Madrid. La pintura formava part del retaule major del Panteó Reial del Monestir, pintada entre 1514 i 1519, i formava part d'un conjunt de taules. Va ser comprada en subhasta l'any 2002 i s'exhibeix a la capital espanyola, sense que a l'Aragó li molesti massa.
No gaire lluny de la ciutat de Madrid també es troba una altra obra elaborada pel Mestre de Sixena. En aquest cas és La Presentació de la Verge Maria al Temple, que es tracta d'un altre fragment del retaule major de Sixena i que actualment es conserva al Museu de Santa Cruz de Toledo. Tampoc sembla que a l'Aragó li importi del tot.
