El director del MNAC, Pepe Serra, ha mostrat la seva "absoluta disponibilitat" per mantenir amb la jutgessa d'Osca "una reunió de contingut exclusivament tècnic" per proporcionar-li una informació "més completa i detallada" sobre les pintures murals de Sixena. El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha adreçat un escrit al jutjat de primera instància i instrucció número 2 d'Osca, en el qual reitera la seva voluntat de complir la sentència del Suprem, però avisa "de la fragilitat" de les pintures de la sala capitular i "el risc de danyar-les de forma irreparable en la seva retirada i trasllat posterior". Des del museu, com ja va dir Serra, es demana informació del lloc on s'han d'ubicar les obres.

El MNAC recorda que en l'escrit del 23 de juny ja va posar de manifest la "decidida i ferma voluntat" de complir voluntàriament amb la sentència de traslladar les pintures murals a Sixena, però també que ja van fer palesa la "incapacitat tècnica" del MNAC per dur a terme la retirada i trasllat de les pintures pel risc de danys irreparables arran d'aquesta operació.

Pel compliment de la sentència, apunta el MNAC, és necessària l'elaboració d'un projecte tècnic que requereixi un diagnòstic previ sobre l'estat de conservació de les pintures. El museu explica que estan realitzant les accions i proves "pertinents i imprescindibles" que es requereixen per actualitzar d'una manera més detallada el diagnòstic.

Considera que "una visió global del projecte de conservació implica tenir en consideració que les etapes de diagnosi, valoració i gestió de riscos, preparació de l'obra, desmuntatge, embalatge i trasllat estan relacionades amb la posterior instal·lació al lloc de destí. Aquesta última tasca exigeix de manera necessària la col·laboració de l'executant, qui ha de proporcionar en el moment oportú suport logístic i informació".

A la vegada, assenyala, "determinades actuacions de fases anteriors exigeixen que l'executant proporcioni determinada informació". Així, s'hauria de licitar el desmuntatge i/o embalatge de les pintures de la sala 16 del MNAC d'una forma o d'una altra, dins de les diverses tècniques que garanteixin la conservació de l'obra, en funció del lloc concret on s'hagin d'instal·lar del Monestir de Sixena.

"No es pot fer un projecte de retirada sense saber com s'ubicarà al nou lloc", va dir Serra el passat 2 de juliol. "En aquests moments no tenim constància, coneixement ni acreditació de les condicions d'aquesta sala capitular ni les seves característiques físiques", va apuntar, "i això és necessari en la hipòtesi de generar un projecte tècnic".

"Vulnerabilitat de les pintures"

També desgrana que les conclusions dels treballs d'identificació, avaluació i gestió de riscos per part d'experts externs de la sala 16 apunten, entre d'altres aspectes, la "vulnerabilitat de les pintures a causa del seu potencial de reactivitat química" i la "fragilitat davant la manipulació i el frec". Aquests estudis corroboren les conclusions ja expressades "a propòsit de la fragilitat d'aquestes pintures i el risc cert de danyar-les de forma irreparable en la seva retirada i trasllat posterior".

Un cas diferent, indiquen, són les pintures murals de la sala 17, denominades pintures profanes, que no presenten aquesta situació i els riscs detectats són menors. "Es tracta dels habituals en una manipulació, desmuntatge, embalatge i trasllat d'obres d'art convencionals i, per tant, el pla de conservació és similar al d'altres objectes del museu". Apunta que el seu compliment presenta una complexitat substancialment menor en relació amb les pintures profanes del MNAC, ja que no presenten riscos més enllà dels habituals en aquests casos.

Mentre, conclou, la restitució de les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena comporta un procés "més  llarg i complexa a causa de l'extraordinària singularitat de l'obra" i comporta grans riscos de causar-los-hi "danys irreparables". Afegeix que el fet que l'execució sigui definitiva és "jurídicament inqüestionable" i "no canvia la realitat material de la situació de les pintures murals de la sala 16" i la "seva extrema fragilitat" i els "danys irreversibles que per aquesta raó poden patir en les àrdues i complicades actuacions necessàries per al compliment voluntari (o forçós) de la sentència".

Llei de patrimoni històric espanyol

El museu també remarca que actualment el Monestir de Sixena i les pintures que el MNAC ha de restituir tenen la categoria de bé d'interès cultural, que és "el màxim rang de protecció patrimonial prevista en l'ordenament jurídic espanyol aplicable". Això, afegeix, significa que estan sotmeses al règim de tutela previngut en la Llei de patrimoni històric espanyol. "D'aquí que el MNAC ha de restituir les pintures murals amb observança del deure de conservació" imposada per la Llei de patrimoni històric espanyol i la restant normativa en matèria de patrimoni cultural.

El MNAC recorda que en el marc de la UE i del Parlament Europeu s'han aprovat diferents normes que resulten d'aplicació a la conservació i el transport de béns del patrimoni cultural, com és el cas de les pintures murals que el MNAC ha de retornar a Sixena.