De tot l’espai disponible a l’Arts Santa Mònica, el claustre és el més semblant a una sala de cinema. No és d’estranyar, doncs, que aquest espai hagi estat l’escollit per fer la presentació oficial del proper Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb un ambient que ja ensuma cel·luloide, imatges i sessions, en un certamen que comença el divendres 9 d’octubre i s’allargarà fins el diumenge dia 18. Deu dies amb 168 projeccions i incomptables activitats al voltant de la passió pel cinema, però, especialment, per un gènere d'absoluta vigència: el fantàstic.
 
L’acte de presentació, amb una taula presidida pel Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i pel director del festival, Àngel Sala, ha començat amb una declaració d’intencions, amb l'espot oficial del certamen, un homenatge a Seven, la icònica pel·lícula de David Fincher que ha esdevingut el gran motiu del certamen per aquest 2015, amb una imatge que explica perfectament allò que vol ser la proposta de Sitges: “una capsa plena de sorpreses”. Un festival autèntic, que es pren “el cinema molt seriosament”.

  Convertit ja en la referència cinematogràfica de Catalunya, “amb un públic molt fidel”, el Festival de Sitges permet tenir “la clau del millor fantàstic del moment”. El gènere, tal com ha subratllat el conseller, viu un moment de molta força i vigència, segurament “pel que té d’antídot a una realitat que sembla encotillada”. Mascarell també ha promès que el Govern seguirà incrementant recursos, en la mesura del possible, per possibilitar el creixement del certamen i per pal·liar la taxa que pagava l’Estat espanyol, reduïda enguany en un 80%.
 
El fantàstic, un gènere de futur

Ángel Sala, director del Festival, ha posat èmfasi a la idea esbossada per Mascarell a l'inici: “Els directors del futur són al fantàstic”. Així ha començat la seva intervenció, mentre ha assegurat que el fantàstic “ja no és un gueto, sinó un gènere molt vist”. Sala s’ha mostrat convençut que hi ha apostes del festival que seran, en només dos o tres anys, “noms grans del futur”, tal com ha passat, per exemple amb Colin Trevorrow, director d’una de les pel·lícules amb més recaptació del darrer any, Jurassic World, i de pas per Sitges fa només dues edicions. També ha volgut destacar que el festival, enguany, estigui dominat clarament pel terror, “un fet que potser ve provocat per la situació inquietant del món actual”.
 
En el seu repàs a la programació, explicada al detall en aquest reportatge, Sala ha volgut destacar peces mestres com The final girls (de Todd Strauss-Schulson), o la producció de l’imperdible director Takeshi Miike, tota una icona del festival, any rere any amb pel·lícules en projecció, i amb una bona corrua de “fans” delitosos de noves històries. També les tres pel·lícules que es podran veure del realitzador Sion Sono (Tag, Love & Peace i The Virgin Psychics), així com la presència de directors de gran qualitat, com Kiyoshi Kurosawa, o la possibilitat de veure el terror que parteix d’una realitat ideològica, com passa amb Green Room (Jeremy Saulnier), un títol fonamental i que serà comentat. Sense oblidar films molt esperats, com Ludo, Baskin o Der Nachtmahr.
 
Sitges i la presència de la producció catalana
 
Com sempre, el festival segueix oferint una finestra a les millors produccions catalanes, malgrat que, enguany, com ha recalcat Sala, “no s’ha pogut programar cap obra per a la inauguració, i sempre en tenim la voluntat”. La presència catalana serà viva amb la brillant distòpia de Vulcania (José Skaf), amb El cadàver de Anna Fritz (Héctor Hernández Vicens) o amb Segon origen (Carles Porta), l'esperada adaptació de Mecanoscrit del Segon Origen, de Manuel de Pedrolo.

Pel que fa al camp de la llengua, la roda de premsa ha viscut la pregunta de Plataforma per la Llengua a Sala, a qui ha demanat "per què només un 15% de les pel·lícules que es projecten al Festival de Sitges són en català". Sala ha explicat que és un problema que es té localitzat, que que la subtitulació al català es fa segons un criteris pressupostaris, i que cada any s'intenta "corregir" en la mesura del possible i augmentant la quota de la llengua del país.