Han passat 23 anys des de l’última exposició dedicada a Jaume Plensa a Barcelona, la que va acollir la Fundació Joan Miró el 1996. El Macba trenca aquest període d’absència amb una gran mostra sobre l’artista que s’inaugura el proper 1 de desembre i que recorre més de tres dècades de la seva trajectòria en una vintena d’obres.
És una exposició "d’inicis", tal com ha apuntat el mateix Plensa, de començaments de línies escultòriques que ha anat evolucionat amb els anys. Sempre amb “la pregunta i el dubte” com a motor creatiu, les peces exposades tenen el valor de "descobrir" al públic un Plensa menys icònic, segons valora l’artista, tot mostrant "el treball permanent i la feina d’estudi" més enllà de les seves populars intervencions en l’espai públic.
És una exposició "d’inicis", tal com ha apuntat el mateix Plensa, de començaments de línies escultòriques que ha anat evolucionat amb els anys. Sempre amb “la pregunta i el dubte” com a motor creatiu, les peces exposades tenen el valor de "descobrir" al públic un Plensa menys icònic, segons valora l’artista, tot mostrant "el treball permanent i la feina d’estudi" més enllà de les seves populars intervencions en l’espai públic.
Una gran escultura de Plensa es va instal·lar ara fa tres anys davant del Palau de la Música Catalana, però l’artista no havia exposat en un gran equipament museístic des del 1996. "Jo crec que les coses arriben quan han d’arribar", comentava un punt resignat aquest dijous Plensa, tot recordant que des que va participar en l’exposició inaugural del Macba, ara fa 23 anys, no hi ha tornat a ser present fins avui. "Potser és que havia de ser així", diu.
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona li dedica ara una exposició que inclou una vintena d’obres realitzades des del 1989 i fins avui. Jaume Plensa proposa un recorregut que mostra el diàleg entre la representació de la figura humana i l’abstracció, sempre presents a la seva obra escultòrica.
Per Plensa, es tracta d’una col·lecció d’obres que "miren enrere", sobretot en el sentit que apunten a diversos "començaments" de camins artístics que ha seguit, o bé que ha abandonat "i han seguit altres". L’escultor considera, així, que és "interessant" pels visitants en la mesura que podran "descobrir moments de l’obra que potser són menys coneguts però que els faran entendre moltes de les coses que faig ara".
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona li dedica ara una exposició que inclou una vintena d’obres realitzades des del 1989 i fins avui. Jaume Plensa proposa un recorregut que mostra el diàleg entre la representació de la figura humana i l’abstracció, sempre presents a la seva obra escultòrica.
Per Plensa, es tracta d’una col·lecció d’obres que "miren enrere", sobretot en el sentit que apunten a diversos "començaments" de camins artístics que ha seguit, o bé que ha abandonat "i han seguit altres". L’escultor considera, així, que és "interessant" pels visitants en la mesura que podran "descobrir moments de l’obra que potser són menys coneguts però que els faran entendre moltes de les coses que faig ara".
