Tenir un avi que va participar en la Segona Guerra Mundial pot semblar, per a un nét, tota una aventura èpica. Ara bé, quan saps que va lluitar al costat dels nazis enrolat a la División Azul l'admiració dóna pas a les preguntes, i les preguntes, a respostes. 

Aquest és, a grans trets, el plantejament de 'L'edat dels homes' (Edicions 62, 2015), l'última novel·la d'Hèctor Bofill -firma literària d'Hèctor López Bofill-, que després d'endinsar-se en la ucronia fantàstica amb el seu anterior llibre, 'Germans del sud' (Edicions 62, 2014) ha volgut rebuscar en les seves arrels familiars i acomplir una promesa que un dia va fer a Lluís Bofill, el seu avi matern: "¿Algun dia, Hèctor, escriuràs una novel·la sobre la guerra del teu avi?" li va demanar l'avi quan era petit. Ara ha estat el moment de fer-ho. 

  Ara bé, 'L'edat dels homes', titulada així perquè com s'indica al llibre l'avi Bofill va formar part "de la darrera generació d'europeus occidentals que un vespre capcinejaven i provaven d'adormir-se tot sabent que l'endemà potser moririen en el camp de batalla", no és exactament un recorregut sobre les vivències d'un soldat de la División Azul. De fet, de les 120 pàgines del llibre, només una mínima part parlen del periple bèl·lic d'un home que va passar de l'exèrcit republicà a la presó i d'allà al setge de Leningrad, on va ser ferit i repatriat, però serveix a l'autor per reflexionar sobre les vivències dels familiars, i també sobre les coincidències de la vida.

A mig camí entre la novel·la biogràfica i l'autobiogràfica, l'autor salpebra de vivències pròpies i reflexions personals la vida del seu predecessor, establint paral·lelismes entre la vida dels dos Bofill convençut, això sí, que Europa ha millorat: "L'any 1941 el meu avi anava a aquelles terres [a la Unió soviètica] a matar i l'any 1994 el seu nét hi anava a fornicar". És per això que no és tampoc un retret a l'avi per triar els aliats que va triar -o que es va veure forçat a triar-, sinó més aviat l'avi és una excusa per examinar els errors i els encerts de les generacions precedents.

Reportatge en construcció

És a partir de tot tipus de detalls familiars i d'apunts al voltant de les estades del Bofill nét a Alemanya per estudis que 'L'edat dels homes' es desenvolupa com una mena de reportatge en construcció -a l'estil de 'Un home que se'n va', on Vicenç Villatoro reconstrueix també la vida del seu avi, patern en aquest cas-, on l'escriptura avança al mateix temps que la investigació.

Tot plegat, 'L'edat dels homes' busca ser una reflexió al voltant de l'evolució de la civilització europea a partir d'un exemple molt precís i localitzat en els esdeveniments d'una família catalana, presa com a model tan útil com qualsevol altre però oportú precisament en un moment que a Europa occidental ja s'ha arribat a la "tercera generació de persones que han viscut en la il·lusió d'una vida social i política alliberada de la xacra de la guerra". I que duri.