
Lluís Bofill (segon per la dreta) amb diversos companys de la unitat a Rússia, juny/juliol de 1942 Foto: Arxiu familiar d'Hèctor Bofill
Aquest és, a grans trets, el plantejament de 'L'edat dels homes' (Edicions 62, 2015), l'última novel·la d'Hèctor Bofill -firma literària d'Hèctor López Bofill-, que després d'endinsar-se en la ucronia fantàstica amb el seu anterior llibre, 'Germans del sud' (Edicions 62, 2014) ha volgut rebuscar en les seves arrels familiars i acomplir una promesa que un dia va fer a Lluís Bofill, el seu avi matern: "¿Algun dia, Hèctor, escriuràs una novel·la sobre la guerra del teu avi?" li va demanar l'avi quan era petit. Ara ha estat el moment de fer-ho.

A mig camí entre la novel·la biogràfica i l'autobiogràfica, l'autor salpebra de vivències pròpies i reflexions personals la vida del seu predecessor, establint paral·lelismes entre la vida dels dos Bofill convençut, això sí, que Europa ha millorat: "L'any 1941 el meu avi anava a aquelles terres [a la Unió soviètica] a matar i l'any 1994 el seu nét hi anava a fornicar". És per això que no és tampoc un retret a l'avi per triar els aliats que va triar -o que es va veure forçat a triar-, sinó més aviat l'avi és una excusa per examinar els errors i els encerts de les generacions precedents.
Reportatge en construcció
És a partir de tot tipus de detalls familiars i d'apunts al voltant de les estades del Bofill nét a Alemanya per estudis que 'L'edat dels homes' es desenvolupa com una mena de reportatge en construcció -a l'estil de 'Un home que se'n va', on Vicenç Villatoro reconstrueix també la vida del seu avi, patern en aquest cas-, on l'escriptura avança al mateix temps que la investigació.
Tot plegat, 'L'edat dels homes' busca ser una reflexió al voltant de l'evolució de la civilització europea a partir d'un exemple molt precís i localitzat en els esdeveniments d'una família catalana, presa com a model tan útil com qualsevol altre però oportú precisament en un moment que a Europa occidental ja s'ha arribat a la "tercera generació de persones que han viscut en la il·lusió d'una vida social i política alliberada de la xacra de la guerra". I que duri.