L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el net d'Antoni Clavé, Emmanuel Clavé; i M. Robert Petit, amic de l'artista Foto: ACN

El món polític i artístic s'ha aplegat aquest divendres al Palau de la Generalitat per commemorar el centenari del naixement del pintor, gravador i escultor Antoni Clavé. Amb el títol 'Celebrant Clavé: 1913-2013', l'acte ha comptat amb la intervenció d'especialistes en l'art d'avantguarda i crítica artística, que han exposat el bagatge del pintor en el marc de les nombroses disciplines que va desenvolupar i ha comptat amb la presència de Nathalie i Emmanuel Clavé, néts del pintor, i M. Robert Petit, amic i col·laborador de Clavé. La commemoració s'ha conclòs amb la interpretació d'un fragment de 'Dialogue de l'ombre double' de Pierre Boulez, autor que sovint inspirava l'artista. Després de l'acte institucional, els convidats s'han traslladat a la Sala Antoni Clavé del Palau de la Generalitat, en una visita conduïda pel crític d'art Josep Miquel Garcia. Inaugurada l'any 1993, la Sala Antoni Clavé és un doble espai adjunt a l'auditori del Palau de la Generalitat on s'exposa obra original del pintor. El primer espai acull cinc pintures, que inclouen dos grans murals; d'entre les obres exhibides destaquen 'A Barcelona' i 'Estels i signes'. Al segon espai de la sala hi ha set obres de Clavé, entre les quals destaca 'Volem l'Estatut' (1977).

Trajectòria artística

Antoni Clavé (Barcelona, 1913 - Sant Tropés, França, 2005) va iniciar la seva formació a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Al llarg de la seva joventut va diversificar la seva activitat artística entre la pintura mural, la decoració ornamental, el disseny publicitari i el cartellisme cinematogràfic.

El 1941 va muntar el seu primer estudi a Montparnasse, on va fer una sèrie d'obres de caràcter intimista, que van anar derivant cap a l'abstracció. Instal·lat a París, va iniciar una amistat decisiva amb Picasso, que el va influenciar en l'experimentació d'un nou llenguatge amb la geometrització de les figures, la recomposició de les formes i l'heterodoxia amb els colors. Va desenvolupar una tendència de caràcter expressionista amb pinzellades cubistes, amb un tractament sistemàtic i especial de la tècnica del collage, de la qual derivaran posteriorment els assemblages, un procediment artístic en què s'aconsegueix la tridimensionalitat per mitjà de la col·locació de diferents objectes no-artístics molt propers els uns dels altres.

El 1949 va exposar per primera vegada a París i a partir d'aleshores el seu nom es va donar a conèixer a tots els salons parisencs i a la Societat General de Belles Arts, així com a Roma, Estocolm, Ginebra, Copenhaguen, Londres i Niça.

La culminació del seu reconeixement com a pintor de renom va ser el 1978, quan el Musée d'Art Moderne de la Ville de París li va dedicar una gran retrospectiva que incloïa pintura, collage i gran tapissos d'entre 1958 i 1979.

El juny de 1982, va exposar els seus gravats creats entre 1965 i 1980 al Centre d'Estudis Catalans de París i l'artista va passar a ser considerat com un renovador en l'àmbit de l'estampació i de la calcografia, influenciat per un viatge al Japó.

La seva darrera exposició retrospectiva va ser el 1996 a La Pedrera de Barcelona, comissariada pels crítics d'art Daniel Giralt-Miracle i José Corredor-Matheos, que consideren Clavé, juntament amb Tàpies, "una de les figures de més projecció internacional", que ha exercit una gran influència en la pintura catalana.

Antoni Clavé va ser guardonat, entre d'altres premis, amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1984) per la seva labor artística i innovadora; amb la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (1984), i amb el premi de la UNESCO a la Biennal de Venècia per la seva feina amb la tècnica del gravat (1956).

L'obra de Clavé

La seva obra s'emmarca en l'abstracció, que va fer valedor d'una estètica moderna però d'inspiració clàssica; barreja el cubisme més avantguardista amb el barroc més pur. Més enllà de la pintura, que va ser la disciplina principal, va practicar totes les tècniques, entre les quals destaquen el gravat, la litografia i l'aiguafort, així com el treball del coure i els procediments calcogràfics.

Inicialment, la temàtica de l'obra de Clavé feia referència a guerrers, cavallers, reis i reines o personatges d'El Greco, però va anar evolucionant cap a la llibertat compositiva amb temàtiques al voltant dels arlequins, els músics, el ambients del circ i la tauromàquia.

Antoni Clavé va fer també incursions en el camp de l'escultura, on va utilitzar tractaments innovadors, com ara la inclusió d'objectes de deixalleria. La confecció de caixes, armaris i reliquiaris de fusta a base de peces acoblades i policromades mantenen l'ambigüitat entre l'escultura i la pintura. També en l'àmbit de l'escultura, destaquen uns petits bronzes, on es palesa la influència de les esculturetes de tradició mediterrània que simbolitzen la fertilitat representada en les deesses - mare i que l'artista converteix en dides i reines.

Dins la seva trajectòria artística, Clavé també va fer treballs com a cartellista, escenògraf i il·lustrador.

L'artista va desenvolupar tota la seva carrera artística a França, on es va traslladar en acabar la Guerra Civil i des d'on va despuntar la seva trajectòria internacional. No obstant això, sempre va ser un pintor profundament arrelat a Catalunya i a la seva ciutat, i proclamava el sentiment catalanista en les seves declaracions i amb la seva obra