A partir del 4 d’octubre, el públic podrà tornar al Museu Etnològic de Barcelona, una de les grans institucions culturals de la ciutat. Ho farà després de romandre quatre anys tancat per obres. Però el museu que es podrà veure no serà el d’abans. En aquest temps, l’Etnològic ha renovat el seu espai i els seus continguts i, sobretot, el seu discurs. Ho explica Pep Fornés, el seu director, un nom important de l’antropologia: “És un exemple de museologia social. Què vol dir això? Doncs que respon a la idea que el centre del museu és la societat, és la gent”.

Fornés detalla que “entenem el museu no pas com un lloc on s’exposen peces que la ciutadania contempla, sinó com un espai on podem reflexionar sobre nosaltres mateixos, un centre que ha d’explicar coses, de manera crítica i respectuosa, i fer-ho interpel·lant a la gent. El museu ha de ser una entitat viva, com ho és la societat”.  

Quatre anys tancat, però no pas inactiu. Ha organitzat un munt d’exposicions pel país, i ha participat en diverses mostres internacionals (a Mèxic, a Colòmbia, a Romania). El museu aplega unes 70.000 peces, de les quals més de la meitat són d’origen català i espanyol.

Per fer un primer tast, l’Etnològic presentarà dues exposicions. “El sagrat, el profà i la festa”, que fa un recorregut sobre el cicle festiu anual, sobre els orígens religiosos i les expressions contemporànies de les festes. L’altra mostra serà “Terra de canterers”, entorn la cultura de l’aigua i els oficis que s’hi relacionen en el marc de la Mediterrània. Unes bones propostes per fer el que Pep Fornés suggereix: que la gent es faci seu el museu. Perquè parla precisament de la realitat que ella modela cada dia.