L'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana. Foto: G. Poch.

El Palau de la Música Catalana ha presentat la nova temporada de concerts  2012-13 traient pit al mals temps econòmics i, per primer cop, amb un programa integrat que compren un total de 90 concerts: 56 de propis i 34 coproduccions.

El nou equip artístic del Palau que lidera Joan Oller ha volgut il·lustrar, amb aquest compendi de concerts presentats de forma conjunta, una nova filosofia de programació que, tot i veure reduït en un 15 % el pressupost respecte l’any anterior, mira de sumar i fer més teixint noves col·laboracions i aliances.

La temporada Palau 100 s’inaugurarà el dia 28 de setembre amb el retorn de la Filharmònica de Viena sota la batuta de Daniele Gatti, interpretant la Segona i Quarta Simfonies de Johannes Brahms. Aquest cicle comptarà també amb la presència d’altres orquestres destacades, com la Pittsburgh Symphony, la Bayerisches Rundfunkorchester –sota la batuta de Zubin Mehta–, l’European Union Youth Orchestra i Vladimir Ashkenazy, Les Musiciens du Louvre i Mark Minkowski i la Gustav Mahler Jugendorchester –sota la direcció de Herbert Blomstedt i el debut del pianista Leif Ove Andsnes. I , tal i com ja s’havia avançat, els cors de la casa tindran una important presència dins el cicle, amb la interpretació de la Segona de Mahler –Cor de Cambra i Orfeó Català–, El Messies de Händel –Cor de Cambra i l’Ensemble Matheus, amb Jean-Christoph Spinosi– i la música d’ Ivan el Terrible de Prokófiev –Cor de Cambra i Orfeó Català– amb l’Orquesta Sinfónica de Galicia.

La nova temporada també donarà el tret de sortida de dos projectes de llarg recorregut que abastaran més d’una temporada: un cicle d’òperes de Mozart – La flauta màgica, Le nozze di Figaro, Così fan tutte i Don Giovanni – dirigides per René Jacobs (2012-15) i la integral de l’obra de clavecí de J. S. Bach a càrrec de Benjamin Alard (2012-17).

Val a destacar també la presència de nombroses veus líriques de gran alçada com Barbara Hendricks, Ewa Podles, Xavier Sabata o el debut de Rolando Villazón i Elina Garanca, alternant-se amb un gruix d’instrumentistes excepcionals com els pianistes Khatia Buniatishvili, Rudolf Buchbinder, András Schiff i Grigorij Sokolov, o l’extraordinari violoncel·lista Jean-Guihen Queyras -qui oferirà la integral de Suites per a violoncel de Bach -, entre d’altres.

En l’àmbit coral, un dels aspectes més mimats de la programació, destaquen els reptes – o més aviat temeritats - de l’Orfeó Català en la interpretació de la Passió segons sant Joan de Bach i del Cor Jove amb Dido & Aeneas de Purcell. Altres novetats són la presència de nous cicles: cicle Grans Veus al Palau, cicle Rising Stars, cicle Liceu, cicle guitarra –amb Zoran Dukic, David Russell, Àlex Garrobé i Manuel Barrueco–, cicle d’intèrprets catalans –Jordi Savall farà un recital de viola de gamba– i l’establiment d’un concert amb motiu de la diada, a més de l’esmentada potenciació del cicle coral –hi actuarà com a convidat el Rias Kammerchor. Segueixen els cicles Da Camera, Simfònics al Palau –amb l’OSV– i BandAutors al Palau, el cicle del Cor de Cambra, el Cicle Coral de l’Orfeó Català, El Primer Palau, el Cicle d’Orgue, el cicle de l’ONCA, les Tardes al Palau i, a més, el Palau també se suma al projecte de recuperació del Festival de Música Antiga de Barcelona amb altres entitats.

A més a més, el Palau de la Música Catalana continua apostant per promoure noves experimentacions de correspondències entre la música i les altres arts –confiem que amb més fortuna que amb les passades projeccions de Bill Viola-. Segons sembla serà Antoni Tàpies l’artista plàstic 2012-13, amb la materialització d un projecte ja gestat en vida de l’artista i que, d’acord amb la seva admiració per Richard Wagner, farà coincidir una exposició de l’artista  amb el concert commemoratiu del bicentenari de Richard Wagner dirigit per Marc Minkowski.

Fidels al compromís amb la música contemporània i els creadors locals, en el transcurs de la temporada s’interpretaran un total de 15 obres de Joan Guinjoan –compositor resident de la temporada-, dues de les quals estrenes absolutes.

En resumides comptes, una temporada valenta, complerta i d’allò més atractiva, cosa que en bona mesura ha estat possible gràcies  a la capacitat de generar sinergies i coproduccions amb d’altres programacions afins, com l’Orquestra Simfònica del Vallès, Gran Teatre del Liceu, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Ibercamera, Fundació Mas i Mas o Orquestra de Cadaqués, entre d’altres.