El Pare Noël a l'Església Protestant de Rubí, cap a finals dels 50. Foto: Arxiu familiar David Casals.Tradicionalment, el sobiranisme ha considerat el Pare Noël com un element impropi de la cultura popular catalana nadalenca. Fins i tot, arreu del país s'han organitzat comandos i escamots per mirar de combatre el "panxut invasor", acusant-lo de ser una tradició imposada pel merchandising nord-americà. Però tot aquest discurs no és vàlid per a uns quants centenars de rubinencs. Des dels anys 40 del segle XX, l'Església Protestant de Rubí celebra el Nadal amb l'arbre i el Pare Noël, en comptes de fer-ho amb el tió, el pessebre o els Reis de l'Orient.
"Una missionera anglesa, Isabel Adams, va venir a Rubí als anys 40 i va dur-nos aquella tradició", explica al diari de cultura popular NacióLaFlama.cat Anna Maria Vallès, membre de la comunitat protestant rubinenca. De llavors ençà, la manera de viure el Nadal per a tota una sèrie de catalans ha estat notablement diferent de la resta, majoritàriament d'arrel catòlica. "De tota la vida, jo tinc el record de viure aquests dies amb l'arbre de Nadal a l'església i el Pare Noël que duia els regals als nens", explica Vallès. "Però no es tractava d'un Pare Noël com el que ara presenten les pel·lícules, que baixa per les xemeneies de les cases...", puntualitza, sinó que tenia un comportament molta més intencionalitat.
"El 25 de desembre fem una festa a l'església, en què els nens diuen els seus poemes i cantem cançons. Després, el Pare Noël truca a la porta, amb el seu bastó. És un moment de gran expectativa, perquè explica si ha trobat molta neu, si s'ha endarrerit perquè ha tingut molts nens petits per atendre...", narra. Tot seguit, el Pare Noël pregunta als menuts si s'han portat bé, si han treballat a l'escola dominical -l'equivalent a la catequesis cristiana-... En acabar, els dóna el regal anhelat.
Malgrat tot, Vallès reconeix: "Ara, als nens els continua fent gràcia, però ja no és el mateix, perquè hi ha pares noëls a tot arreu, te'n trobes pel carrer que et donen caramels... Abans, era més màgic, més singular."
La Guerra Civil, a l'origen
L'Església Protestant de Rubí, fundada el 1881 i actualment integrada dins l'Església Evangèlica de Catalunya, va ser clausurada després de la victòria franquista en el marc de la Guerra Civil espanyola, com la resta d'esglésies evangèliques de l'Estat. Just un any després, la missionera Isabel Adams va arribar a Rubí per mantenir-hi la flama, celebrant cultes religiosos en cases particulars, sobretot en la de la família Casals. Arran de la victòria aliada i la fi de la II Guerra Mundial, el règim franquista va tolerar la reobertura de les esglésies no catòliques, moment a partir del qual el temple protestant de Rubí va poder celebrar el Nadal tal com Vallès el recorda.
Des de sempre, aquest Pare Noël català, com l'anglès, ha lluït un llampant vestit vermell de franel·la. "Teníem una modista dins l'església que va comprar la roba i va fer el vestit", explica Vallès. Perquè no fos reconegut pels infants, duia una carota de cartró, amb barba blanca i gorra; més endavant, cap als anys 60-70, la comunitat va optar perquè el personatge es presentés sense carota, per bé que llavors qui encarnava la figura havia de ser algú de fora dels cercles de relació dels menuts. Tant en un cas com en l'altre, aquest Pare Noël "feia molt d'èmfasi al que havíem aconseguit aprendre durant l'any de la paraula de Déu, en com ens havíem portat... Tot i que era allò que ens importava com a nens era la joguina que ens portava, el que era bàsic era tota la resta", emfasitza.
La tradició, que Vallès assegura que també es practica en algunes altres comunitats de l'Església Evangèlica de Catalunya, enguany no es podrà celebrar amb tot el seu esplendor, en tant que no hi ha nens petits a la comunitat, formada actualment per una setantena de membres. "Ara resulta que tenim pares noëls per tot arreu i que no tenim nens, quan havíem arribat a ser 40!", es lamenta amb un punt de malenconia.
