Moment decisiu per a les obres de Sixena. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) reuneix aquest dilluns a les 9 hores del matí el seu patronat, una reunió que ha de perfilar el futur de les pintures murals. Es tracta de l'òrgan màxim de govern de l'equipament i en formen part, a més de la direcció i els representants de les administracions consorciades -Generalitat, Ministeri de Cultura i Ajuntament de Barcelona-, una vintena de personalitats i entitats privades.

La reunió arriba just 19 dies després de la sentència del Tribunal Suprem, que ha condemnat el museu a retornar al Monestir de Vilanova de Sixena les pintures murals de la sala capitular. El MNAC i especialistes de prestigi internacional adverteixen de fa anys que un trasllat podria malmetre-les greument. Així s'hi ha referit els últims dies deu institucions artístiques com la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona o l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, que insten l'executiu a esgotar "totes les vies" per evitar el trasllat dels frescos i lamenten que la sentència de l’alt tribunal "no analitzi" qüestions tècniques sobre la conservació.

També n'han parlat tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que, tot i que s'han mostrat partidaris de complir la sentència judicial, adverteixen que caldrà tenir en compte l'estat de conservació. La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, va recordar després que es fes pública la sentència que els experts en la matèria apunten que és "impossible" retirar, traslladar i instal·lar les pintures murals sense que el dany sigui "irreparable". 

Finalment, nou exconsellers de Cultura han reclamat els últims dies que les pintures es quedin al MNAC. En un manifest conjunt –signat per Àngels Ponsa, Mariàngela Vilallonga, Laura Borràs, Lluís Puig, Santi Vila, Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Caterina Mieras i Joan Guitart  recorden que l'equipament ha jugat un paper "decisiu" en el rescat i preservació de les obres, i avisen que seria "extremadament perillós qualsevol intent de moure-les del seu emplaçament actual".

Per contra, el govern de l'Aragó mostra una "immensa satisfacció" per la decisió judicial, que creuen que ha de culminar amb el retorn de les pintures a Sixena. Els darrers dies, ha demanat al MNAC i al Ministeri de Cultura que els seus tècnics puguin entrar al museu per analitzar en directe i exhaustivament el conjunt pictòric. En una missiva al president del patronat del Consorci de MNAC, sol·liciten que els gestors del museu compleixin el que ha ordenat el Tribunal Suprem.

En una segona carta remesa al ministre de Cultura amb l'objectiu que insti el secretari d'Estat a "defensar el compliment de la sentència del Tribunal Suprem". Tot això perquè, com ha recordat, entre les competències del Ministeri s'hi inclouen “les mesures necessàries per a la salvaguarda del patrimoni històric davant de l'espoliació dels béns culturals”.

Qui forma el patronat del MNAC

La trobada d'aquest dilluns reunirà el president del MNAC, Joan Oliveras; i els vicepresidents Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura; Maria Eugènia Gay, segona tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona; i Jordi Martí, secretari d'Estat de Cultura. També el director del museu, Pepe Serra, i l'administrador, Josep Desquens.

Els vocals, que també estan convocats a la trobada i que podran seguir telemàticament en cas de no poder-hi ser de manera presencial, hi ha Ángeles Albert, Pere Almeda, Tatxo Benet, Joaquim Borràs, Josep Maria Carreté, Jordi Carulla, Laura Cendrós, Carles Colomer, Elisa Durán, María José Gálvez, Magda Gassó, Cristina Lagé, Francesc Xavier Marcé, Rosa Martínez, Pau Relat, Elisenda Rius, Elisa Ros, Joan Manuel Tresserras, Ana Vallès i Rafael Villaseca. La secretària és Anna Bernadàs. Es preveu que la trobada acabi al voltant de la una del migdia sense declaracions públiques.

El conjunt de frescos no ha sortit "mai" del museu

El govern aragonès nega que el trasllat de les pintures pugui malmetre-les esgrimint que el MNAC les ha cedit històricament a altres equipaments. El museu, però, defensa que només s'han fet préstecs "puntuals" de petits fragments de les pintures i en uns anys i en un context històric on la disciplina de la conservació preventiva "no tenia el desenvolupament actual".

Amb tot, el conjunt pictòric "mai" ha sigut objecte d'una operació de transport "semblant o comparable" a la que es portaria a terme en el cas de ser instal·lat a Sixena. En aquest sentit, l'equipament defensa que des de fa 28 anys cap fragment del conjunt museïtzat "ha viatjat i les pintures estan excloses de préstec".

El MNAC recorda que des de la seva instal·lació al Palau de Montjuïc l'any 1961, el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena "no ha sortit mai del museu". El 1987 les pintures es van portar a les reserves amb motiu de les obres de remodelació de l'edifici i, per a la reobertura del 1995, el conjunt es va instal·lar a la seva ubicació actual, "on porta trenta anys".

Així, al llarg d’aquestes tres dècades, s'ha pogut constatar que l'emplaçament triat, aïllat, sense cap paret ni obertures directes a l'exterior, i tractat per aconseguir una qualitat de l'aire i unes condicions climàtiques especialment estables, és "idoni" per a la conservació de les pintures, considerades "les més fràgils de la col·lecció d’art romànic".

Una sentència pendent de fa anys

Els magistrats del Suprem consideren que el MNAC mai ha estat propietari de les pintures, sinó que només les tenia en dipòsit, i, per tant, el cas no ha prescrit. La demanda la va interposar el govern d'Aragó en exercici de les seves competències i per cessió d'accions per la comunitat religiosa titular del monestir de Sixena, i l'Ajuntament de Sixena es va personar en qualitat de demandant. Van ser demandades l'Administració General de l'Estat i el MNAC, i es va personar com a intervinent, en qualitat de demandada, la Generalitat de Catalunya.

El jutjat de primera instància va estimar la demanda i va acordar la restitució de les pintures a la sala capitular del monestir. El MNAC i la Generalitat de Catalunya van recórrer en apel·lació, i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena va impugnar la sentència. L'Audiència d'Osca va desestimar tant els recursos d'apel·lació del MNAC i de la Generalitat com la impugnació de l'ajuntament. La sentència de l'Audiència va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem pel MNAC, la Generalitat i el consistori.

El Suprem examina, en primer lloc, les qüestions de naturalesa processal plantejades per la Generalitat i el MNAC en els respectius recursos extraordinaris per infracció processal, que desestima. El Tribunal Suprem confirma l'interès legítim de l'ajuntament per intervenir com a adherent simple, prenent com a antecedent el que es resol en una sentència del 2021. També confirma l'aportació de dos documents després de la demanda que justifiquen la legitimació del govern aragonès com a cessionari de les accions interposades.