Hi ha moltes coses que encara desconeixem de la Guerra de Successió. Aquest mes, la revista Sàpiens publica la correspondència inèdita entre Felip V i el seu avi, Lluís XIV, en què tracten sobre el conflicte i el cas dels catalans. Gràcies a aquesta publicació, sabem més coses del 1714, entre elles coses sobre la relació entre el rei francès i el seu candidat a fer-se amb el tron espanyol, amb qui va discrepar per la seva extrema brutalitat a l'hora de reprimir els catalans austriacistes. 

La revista mostra unes cartes de valor excepcional, en paraules de l'historiador Agustí Alcoberro, que Sàpiens publica en el número especial de l'11 de setembre, a partir del 27 d'agost al quiosc. La investigació de la historiadora Maria Rosa Pigrau en arxius tant espanyols com francesos ha tret a la llum més de 3.000 cartes de gran importància, tant pel nombre com pel contingut. Es tracta de documents coherents, creïbles i d'una alta fiabilitat que permeten resseguir el 1714 des d'una perspectiva inèdita fins ara. I fer-ho a través dels escrits de pròpia mà entre l'home més poderós del món a l'inici del segle XVIII i el seu nét, Felip V.

El rei de França, Lluís XIV, i el seu nét, Felip V, van mantenir una intensa relació epistolar des del 1701 fins al 1715. Especialment rellevants són les cartes que es van creuar el 1714 just abans del setge de Barcelona. Hi podem resseguir, per exemple, les constants peticions de clemència de Lluís XIV envers els catalans i la posició intransigent de Felip V, disposat a tot per castigar-los com creia que es mereixien. "Les bombes que fareu caure a Barcelona mataran tant aquells que us són fidels com els sediciosos. [...] Us he de confessar que esperava que seríeu sensible a la ruïna, absoluta, d'una vila important, i a la pèrdua de molta gent valenta, que fareu morir per castigar els rebels", advertia Lluís XIV.

Però l'altre Borbó, Felip V, tot i el respecte i admiració que sentia pel seu avi, no estava per orgues i volia castigar sense contemplacions. En una carta al monarca francès, responia: "Una vegada la trinxera oberta, obrir foc a discreció, sense condicions. I si porten la seva perfídia i la seva obstinació, fins a deixar-se assaltar, sotmetre'ls amb el màxim rigor".