“Això no és ni una guerra ni una contesa electoral que enfronti dues opcions polítiques. Gestionar 4.000 socis, una trentena d’empleats i un pressupost de 3 milions d’euros és quelcom més complex”, assegura l’economista Josep Maria Carreras, que encapçala la candidatura Construïm el futur a l’Ateneu i que s’enfrontarà a la llista pilotada per l’historiador Jordi Casassas, Idees, país, món, el teu Ateneu el proper 24 de març. Les eleccions a la junta d’aquesta institució històrica, en què es rellevarà l’equip actual de Francesc Cabana, però, no s’escapen del context polític que viu el país. Ni de bon tros.

La candidatura renovadora de Casassas considera que l’Ateneu Barcelonès no està prou a costat del país, i ofereix un equip de treball i un projecte per a l’Ateneu “netament sobiranista”. La llista autoanomenada continuista, en la qual hi ha diversos membres de l’actual equip de Cabana, concep l’Ateneu com “un espai de debat neutral, dins dels límits del catalanisme i la democràcia”. Per això Josep Maria Carreras deixa clar que “nosaltres no som una candidatura política, recollim totes les sensibilitats del país”. 

 

El gruix dels programes electorals de Carreras i Casasses fan referència a l’oferta cultural i social de l’Ateneu i a la millora del servei als socis. En aquest sentit, Josep Maria Carreras, que compta amb el suport de l’exministre de defensa del PSOE i expresident de Caixa Catalunya, Narcís Serra, Montserrat Carulla i Anna Ballletbó, entre d’altres, reivindica el valor de ser “continuistes com un elogi”, perquè “la feina feta pels anteriors presidents val la pena mantenir-la, com per exemple, el creixement de l’Escola d’Escriptura, la digitalització de la biblioteca, el tancament de pressupostos equilibrats i l’increment de socis”. 

 

En canvi, la llista renovadora pensa que cal canviar “la forma de funcionar de l’Ateneu massa gerencial, de dalt a baix, perquè coarta la vida de l’Ateneu”. Casassas explica a Nació Digital que l’objectiu del projecte que encapçala és “que la gent pugui participar sense por, que l’Ateneu recuperi el caliu”. Per aquest motiu, presenten una defensora del soci i es comprometen a donar un nou impuls al Consell Social i a la Comissió de Cultura com a òrgan decisori en la planificació de l’activitat cultural de l’Ateneu: “Abandonaríem la imposició per part de la junta d’una política d’activitats molt dirigida, introduint  un representant de les tertúlies i penyes, que són la base organitzada de l’Ateneu. Alhora, volem recuperar el diàleg amb les institucions culturals de l’entorn de l’Ateneu, que representen el tremp cultural de la ciutat i que ara estan molt apartades, com el Pen Club, la Institució de les Lletres Catalanes o l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana”, rebla Casassas. 

 

Terreny “neutral”? 

Per la seva banda, Josep Maria Carreras assenyala a Nació Digital que “l’Ateneu és una plataforma que ens permet jugar en un terreny més o menys neutral, dins dels límits de la democràcia i el catalanisme, on hi cap molta gent. Perquè l’Ateneu ha de ser un lloc on tothom pugui expressar-se sense ser xiulat”. Carreras es refereix a l’episodi de l’any 2008, quan la líder d’UPyD, Rosa Díez, va donar una conferència i alguns socis la van xiular: “El que s’accepta al Parlament difícilment nosaltres ho podem prohibir. A mi, des de la junta se’m fa molt difícil prohibir actes organitzats pels socis, encara que el que digui el convidat m’agradi més o menys”, justifica Carreras. 

 

Per contra, Casassas és més taxatiu: “L’espai de l’Ateneu ha de ser un espai de tolerància i d’opinions diverses i plurals”, però adverteix que “tot té un límit, i aquests límits és on la junta hi ha de ser”. En aquest sentit, els renovadors expressen la seva voluntat de “corregir una situació que ha deixat l’Ateneu al marge d’un impuls de la ciutadania que representa la democratització del país”, en referència al dret a decidir, i lamenta que l’actual junta de l’Ateneu no hagi estat “a l’altura d’altres entitats de la societat civil impulsores del procés”. Casassas assegura que si és president, “l’Ateneu formarà part activa del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i de plataformes com SomEscola, que defensen la realitat catalana”. 
 

Val a dir, però, que l’actual president de l’Ateneu, Francesc Cabana, ha explicat a Nació Digital que “el setembre de 2013 vaig comunicar al conseller Homs que l’Ateneu s’havia adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, però que no havia estat convidat a la primera reunió. Tampoc no ens van convidar a la segona, i he tornat a escriure una carta. Però l’adhesió va ser aprovada per la junta directiva”. 

 

Sense senyera al balcó
 

I un punt que no té importància per als continuistes però que és fonamental per a la llista sobiranista: la senyera al balcó de l’Ateneu. Ara no hi és, i si guanya la llista de Josep Maria Carreras, tampoc no hi serà: “La bandera s’ha de fer servir en festes assenyalades, però no cada dia. Tenir-la al balcó té més inconvenients que avantatges, perquè la devalues. Ara es fa servir la senyera en qualsevol paradeta de llibre, abans hi posaven unes estovalles i ara la senyera. Una institució com l’Ateneu ha de mantenir la dignitat de la senyera i posar-la en els moments que toca com a símbol del país. Sincerament, l’important és que l’Ateneu obri i tanqui cada dia amb normalitat”, conclou Carreras. Ara bé, remarca que “no aturarem res que impulsi la societat civil”. Per contra, l’aposta dels renovadors és fer onejar la bandera de forma permanent.