Setmanaris com Interviu, Tiempo, Cambio16 o Arreu van ser capaços de marcar l'agenda política durant la transició i en els anys posteriors. Els canvis de format del periodisme, accelerats entre altres motius per la digitalització dels mitjans, havien fet entrar en crisi a les revistes generalistes que encara sobrevivien. Als Països Catalans al seu dia es va fundar, sota l'impuls de l'editor i dinamitzador cultural Eliseu Climent i de l'assagista Joan Fuster, el setmanari El Temps. Ha complert 33 anys d'aparició ininterrompuda i ara aquest mitjà de comunicació, amb redaccions a Barcelona, València i Palma, busca una segona joventut amb la preocupació de posar el seu granet de sorra a la revitalització d'un espai comunicatiu castigat encara per la crisi del sector però també fortament interpel·lat pel moment que viu el país.

Fa unes setmanes, l'editor Eliseu Climent, un vetarà activista, va confiar la direcció del setmanari a Borja Vilallonga, un jove historiador format a París i que ha ampliat estudis i fet docència a les universitats de Columbia i Nova York. Villalonga, que té un any menys que la revista que dirigeix, ha arribat al setmanari amb idees que, d'entrada, passen per posar-la de nou "en la centralitat i en el seu ideari". El Temps busca un cert retorn als seus orígens, marcats pel reporterisme i la investigació que hi havien fet firmes com Ramon Barnils, Xavier Vinader o Joan Maria Oleaque, però també pretén connectar amb els millennials des de posicions més progressistes i sense perdre la referència dels Països Catalans.
 
Vilallonga, que ha propiciat una profunda renovació generacional de l'equip periodístic a Barcelona, fins fa uns mesos liderat per Vicent Sanchis, ara al capdavant de TV3, es conjura per "no lluitar per la immediatesa" malgrat que ha renovat la web i promet centrar-se més "en les peces llargues amb la perspectiva i l'aprofundiment que els diaris de paper sempre prometen i després mai acaben de fer".
  Tot plegat passa també per un cert reenfocament de la perspectiva del setmanari, que fins ara feia una informació de tipus molt generalista. L'aposta ara serà per la política, que viu un moment intens a Catalunya però també amb els governs de coalició d'esquerres al País Valencià i a les Illes, i la cultura, que segueix vertebrant de forma enèrgica els territoris de parla catalana.

Precisament gestionar tres realitats culturalment germanes però políticament diferents és un dels reptes de les redaccions del setmanari. "Cal creure en el transvasament, aquesta és la nostra tossuderia, el nostre ADN. Clar que té riscos a l'hora de treballar però renunciar a les potencialitats seria de ximples", conclou. Per la tardor l'històric setmanari, que s'ha reforçat amb firmes com ara Toni Trobat, Llúcia Ramis, Ramon Tremosa, Bel Olid o Maria Josep Picó a la seva secció d'opinió, prepara més canvis. Toca reinventar-se per seguir.