29
de gener
del
2017
Actualitzat
el
30
de gener
a les
11:27h
"El veler magenta és un segell espantós", explica Jaume Puig (Blanes, 1962), autor de l'obra guanyadora del darrer premi Just M. Casero. A banda de ser un segell horripilant, també és un objecte verídic. "No me l'he inventat: es va imprimir a la Guaiana britànica, mentre esperava els segells provinents de la metròpoli, que es van perdre a l'oceà". La necessitat va fer que se n'imprimissin uns en un paper de molt mala qualitat, de gust estètic dubtós. "Em va cridar l atenció que una cosa tan insignificant i d'un valor material tan ínfim, pogués tenir un valor econòmic tan alt", confessa Puig. "És el valor d'allò únic".
La història, que és totalment certa, també és el McGuffin que mou els fils d'El veler magenta (Empúries, 2017), una comèdia "pulcra, divertida, irònica i continguda", en paraules de l'editor Josep Lluch, que culmina en un final que fa esclatar les emocions. Ambientada al món de la filatèlia, l'acció transcorre en un sol dia i defuig la casuística de la novel·la negra. "El veler magenta de la història té un poder simbòlic, però no volia que es confongués amb una novel·la negra", subratlla l'autor. "Per això introdueixo la ironia, per bastir una paròdia del gènere", establint distància amb els motius que el caracteritzen.
La novel·la compta amb una pretensió clara: introduir-se en el món dels personatges, més que en la trama: "el meu punt de partida no és allò que li passa al protagonista, sinó el propi protagonista, l'Abel", sosté Puig. Ell és filatèlic i té un escuder –"com als llibres de cavalleries"– que també ho és, l'Eduard. L'autor volia mostrar un home "normal, senzill, amb una feina no mundana" i, sobretot, com veu la vida "un home que ja l'ha viscut", instal·lat en una posició de distància i amb saviesa adquirida.
Còmode en la novel·la curta
"L'Abel veu la joventut com un exercit uniformat que es precipita cap avall", especifica Puig. És un protagonista que és vidu des de fa un any, amb una herència milionària. "Però, el que ambiciona no ho pot tenir amb diners. Ell sempre mira endavant, i endavant és la seva filla", que viu a Nova York. En aquest sentit, els temes que sobrevolen la història són els que belluguen les inquietuds de la humanitat, des de temps immemorials, tots presents de manera fragmentària: mort, desig, ambició, vellesa, pèrdua, malaltia.
Temes que ens faran viatjar sense bellugar-nos de l'espai temps, pràcticament, a la manera de l'Ulisses de Joyce, "salvant totes les distàncies", en tots els sentits. "Em moc molt bé en el format de novel·la curta –explica Puig–, treballo sense escaleta, i vaig fent, capítol a capítol, prenent notes, amb idees que em sobrevenen". Una vocació que prové del fet de ser, abans que autor, lector. "Sempre he pensat que les novel·les, quan passen de 300 pàgines, tenen coses que sobren, amb grans excepcions, com Tolstoi o Bolaño".
La història, que és totalment certa, també és el McGuffin que mou els fils d'El veler magenta (Empúries, 2017), una comèdia "pulcra, divertida, irònica i continguda", en paraules de l'editor Josep Lluch, que culmina en un final que fa esclatar les emocions. Ambientada al món de la filatèlia, l'acció transcorre en un sol dia i defuig la casuística de la novel·la negra. "El veler magenta de la història té un poder simbòlic, però no volia que es confongués amb una novel·la negra", subratlla l'autor. "Per això introdueixo la ironia, per bastir una paròdia del gènere", establint distància amb els motius que el caracteritzen.
La novel·la compta amb una pretensió clara: introduir-se en el món dels personatges, més que en la trama: "el meu punt de partida no és allò que li passa al protagonista, sinó el propi protagonista, l'Abel", sosté Puig. Ell és filatèlic i té un escuder –"com als llibres de cavalleries"– que també ho és, l'Eduard. L'autor volia mostrar un home "normal, senzill, amb una feina no mundana" i, sobretot, com veu la vida "un home que ja l'ha viscut", instal·lat en una posició de distància i amb saviesa adquirida.
Còmode en la novel·la curta
"L'Abel veu la joventut com un exercit uniformat que es precipita cap avall", especifica Puig. És un protagonista que és vidu des de fa un any, amb una herència milionària. "Però, el que ambiciona no ho pot tenir amb diners. Ell sempre mira endavant, i endavant és la seva filla", que viu a Nova York. En aquest sentit, els temes que sobrevolen la història són els que belluguen les inquietuds de la humanitat, des de temps immemorials, tots presents de manera fragmentària: mort, desig, ambició, vellesa, pèrdua, malaltia.
Temes que ens faran viatjar sense bellugar-nos de l'espai temps, pràcticament, a la manera de l'Ulisses de Joyce, "salvant totes les distàncies", en tots els sentits. "Em moc molt bé en el format de novel·la curta –explica Puig–, treballo sense escaleta, i vaig fent, capítol a capítol, prenent notes, amb idees que em sobrevenen". Una vocació que prové del fet de ser, abans que autor, lector. "Sempre he pensat que les novel·les, quan passen de 300 pàgines, tenen coses que sobren, amb grans excepcions, com Tolstoi o Bolaño".