MADRID | "Això no va de mi, ni del PSOE, ni dels diputats del PSOE en exclusiva. Això va d’un projecte polític que fa coses bones pel país”. Amb aquesta frase, Pedro Sánchez descartava l'avançament electoral en plena crisi pel cas Santos Cerdán, que situa la corrupció al cor mateix dels socialistes. Sánchez intenta perimetrar la polèmica al partit per evitar que escali i que les flames saltin fins a la Moncloa. I vol fer creure que fer caure el seu número tres, remodelar l'executiva i anunciar una auditoria externa són mesures suficients. Aquesta recepta pot semblar vàlida per parar el primer impacte, i neutralitzar la bomba, però no per desactivar-la. De fet, Cerdám encara no ha entregat l'acta de diputat, tot i que s'hi va comprometre. El risc d'atrinxerament -per mantenir l'aforament- persisteix.
Els socis demanen més explicacions i apugen el nivell d'exigència. I encara han de sortir més coses: Cerdán, Koldo García i José Luis Ábalos han de passar pel Suprem (els dies 24 i 25 de juny) i poden aflorar més àudios i, amb els nous indicis, el jutge pot obrir noves vies d'investigació. Aquesta recepta, llavors, es palesarà insuficient. I Sánchez haurà de trobar la manera de resistir. Serà l'última oportunitat del president espanyol per salvar el govern de coalició de les brases.
Dijous 12 de juny de 2025 és ja una data destacada del calendari de la família socialista, que va viure una de les pitjors crisis que es recorden. Una crisi també comunicativa i de credibilitat. En poques hores, els ministres i líders socialistes van passar de tancar files i fer una defensa granítica de la integritat de Cerdán a callar i assumir, estupefactes, que l'informe de l'UCO acreditava indicis "molt greus" -en paraules del propi Sánchez- que situaven la mà dreta del líder socialista en una xarxa de corrupció.
Sense sortida
Sánchez no tenia una altra sortida que fer plegar Cerdán, que fins l’últim moment va sostenir la seva innocència, fins i tot en el comunicat que va enviar anunciant que dimitia. Un comunicat, per cert, que va distribuir el PSOE però ja sense el segell ni el logotip del partit. En la roda de premsa de dijous a la tarda, el líder socialista va demanar perdó fins a vuit vegades, va assegurar que no sabia res i que li havien colat un gol. Una versió que aixeca molt dubtes, bàsicament perquè és el segon sectari d'organització consecutiu amb els peus a la galleda de la corrupció. I perquè mostra una imatge de desgavell i descontrol dins del partit, ja que Cerdán va rellevar Ábalos i, fins i tot, va ser qui va maniobrar perquè l'exministre entregués l'acta quan es va destapar la seva implicació en el cas Koldo. Sánchez va posar el llop a vigilar les ovelles i ara no sap com sortir-se'n.
Feia temps que el PSOE estava avisat que això podia passar. Concretament, El Confidencial ja alertava d’aquesta via en la investigació des del 3 de març. I des de Ferraz van menystenir aquesta amenaça. El partit no ha sabut -o no ha volgut- calcular la dimensió i ha actuat quan ja ho tenien a sobre. Segurament, perquè ho veien com un focus més del desgast i l'assetjament que viu el govern de Sánchez des de diferents flancs. Fins ara, la fórmula per resistir els ha funcionat: tot és fang, tot és una operació orquestrada per acabar amb un executiu i un partit que, diuen, fa les coses bé. Però aquesta línia de flotació ha desaparegut. I al seu pas deixa una munió d'interrogants que, per més que s'hi entesti Sánchez, també afecten la continuïtat del govern de coalició i els seus suports.
Interrogants pendents
El PSOE defensa que ha actuat "ràpid i amb contundència" apartant Santos i demanant disculpes. Una resposta, sostenen, que demostra que, davant d’un indici sòlid de corrupció, el partit actua i no "tapa" com ho fan d'altres, en clara referència al PP. Però aquesta estratègia, que pot funcionar de primeres, no servirà per respondre tot allò que no ha quedat clar.
Per exemple: els canvis a l'executiva que prepara Sánchez serviran per refer la imatge del partit? Quin preu electoral pagarà el PSOE amb un cas clar de corrupció a les seves files? Sánchez por resistir si va arribar a la Moncloa per fer fora el PP de la Gürtel del govern espanyol? Com podia ser que el líder del partit no sabés res sobre les corruptel·les del triplet Santos-Ábalos-Koldo? No existien mecanismes interns que detectessin aquestes actuacions? Quina serà a partir d’ara la relació amb Junts i qui serà el nou emissari que es reunirà mensualment amb Puigdemont? Sumar pot seguir governant amb el PSOE si Sánchez no va més enllà? Sabia alguna cosa Sánchez quan va prescindir d’Ábalos el 2021 i el va fer fora com a ministre? Per què no es vol sotmetre a una qüestió de confiança?
El president espanyol és un polític amb set vides, com els gats. I ha demostrat destresa per resistir, treure's un conill del barret i donar la volta a les crisis. Però amb aquesta ho té complicat. Els socis pressionen perquè doni més explicacions i valoren com a insuficient la resposta. Aquesta legislatura, Sánchez ha de suar totes les votacions. I ara encara ho haurà de fer més perquè els seus companys de viatge, si volen seguir anant de la seva mà, necessiten que el PSOE doni una lliçó d’higiene democràtica. El nivell d'exigència pujarà. A més, aquesta crisi ha deixat amb el cap cot els socialistes, que estan dolguts i afectats. I del dol a la ràbia hi ha només un pas.
