Un informe publicat per l’Observatori Crític dels Mitjans Media.cat, exposa les dificultats que tenen les entitats de la societat civil per a participar en el debat polític. La majoria d'entitats entrevistades denuncien la simplificació dels debats on han participat i lamenten la manca de propostes en positiu dels candidats. Tenir representativitat, una estratègia de comunicació a llarg termini i adequada a la gran quantitat de mitjans i formats diferents que hi ha són les principals claus per participar al debat mediàtic.
 
El cobriment mediàtic de la darrera campanya es va centrar en el seguiment de l'activitat interna dels partits amb representació parlamentària, més enllà fins i tot del que marquen els famosos blocs electorals regulats per llei. Fora d'aquest esquema va quedar poc espai per a la confrontació d'idees o la discussió en profunditat de les propostes, sobretot quan aquestes provenien de la societat civil. Això ha significat un allunyament sensible del debat polític fins i tot de la gent més implicada en el teixit associatiu del país.

Aquestes són algunes de les conclusions que recull l'informe “El tractament mediàtic de les propostes de la societat civil en campanya electoral”, elaborat per l’Observatori Crític dels Mitjans Media.cat (iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils que té el suport de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació).
 
L'estudi, elaborat pel periodista Joan Canela, ha partit de les entrevistes a responsables i tècnics de comunicació deu associacions i entitats diferents, que representaven una mostra de l'ampli ventall de sensibilitats i camps d'interès amb que compta el teixit associatiu català. En concret hi ha participat el sindicat CCOO, l'Ens de Comunicació Associativa, l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, el Fòrum Català d'Atenció Primària, Òmnium Cultural, Unió de Pagesos, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, la Federació Catalana d'ONGD, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya  i SOS Racisme.
 
La majoria d'entitats valoren el ressò mediàtic de les seves propostes i demandes en campanya electoral com “reduït”, sense diferenciar entre mitjans públics o privats –que no tenen la imposició dels blocs legals- i critiquen la dificultat per debatre diferents aspectes de problemes complexos als mitjans. Tot i això, es destaca la ràdio i la premsa de proximitat –sigui quin sigui el seu format- com els mitjans més sensibles a les seves propostes i s'alaba la professionalitat i esforç dels periodistes.
 
L'estudi, però, també detecta grans diferències en el tractament entre entitats i conclou que amb una bona estratègia comunicativa és possible millorar sensiblement la incidència en el debat públic a través dels mitjans.
 
Aconseguir representativitat o referència en el sector concret en que es treballa, desenvolupar una estratègia comunicativa a llarg termini –sense circumscriure-la al període de campanya- i amb una agenda pròpia molt clara i delimitada són clau a l'hora de poder captar l'atenció dels mitjans. També s'ha de tenir en compte programes o espais amb un format no purament informatiu i els mitjans que, sense ser els majoritaris, mantenen audiències importants per territoris o nínxols de població.

També s'ha notat un esgotament de models de comunicació clàssics com la roda de premsa mentre que altres, com poden ser les accions vistoses al carrer, funcionen molt millor, especialment per als mitjans audiovisuals. Finalment es destaca la importància de la comunicació directa amb els afiliats o simpatitzants i, fins i tot, la creació de mitjans propis que agrupin els interessos d'un determinat sector.